AMADEU GALLART SORT.- Els habitants de la Seu, en un bon nombre, sentim una gran curiositat i estimació vers els nostres territoris veïns. No cal dir que llegim amb pruïja la premsa andorrana i que observem encuriosits tot el que passa a l’Alt Urgell, a la Cerdanya i als Pallars. Darrerament, ens té molt entretinguts la saga de la Regió d’Emergències de l’Alt Pirineu. Els responsables de la Conselleria d’Interior de la Generalitat de Catalunya, sabedors que s’ha de crear una Regió d’Emergències de l’Alt Pirineu han descobert que una bona part de les comarques alt pirinenques — Pallars, Alta Ribagorça i Alt Urgell—depenien de Lleida i una altra —la Cerdanya— depenia de Manresa. La conclusió era òbvia per a qualsevol; calia unificar el tema i evitar duplicitats fent que totes depenguessin d’una seu amb competències plenes, ubicada a l’Alt Pirineu. Recordem al lector que una de les comarques, la Cerdanya, està dividida, a més, en dues províncies —i no entrem en la divisió estatal.
Una decisió, no sabem qui l’ha elaborada, és que la Regió d’Emergències d’una part de l’Alt Pirineu s’ubiqui a Sort i segueixi, de moment, depenent de Lleida i una altra part més petita continuï depenent de Manresa…
Una decisió, no sabem qui l’ha elaborada, és que la Regió d’Emergències d’una part de l’Alt Pirineu s’ubiqui a Sort i segueixi de moment depenent de Lleida i una altra part més petita continuï depenent de Manresa… Senyors!! Per a tot això no calia moure res, ni crear conflictes territorials i polítics. A l’Alt Pirineu li convé institucionalitzar el territori però fent-ho amb cap i peus, no canviant només el nom i embolicant la troca una mica més.
Arriba al nostre coneixement que algú defensa aquesta decisió argumentant que la Cerdanya pertany a una altra agrupació de comarques en el que fa a l’actuació territorial dels bombers. Realment, això és no entendre res del que es pretén delimitant un territori que es defineixi com a tal, amb una personalitat clara que faciliti i promogui la seva administració i el seu desenvolupament. D’aquí queda ben clar quin era els dos primers passos a fer: el primer, desvincular el servei de bombers de la Cerdanya de l’àrea de Manresa i incardinar-lo a la de l’Alt Pirineu; segon, dotar aquesta àrea d’emergències dels recursos suficients perquè quedés desvinculada de les tuteles tradicionals de Lleida i Manresa.
L’Alt Pirineu i l’Aran és una regió que destaca per la seva debilitat socioeconòmica i que necessita tot el suport de l’administració pública. Per a la “malaltia” del cos alt pirinenc —no cal parlar de l’Aran i les seves institucions— un dels remeis prescrits per a combatre-la, és el desplegament dels diversos serveis territorials de les conselleries del govern de la Generalitat. És un remei que, pel poc que s’ha aplicat, va mostrant les seves virtuts, encara que li falta temps perquè sigui més eficaç i aconsegueixi més arrelament en la realitat que ha de millorar. Podem dir que hi ha un consens gairebé universal en la teoria, però que aquest consens queda molt demacrat tant per la lentitud de la implantació dels diversos serveis com la confusió que desprenen actuacions com les que critiquem en aquest article.
No, l’Alt Pirineu no s’ha de confondre amb el nord de la província de Lleida ni tampoc amb una part del nord de la província de Girona
L’actiu evident del desplegament dels diversos serveis és la seva concepció com una sèrie d’entitats públiques que s’implanten de manera repartida pel territori i fan efectives les polítiques de les conselleries de la Generalitat. Entre els passius concrets, avui dia, destaquen l’escassa dimensió dels Serveis Territorials d’Afers Socials ubicats a Sort i dels Serveis Territorials de Cultura ubicats al Pont de Suert. I pel damunt de tot, el fet que a la Cerdanya encara no s’han implantat els serveis territorials que li pertoquen d’Empresa i Treball i d’Economia.
Ningú no hauria de pensar que això de l’Alt Pirineu és senzillament el Pirineu de Lleida. Aquest pensament portaria a dificultar l’èxit dels serveis territorials descentralitzats que són ens molt costosos per la inversió humana i immobiliària que requereixen. No, l’Alt Pirineu no s’ha de confondre amb el nord de la província de Lleida ni tampoc amb una part del nord de la província de Girona. Amb una nova concepció d’aquesta part de Catalunya, la Cerdanya no ha de ser cap enigma per a ningú. És, en aquests moments de la nostra història, la comarca o una de les comarques de més creixement i dinamisme de l’Alt Pirineu. La realitat cerdana, com l’alt urgellenca, ha de ser un dels motors de la regió veguerial del Pirineu de Catalunya.
