M.F.C. (Puigcerdà).- Es calcula que fins a 83.000 persones van passar per la Cerdanya durant la Guerra Civil. La ubicació de la comarca, dividida per la frontera amb França, la va convertir en un lloc de trànsit per aquells qui fugien del conflicte, i també per als qui van voler tornar un cop es va acabar.
A partir de l’any 1939, moltes d’aquestes persones van ser recloses en un camp de concentració que el règim franquista va crear a Puigcerdà. Ara, una recerca de l’historiador cerdà Marc Pont ha permès documentar com era aquesta infraestructura, de la qual no se’n sabia pràcticament res.
Marc Pont, historiador i sociòleg, ha explicat que «d’aquest camp de concentració fins ara l’única referència que hi havia era en un llibre generalista de camps de concentració franquista, a Espanya hi va haver uns 300 camps de concentració repartits per tot l’estat i a mi em va sobtar veure’n un a Puigcerdà. A partir d’aquí vaig començar a indagar. El que vaig fer va ser ampliar la recerca abans, el que sabem és que el camp ja existia al febrer del 39, és a dir, just quan entren les tropes franquistes i després, sabem que arribarà fins al desembre del 41, per tant, uns tres anys d’existència. Vam poder xifrar dos anys de pas de gent, és a dir, unes 400 persones en aquests dos anys».
El treball es recull al llibre ‘Presoners a Cerdanya el 1939’, que es va presentar divendres passat a l’Arxiu Comarcal de Cerdanya davant d’un nombrós públic assistent.
Aquest camp de concentració es va ubicar a la torre d’estiueig Villa Sant Antonio, situada darrere el Parc Schierbeck, un edifici que també abans havia estat utilitzat com a colònia infantil de refugiats de la guerra i com a hospital. També se sap que hi havia arribat a passar unes 1000 persones en 10 dies. Aquest i altres detalls que recull el llibre són fruit de la investigació duta a terme pel jove historiador, que ha hagut de buscar informació fora de Cerdanya.
Ell mateix ha comentat que «a l’arxiu de Cerdanya pràcticament no hi havia res, bàsicament el gran gruix de la documentació ha vingut de Salamanca, d’Àvila, Segòvia i Guadalajara, pels oficials i per la tropa, i després fonts orals, tangencialment l’Arxiu Històric de Girona i diferents fonts que ens permeten complementar les unes amb les altres».
La presentació del llibre ha donat el tret de sortida a l’11 edició del cicle de conferències ‘Explica’m una història’, organitzada per l’Arxiu Comarcal, el Grup de Recerca i el Consell Comarcal.
