JOSE BERGÉS GARCIA (Tremp).- Pedra de Tartera, la novel·la de l’escriptora pallaresa Maria Barbal, publicada per primera vegada l’any 1985, no ha deixat mai d’omplir titulars de literatura i ha estat traduïda a moltes llengües i adaptada al teatre. Però ara, en el quarantè aniversari de la seva publicació fa un pas més i se n’ha adaptat una versió a còmic.
La publicació va sortir a la venda aquest 3 de desembre i divendres, la Biblioteca Pública de Tremp que porta el seu nom ja va acollir la presentació davant, com sempre que Barbal presenta a Tremp, un nombrós públic que no es va voler perdre la conversa entre l’autora, la il·lustradora, Áurea López, i la professora trempolina Elvi Moreno.
Maria Barbal, autora, ha explicat aquesta edició és una aposta per arribar a nous públics: “La idea primera va ser de l’editorial perquè feia quaranta anys, i ja hi havia hagut una edició especial als trenta anys i altres edicions extres, i ara el tema de la novel·la gràfica està de moda aquí al nostre país, van pensar que era una idea bona per donar possibilitats a generacions que els costa més la lletra i no tant la imatge.”
La transformació a novel·la gràfica ha estat tot un repte. En aquest sentit, l’autora, ha especificat que “Pedra de Tartera” és una obra amb un argument interior que només fa referència a la descripció de cares, paisatges, interiors o objectes quan és necessari. Però al mateix temps ho ha viscut amb il·lusió: “Ha estat una experiència molt bonica perquè la persona que ho ha fet s’ha agafat molt seriosament la novel·la, li agraden algunes frases i ella mateixa deia: “aquesta frase no hi pot faltar”.” Barbal considera que “són dos llenguatges diferents, però jo trobo que poden coexistir perfectament i separadament i anar de l’un a l’altre”.
Per la seva banda, la il·lustradora Áurea López va explicar com va ser el procés de la creació i dibuix que li ha portat un any i mig de feina, i on s’ha hagut de documentar sobre el paisatge i l’època del relat al Pallars. I conjuntament, autora i dibuixant han decidit quina part escrita continuava sent present al nou relat.