REDACCIÓ.- El Parc Natural de l’Alt Pirineu ha editat un catàleg de flora vascular que recull tota la informació disponible sobre les plantes amb flor i les falgueres que viuen a l’interior del Parc i als territoris que l’envolten. Abasta la major part del Pallars Sobirà i les valls de Santa Magdalena, d’Ars i de Civís, a l’Alt Urgell. Sintetitza les dades prèvies existents sobre flora, que han estat analitzades críticament, i aporta un nombre important de dades que fins ara eren inèdites.
Amb les dades actuals, s’estima que al Parc Natural i perifèria es troben una mica menys, 47%, de la meitat de les plantes autòctones de Catalunya i al voltant del 38% del total, sumant les introduïdes. És una riquesa botànica important, que s’explica per l’extensió de la zona i per la gran diferència d’altituds entre els fons de vall i els cims.
La nova publicació permet obtenir una visió global sobre les plantes d’una part molt important dels Pirineus catalans, a les quals fins ara no s’havia dedicat cap treball d’aquest tipus.
El catàleg recull informació sobre 1.765 plantes vasculars, sense comptar molses ni algues, de les quals 1.465 s’han trobat dins els límits del Parc Natural. No obstant això, tal com apunten els autors de l’estudi, el nombre real segurament és més alt perquè gairebé cada any s’hi van trobant espècies noves. També n’hi ha algunes que s’havien citat de forma errònia i ara s’han exclòs de la llista. És probable que, quan es tingui un coneixement més complet de la flora, el nombre d’espècies del territori s’acosti a 1.900 i les que hi ha dins el Parc natural superin les 1.500.
Espècies en perill i gairebé exclusives de la zona
A la zona estudiada hi ha 26 espècies que actualment es consideren com a amenaçades a Catalunya i 30 més qualificades de quasi amenaçades. Les 26 tenen protecció legal a nivell molt alt i estan incloses en el Catàleg de flora amenaçada de Catalunya. Algunes d’aquestes plantes amenaçades no es troben enlloc més de Catalunya o gairebé. Es tracta de plantes com ara la Cerinthe glabra que podem veure als boscos de l’Alt Àneu; l’Hippuris vulgaris, a la mollera d’Escalarre o la Juniperus thurifera als vessants rocosos i secs de les valls del Pallars. Altres gairebé són exclusives de les valls de l’Alt Pirineu, com l’Alyssum rossetii, descobert fa menys de deu anys i que a banda de l’Alt Pirineu, només es coneix en un punt dels Alps; o la varietat fontqueri de Linaria supina, que només s’ha localitzat en alguns vessants baixos i secs de les valls pallareses. Aquestes plantes amenaçades, protegides o gairebé exclusives són les que tenen un interès relatiu més alt i les de conservació prioritària. El Parc Natural està fent des de fa anys seguiments i actuacions de gestió de gran part d’aquestes espècies.
El Catàleg de flora del Parc Natural de l’Alt Pirineu i zona d’influència ha estat elaborat pel biòleg Pere Aymerich en col·laboració amb Anna Seuba, que s’ha encarregat de l’elaboració dels mapes, i la dissenyadora gràfica Ermínia Altarriba.
