CARMEN SALAS.- Sílvia Romero és des del passat 3 de setembre la delegada territorial del Govern de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran. Nascuda a Tremp, municipi del qual n’és l’alcaldessa des del juny de 2023, ha estat diputada al Parlament de Catalunya entre 2021 i 2024, a més de consellera comarcal al Consell Comarcal del Pallars Jussà (2015-2019) i consellera de l’Institut d’Estudis Illendencs de la Diputació de Lleida entre 2020 i 2021. Quant estan a punt de complir-se dos mesos del seu nomenament, hem parlat amb ella per conèixer millor les seves funcions al capdavant de la delegació, i sobre els reptes actuals de la vegueria.
Quan li van comunicar que la volien al capdavant de la delegació, es va sorprendre?, va trigar gaire a acceptar?
No m’havia postulat, però la veritat és que sempre havia pensat que era un càrrec que s’adequava molt al meu interès en l’acció política. Per això, quan el conseller Dalmau m’ho va plantejar, vaig acceptar de seguida, però no només perquè s’adeqüés, sinó perquè el que em van encarregar és exactament el que jo crec que ha de ser la funció principal d’una delegada del Govern.
I quina és?
Em van encarregar que fos una corretja de transmissió entre el territori i la Generalitat. És a dir, que fos els ulls i les orelles de la Generalitat al territori, i que l’hi traslladés les necessitats, els neguits i les oportunitats perquè no es perdessin. Que hi hagués una fluïdesa comunicativa, perquè el compromís del president Illa és que el seu sigui un Govern útil, i per ser-ho ha de saber quines són les problemàtiques que hi ha per poder-les tractar i, si es possible, solucionar-les.
Des de quan coneix el president?
El conec dels meus tres anys com a diputada amb la seva candidatura. Vaig tenir la sort de treballar colze a colze en el govern alternatiu i en tota l’activitat parlamentària, que va ser molt intensa, perquè l’actual president de la Generalitat és un home exigent, i vam treballar a fons i de valent.
En una de les seves primeres declaracions com a delegada va dir que el seu objectiu era posar en valor el territori. Quines tasques es poden fer des de la delegació per aconseguir-ho?
A més de les tasques de representació del Govern al territori, la principal funció és estar en contacte, com he fet en els últims mesos, amb tots els consells comarcals de la vegueria i Conselh Generau d’Aran, així com amb les alcaldies de les capitals de comarca, i amb tots els ajuntaments amb qüestions en tràmit o encallades per posar-les sobre la taula i intentar solucionar-les. També m’he reunit amb altres organitzacions empresarials i serveis de la Generalitat per conèixer la seva situació i en quines qüestions s’ha de treballar. En definitiva, es tracta de parlar amb tothom perquè s’hi sentin escoltats, i a partir d’aquí, traslladar al Govern tota la informació perquè es pugui tenir en compte a l’hora d’impulsar les polítiques públiques.
El compromís del president Illa és que el seu sigui un Govern útil, i per ser-ho ha de saber quines són les problemàtiques que hi ha per poder-les tractar i, si es possible, solucionar-les
I com es trasllada tot això al ciutadà?
Quan les coses funcionen, la majoria de vegades el ciutadà no s’adona, precisament perquè tot rutlla. Em refereixo a la prestació d’uns serveis públics de proximitat de qualitat que és el principal aspecte que fa la Generalitat a tots els territoris, i el seu bon funcionament és el que nota el ciutadà.
Les problemàtiques que preocupen als residents de la vegueria no són noves, tanmateix encara falta molt per fer.
No són noves, estem parlant principalment d’infraestructures essencials pel Pirineu però que són costoses i de responsabilitat compartida per diferents administracions. Per bé que són necessitats que fa moltes dècades que s’estan posant sobre la taula, per diverses qüestions no han arribat a tenir una solució. Sovint no resulta fàcil desencallar alguns temes; depèn de l’interès de les administracions, de la predisposició que tinguin, que quan s’arribi a acords aquests es puguin desenvolupar. Un seria el cas de l’N-260; potser no ens hem fet sentir suficientment com perquè s’arribés a entendre des de les administracions titulars que era una prioritat. Tanmateix, n’hi ha moltes altres necessitats que han anat millorant al llarg dels temps.
Precisament, les demandes relacionades amb l’N-260 sí que comencen avançar.
Ara fa dos anys que es va aprovar una esmena als Pressupostos Generals de l’Estat, i ha calgut treballar molt, perquè hi ha d’haver un desenvolupament dels acords, i això de vegades és extraordinàriament complicat per les mateixes normatives. Ara, el Consell de Ministres ha aprovat l’encomana de gestió, i val a dir que això s’ha desencallat en els dos últims mesos, gràcies a les gestions de la consellera Sílvia Paneque amb el Ministeri. L’encomana gestió de 260 milions ja ha estat aprovada i ara s’ha de posar fil a l’agulla per executar l’obra en el tram català, que té una històrica de manca d’inversió molt remarcable. I el mateix ha passat amb el Comiol, que des de fa més de 20 anys és una qüestió estratègica, sobretot pels Pallars. Nosaltres portem tres mesos al govern i la consellera Paneque ja ha dit en seu parlamentària quin és el projecte per que es durà a terme a Comiols, i els trams d’inversió. De fet, ha compromès una primera acció pel proper any amb un cos de 21 milions d’euros que consistirà en l’ampliació i millora de sis quilòmetres, que serà l’eix de Comiols, entre la variant d’Artesa de Segre i Vall-Llebrera. Després, hi haurà dues fases més, de Vall-Lebrera a Folquer i de Folquer a Isona, per completar el traçat.
El Comiol, des de fa més de 20 anys és una qüestió estratègica, sobretot pels Pallars. Nosaltres portem tres mesos al govern i la consellera Paneque ha compromès una primera acció pel proper any amb un cos de 21 milions d’euros que consistirà en l’ampliació i millora de sis quilòmetres, que serà l’eix de Comiols, entre la variant d’Artesa de Segre i Vall-Llebrera
Quant a l’habitatge, el president Illa ha anunciat la construcció de 50.000 habitatges. Com s’aplicaria a la vegueria?
La necessitat d’habitatge, segurament és el primer problema que ara mateix les alcaldies i els consells comarcals estan posant sobre la taula. Hem de pensar que no hi ha hagut promocions immobiliàries en les nostres zones en els últims 20 anys i, per tant, hi ha una clara necessitat. És veritat, que segons la zona, hi ha habitatge buit que hauria d’aflorar a lloguer, també hi ha la problemàtica dels pisos turístics, que està en regulació en diferents àrees. El que està clar és que és un tema molt complex; al Pirineu hi ha causes diferents segons la zona, i el que s’ha d’intentar és trobar les solucions i regular molts aspectes, i el que ha dit el govern de la Generalitat és que davant d’aquesta manca d’habitatge es compromet a fer 50.000 habitatges en els pròxims anys. Des de les delegacions, la instrucció que tenim és parlar amb tots els ajuntaments de la nostra vegueria perquè ens cedeixin sòl urbà municipal per poder fer un banc de sòl a partir del qual la Generalitat portarà a terme la construcció dels 50.000 habitatges, que han d’estar repartits per tot el territori. De moment s’està mirant quina serà la fórmula, perquè també intervindran els promotors privats amb diners públics.
La necessitat d’habitatge, segurament és el primer problema que ara mateix les alcaldies i els consells comarcals estan posant sobre la taula. Hem de pensar que no hi ha hagut promocions immobiliàries en les nostres zones en els últims 20 anys i, per tant, hi ha una clara necessitat
Hi ha un termini perquè els ajuntaments cedeixin aquest sòl municipal?
Hem donat un primer termini perquè ja hi hagi sòl públic pirinenc a partir del qual començar a construir. Ja tenim un bon nombre d’ajuntaments que ens han fet les seves cessions però ho continuarem treballant per anar-hi afegint la resta. Aquests primers contactes també han servit perquè hi hagi ajuntaments que es plantegin altres mesures com per exemple rehabilitar edificis de la seva titularitat per poder-los oferir com a habitatge de lloguer.
A més de les infraestructures i l’habitatge, quines altres són les prioritats del Govern de la Generalitat per a l’Alt Pirineu i Aran?
Les prioritats són les Salvador Illa va fixar quan va ser investit. Ell va parlar de tres aspectes de treball, una actualització de l’administració pública, que afecta absolutament tots els departaments de la Generalitat, perquè els serveis públics siguin més eficients, més àgils i menys burocràtics. És una qüestió que val la pena abordar perquè alenteix molt la feina de l’administració; un altre aspecte seria el fet de tenir un govern efectiu, i per això la nostra petita aportació és donar a conèixer què és el que no funciona, què és el que pot millorar i quines són les oportunitats, per traslladar-les al govern. I finalment, la tercera és la generació de prosperitat. Necessitem un país més pròsper, que vol dir tenir més industrialització, apostar per l’actualització empresarial pel que fa a les noves tecnologies i digitalització. Tot això s’ha de fer dialogant amb totes les administracions i agents perquè es pugui fer de manera conjunta. En l’àmbit pirinenc també estem treballant per millorar la mobilitat intracomarcal, i s’està desenvolupant el transport a la demanda; també per fer més eficient el transport públic que ja existeix, i per intentar implantar el sistema clicat, que és una evolució del transport a la demanda, entre d’altres accions.
Com a bona coneixedora del territori, afegiria alguna més?
Hi ha un tema històric que no és només de l’Alt Pirineu i Aran, sinó de Catalunya en general que és la necessitat de tenir més recursos a les administracions locals per poder fer front i complir amb les seves competències. En aquest sentit, la Generalitat ha creat un grup de treball. I també que les normatives es puguin adaptar també a les necessitats dels municipis més petits. La gran majoria dels municipis catalans tenen menys de 2.000 habitants, i en aquest sentit l’Estatut del Municipi Rural pot ser una eina que desenvolupada convenientment pot donar suport a la tasca que fan els municipis amb menys població. O la mateixa Llei de muntanya que és una normativa marc per fer unes millors polítiques als territoris. Crec que el gran repte és aquest, que els recursos que posa la Generalitat als territoris puguin estar més ben definits i millor dimensionats per a les necessitats reals de cada lloc, perquè els plantejaments generals poden ser eficaços per unes àrees urbanes, però que no als llocs més petits.
Hi ha un tema històric que no és només de l’Alt Pirineu i Aran, sinó de Catalunya en general que és la necessitat de tenir més recursos a les administracions locals per poder fer front i complir amb les seves competències
Vostè simultaneja la feina a la delegació amb l’alcadia de Tremp. S’ha plantejat deixar el càrrec municipal?
No m’ho he plantejat perquè són compatibles, i precisament per això vaig acceptar el càrrec de delegada. A més, els delegats del govern i altres càrrecs a l’Alt Pirineu sempre han estat alcaldes. En el món local hi ha aquesta possibilitat i crec que és interessant perquè et dona una visió compartida que també reverteix en el bon funcionament dels ajuntaments. A títol personal, tinc un equip de govern excel·lent a l’Ajuntament i per això puc dedicar més temps a la delegació. A més, jo sempre he fet més d’una feina a la meva vida professional i tinc una gran capacitat de treball i de sacrifici.
He vist que surt somrient a totes les fotos somrient, però, què li fa perdre-la en el món polític?
Estic en política per arribar a acords. Entenc que sempre s’avança en conjunt, en equip; els problemes són comuns i s’ha de trobar el punt en què es puguin fer avançar i per això soc optimista i molt confiada, i de vegades et trobes que a vegades les coses no són com t’han dit perquè hi ha altres interessos. Que jo cregui que la política es fa a través d’acords no serveix si no ho fan també els altres.