REDACCIÓ (Cabó).- L’Associació d’Amics de la Vall de Caboet ha programat, pel proper dissabte, 7 de setembre, a les 19:00 hores, a l’església romànica de Sant Serni de Cabó, una conferència centrada en la història de la llengua, ‘De Ramon de Cabó a Pompeu Fabra. La formació de la llengua catalana’, a càrrec del catedràtic en filologia catalana Jordi Ginebra.
L’esdeveniment clourà els actes que enguany l’associació ha dut a terme amb motiu dels 10 anys que fa que difon els ‘Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet’. El document, un dels primers textos escrits en llengua catalana, és datat del 1105 i va ser redactat pel sotsdiaca Ramon. A l’interior de l’església romànica de Sant Serni ―Centre d’Interpretació del Patrimoni dels Senyors de Caboet― se’n pot veure un facsímil mentre que l’original es conserva a la Biblioteca de Catalunya.
La conferència anirà a càrrec de Jordi Ginebra, catedràtic en filologia catalana de la Universitat Rovira i Virgili, qui ha centrat les seves investigacions en àmbits com la història de la llengua catalana, la sintaxi i el lèxic catalans, la fraseologia, la gramàtica normativa i la llengua dels escriptors. Així mateix, Ginebra, qui l’any 2018 fou comissari de l’Any Fabra, ha dedicat una part de la recerca acadèmica a l’estudi de l’obra de Pompeu Fabra. També és l’impulsor del col·loqui Internacional ‘La lingüística de Pompeu Fabra’, un congrés científic quinquennal organitzat per la Universitat Rovira i Virgili a Tarragona.
Montse Riu, vocal de l’associació, ha manifestat que “volíem una xerrada que tractés de la formació de la llengua catalana des dels orígens ―prenent com a referència els Greuges de Guitard Isarn― fins a Pompeu Fabra, el filòleg que establí la normativa moderna del català. Vam pensar en Jordi Ginebra per ser un gran coneixedor de l’obra de Fabra, però també per la implicació que té amb el nostre patrimoni de primers textos”.
Pel que fa als 10 anys de difusió del manuscrit, l’associació en fa una valoració molt positiva: “Durant aquest període s’han fet més de 30 jornades de portes obertes a l’església romànica de Sant Serni; s’han organitzat unes quantes conferències a càrrec de prestigiosos filòlegs i historiadors; la revista Descobrir Catalunya dedicà un reportatge al Greuges i el Centre d’Interpretació ha rebut un munt de visites de diverses entitats de tipologia cultural i acadèmica. Des d’universitaris a grups d’Òmnium Cultural i Aules d’Extensió Universitàries, fins a agències de viatges de caire cultural”, ha explicat Riu.