REDACCIÓ (Espluga de Cuberes).- Del 26 d’agost al 7 de setembre, Espluga de Cuberes serà objecte d’un taller internacional al qual assistirà un grup multidisciplinar de 30 professionals que l’estudiarà per utilitzar-lo com a model per al projecte Euromediterrani ‘Viure al penya-segat’.
Gràcies a aquest cas real i pràctic, es podrà establir una metodologia de treball per implementar al llarg de tot el projecte, per inventariar, documentar, preservar i desenvolupar l’arquitectura troglodítica, des d’una visió holística i des d’una perspectiva interdisciplinària que inclou: la història, la geografia, la geologia, l’aprofitament de l’entorn, l’etnografia i les formes de vida tradicionals, l’arquitectura, els materials i sistemes constructius o els valors bioclimàtics, entre altres.
Al llarg dels 15 dies del taller, entre Talarn i Espluga, els professionals i experts del Marroc, Algèria, Tunísia, Palestina, Líban, Turquia, Itàlia, França i Espanya, coneixeran i analitzaran el lloc d’Espluga de Cuberes des de diferents perspectives, com un model de ‘paisatge cultural’ entès com una obra conjunta de l’home i la natura. També s’organitzen un seguit de visites a diferent indrets del Pallars per conèixer experiències locals en relació a la recuperació del patrimoni cultural, el despoblament rural i la regeneració territorial.
Espluga de Cuberes és una àmplia finca que compta amb diverses construccions aprofitant una gran cavitat d’un penya-segat de la serra de Cuberes, dins del Geoparc Orígens reconegut per la UNESCO. Entre els edificis cal destacar la interessant església romànica de Santa Coloma (segle XI), la qual segurament formava part d’un monestir benedictí femení, vinculat al de Gerri de la Sal i a Sant Pere de les Maleses. Avui hi ha dins de la cova tres edificis residencials, un gran forn de pa, dues fonts, un graner i altres construccions menors. Tot plegat, es tracta d’un recinte tancat i fortificat de gran interès històric en un precari estat de conservació. Als seus voltants hi ha tot un seguit de camps abancalats en els quals històricament s’hi ha produït tot el necessari per a una economia autònoma i força rica, amb cereals, vinya, olivera, horta, cria d’animals, etc.
En l’organització d’aquest Taller, més enllà de les organitzacions i entitats de caire nacional i internacional, s’ha comptat amb la imprescindible implicació d’organitzacions locals com ara el Geoparc Origens, Ajuntaments de Baix Pallars i de Talarn, Ecomuseu Valls d’Àneu, Diputació de Lleida o el Col·legi d’Arquitectura Tècnica de Lleida.
Jornada oberta 7 setembre
Com a cloenda del Taller, i obert a tots els interessats, el dissabte dia 7 de setembre, a les 10 del matí, a l’Epicentre de Tremp es farà una presentació del Projecte on es posarà de manifest la importància d’aquest patrimoni compartit a tota la Mediterrània, es faran públics els resultats assolits al llarg dels 15 dies de treball, i en una taula rodona amb els agents locals, es debatran projectes de futur per a la preservació i desenvolupament del territori.
Projecte Viure al penya-segat
El Taller Internacional Espluga de Cuberes s’inscriu dins del projecte regional ‘Viure al penya-segat’ (anàlisi de l’hàbitat troglodític i del despoblament rural a la Mediterrània), impulsat per l’Associació RehabiMed amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat de Càller, amb el suport de l’ICOMOS, de l’Agència Espanyola de Cooperació (AECID), de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), de la Unió per la Mediterrània (UpM), de la Generalitat de Catalunya i diverses universitats i entitats locals mediterrànies.
RehabiMed és una ONG sense ànim de lucre que recull l’experiència de més de 30 anys de treball conjunt entre institucions, organitzacions i professionals de més 40 països euromediterranis. L’objectiu fonamental és promoure el coneixement i la preservació del patrimoni, amb especial atenció als centres històrics i l’arquitectura tradicional, promovent la revitalització social i econòmica dels paisatges històrics als països en desenvolupament a la Mediterrània. Per fer-ho, estableix convenis de col·laboració amb UNESCO, Unió per la Mediterrània (UfM), Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i diverses agències de cooperació per al desenvolupament.