REDACCIÓ. (Valls d’Àneu).- Impulsat pel Consell Cultural de les Valls d’Àneu i el festival Dansàneu, el proper, dissabte 6 de juliol, comença el programa d’activitats que té la voluntat de restituir la memòria de les dones que van ser objecte de repressió i violència per la llei sobre bruixeria. Les propostes artístiques s’emmarquen en la Commemoració del Sisè Centenari del text de bruixeria més antic d’Europa, original de les Valls d’Àneu (1424-2024) i que s’estendrà durant tot l’any 2024.
La llei sobre bruixeria (1424) s’insereix en el llibre dels Costums i Ordinacions (segles XIV-XV) de les Valls d’Àneu i té un significat important perquè la comunitat científica internacional la reconeix com el primer document conservat amb caràcter regulador que ordena i condemna la participació en reunions de bruixes a nivell europeu.
Posant el focus en aquest text històric i donada la seva rellevància, la Commemoració vol proporcionar «una mirada sobre la ignomínia del terror, de la repressió en general ―i la de gènere en particular―, de la intransigència, del bé en parlar del mal absolut que ens impel·leix a repensar-ho tot per actuar d’una forma diferent, jutjar menys i comprendre millor», en paraules del president del Consell Cultural de les Valls d’Àneu, Ferran Rella.
Per això, la programació de la Commemoració inclou una sèrie d’activitats – algunes inserides en la 33a edició del Festival Dansàneu, com són una exposició itinerant, o la producció d’espectacles i publicacions, tant especialitzades com divulgatives, entorn de la temàtica de la bruixeria. Aquest és el cas de ‘Supermedium’, espectacle de Núria Guiu i Ingri Fiksdal que tindrà lloc el 6 de juliol, a Borén, programat a manera de cloenda del Congrés internacional de bruixeria convocat per la Universitat de Barcelona en col·laboració amb el Consell Cultural de les Valls d’Àneu. Es tracta d’una producció del Mercat de les Flors dins del projecte CÈL·LULA en què nou ballarines són el mitjà a través del qual es canalitzen danses provinents de diferents temps, esdevenint així un canal que connecta passat, present i futur. A través d’accions d’invocació, possessió i exorcisme de danses i moviments, la performance es desenvolupa cap a una ficció especulativa sobre els sabers corporals i històries que ens travessen i es transmeten d’un cos a un altre.
Una exposició itinerant
Del 27 de juliol al 31 d’agost es pot visitar l’exposició itinerant ‘Bruixes de dol. De les ordinacions d’Àneu a les caceres actuals’, a Lo Ventador de la Guingueta d’Àneu.
Comissariada per l’escriptora i periodista Ivet Eroles, i amb el suport de l’Institut Català de les Dones, aquesta exposició s’articula com a una instal·lació artística que ofereix un recorregut per l’estigmatització i la invisibilització de les dones del món rural, des de la cacera de bruixes fins a l’actualitat.
El títol de l’exposició fa referència al poemari Bruixa de dol de la poeta de Ponent Maria Mercè Marçal, que va escriure entorn del simbolisme de la figura de les bruixes i d’altres elements relacionats, sempre amb perspectiva de gènere.
