REDACCIÓ.- (Tremp).- Aquest dissabte s’ha presentat a la seu de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, a Tremp, la Commemoració del sisè centenari del text jurídic de bruixeria més antic d’Europa, original de les Valls d’Àneu (1424-2024), impulsat pel Consell Cultural de les Valls d’Àneu, el festival Dansàneu i la Universitat de Barcelona. Les activitats relacionades amb la fita s’estendran durant tot l’any.
A l’acte hi han assistit Ferran Rella, president del Consell de Cultura de les Valls d’Àneu; Pau Castell, professor d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona i especialista en l’estudi de bruixeria a Catalunya, Ivet Eroles, periodista i escriptora, i la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Natàlia Garriga, i Ruth Martínez, directora de Dansàneu, que ha conduit la presentació.
Ferran Rella ha obert l’acte recordant que el Consell Cultural de les Valls d’Àneu fa molts anys que està motivat per recuperar la rellevància d’aquest document jurídic, de fet, va ser l’any 1999 quan en fan un article a l’Àrnica sobre el tema. Rella ha continuat amb una significativa reflexió sobre el comportament humà individual i col·lectiu, perquè “si volem redreçar el rumb de la història, hem de repensar-ho tot per actual d’un altra manera”. En cas de no fer-ho, “allò que va passar pot tornar a passar, i avui dia són molts els fenòmens que posen en perill d’art de ser humà”.
A continuació ha pres la paraula l’historiador Pau Castell que ha destacat la unicitat del text “no només des del punt de vista català, sinó europeu”. A més ha explicat que si es coneix el document és gràcies a què es va salvar fortuïtament del foc que va cremar l’Arxiu de les Valls del segle xviii en trobar-se a casa d’un dels cònsols.
Quan al contingut, Castell ha explicat que es va redactar “per fer front a un crim contra Deú i la gent de les valls, comés per homes i dones que es reunien de nit, adoraven al diable, i que els condemnava sobretot per provocar malalties i la mort”. La llei preveia un càstig que consistia entre d’altres detalls en arrossegar la persona pels carrers de la vila fins el lloc on era cremada.
Tot i tractar-se d’un text únic, Castell ha volgut destacar que la cacera de bruixes va ser “un fenomen que va aparèixer en una zona molt ben delimitada, al voltant de la mediterrània occidental, el que es coneix com el ‘bressol de la cacera de bruixes europea’”, i que a partir d’aquí es va estendre arreu.
Una llei única
La llei sobre bruixeria de 1424 que es commemora forma part del llibre dels Costums i Ordinacions (segles xiv-xv) de les Valls d’Àneu i té un significat important perquè la comunitat científica internacional la reconeix com el primer document conservat amb caràcter regulador que ordena i condemna la participació en reunions de bruixes a nivell europeu.
Programa d’activitats i espectacles
La commemoració inclou una sèrie d’iniciatives i activitats, algunes d’elles vinculades amb la 33ena edició del Festival Dansàneu, que volen reconèixer la singularitat històrica i el pes jurídic d’aquest text aneuenc, així com restituir la memòria de les dones que van ser objecte de repressió i violència per aquesta qüestió. Per citar només algunes, del 4 al 6 de juliol tindrà lloc el Congrés Internacional ‘Els orígens de la cacera de bruixes a Europa’, organitzat per l’Institut de Recerca en Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona i sota la coordinació de Pau Castell. L’esdeveniment reunirà els principals especialistes internacionals en l’estudi dels orígens del fenomen anti-bruixesc per donar a conèixer els estatuts aneuencs i posar-los en relació amb la resta de territoris que conformen l’anomenat ‘bressol de la cacera de bruixes europea’.
Una altra fita significativa és l’exposició ‘Bruixes de dol. De les ordinacions d’Àneu a les caceres actuals’, que es podrà veure del 27 de juliol al 31 d’agost, a Lo Ventador de la Guingueta d’Àneu, i que a partir del proper més de novembre es podrà visitar a la seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, a Lleida. L’exposició, comissariada per Ivet Eroles, ofereix un recorregut per l’estigmatització i la invisibilizació de les dones del món rural, des de la cacera de bruixes fins a l’actualitat.
A més, durant l’any, tindran lloc una sèrie d’espectacles lligats a la temàtica de la bruixeria com ara Biterna, a càrrec del cos de ball d’IT Dansa i que donarà el tret de sortida al 33è Dansàneu, Festival de Cultures del Pirineu, o l’obra de teatre ‘Vosaltres, les bruixes’, que es representarà al Teatre Nacional de Catalunya .
Paral·lelament, en el marc de la commemoració es faran una sèrie de publicacions als mes de juliol com la portada de la revista Sapiens amb un article sobre la bruixeria a Catalunya o un dossier a l’Àrnica, la revista naturalista dels Pirineus sobre bruixeria i natura. Més endavant , es publicarà el llibre Dones, lliure esperit, a càrrec dels professors María José Vilalta i Joan J. Busqueta, de la Universitat de Lleida i s’editarà una auca il·lustrada al Nadal per Luci Gutiérrez que recull el judici de bruixeria contra Gabriela Sanci d’Esterri d’Àneu al 1592.
