J.P.O. (La Seu d’Urgell).- Albert Villaró publica la seva primera novel·la juvenil, Tercer origen, una obra protagonitzada per una noia de Sabadell, la Irene. Quan està a punt de començar l’institut els seus pares li anuncien que deixen la ciutat per anar a viure en un poble petit del Pirineu, on només hi habiten 80 persones, amb cases de pedra, vaques i prats.
Com explica l’escriptor, la noia “intenta muntar-se una nova vida en un lloc petit, Llobarca, però molt transformat, i allà és on passa l’acció”. Val a dir que Llobarca és un territori ficcionat per Villaró en una obra anterior.
Al poc temps de mudar-se esclata una pandèmia. Llobarca, que queda aïllada, es salva. La història amaga sorpreses, fins i tot per a l’autor que l’ha escrit a partir d’una idea que li rondava pel cap. Com ell mateix comenta, “només sabia com començava però hi ha un punt d’inflexió molt important que se’m va acudir poc després d’iniciar l’escriptura de la novel·la, i això es nota en què hi ha un element sorpresa fins i tot per mi”.
Tercer origen és un homenatge modern al clàssic de Pedrolo, Mecanoscrit del segon origen, al qual hi fa referència.
