REDACCIÓ (Sort).- El cap de l’Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal, Sergi Raventós Panyella, ha presentat aquest dilluns a l’Alt Pirineu i Aran l’aposta del Govern per aquest instrument de protecció social. A l’acte, que ha tingut lloc al Casal Cívic i Comunitari de Sort, hi han assistit una trentena de persones, entre les quals l’alcalde del municipi, Baldo Farré Serrat.
En la benvinguda, el delegat del Govern a l’Alt Pirineu i Aran, Josep Castells Farré, ha remarcat que la Renda Bàsica Universal (RBU) podria tenir “un impacte molt directe en la vida de la població de les nostres comarques”. Podria “facilitar que les persones visquin on volen viure” i “no hagin d’abandonar el Pirineu i desplaçar-se a grans nuclis urbans per poder accedir a feines millor remunerades”, ha assenyalat Castells. A més, l’RBU podria jugar un paper important a l’hora de fer sostenibles “feines que són fonamentals per mantenir el territori, però que en aquests moments no tenen el reconeixement econòmic que haurien de tenir”, ha afegit el delegat.
Castells ha fet també referència a la recent commemoració del 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, que ha estat “un estímul per reflexionar sobre la vigència dels drets humans” i ha permès “resituar al centre de l’agenda política els reptes pendents en matèria de drets”. En aquest sentit, l’RBU és una eina que pot contribuir a “fer efectius els drets humans” i, de fet, “està reconeguda com un dret humà emergent, recollit a la declaració aprovada a Monterrey l’any 2007”.
Per la seva banda, el cap de l’Oficina del Pla Pilot ha iniciat la seva intervenció assenyalant que l’actual sistema de protecció social no dona una resposta adequada a les situacions de pobresa i desigualtat que hi ha al país. Malgrat l’esforç realitzat a través dels programes de rendes mínimes, la pobresa no es redueix. I això vol dir que hi ha una part important de la població que viu sense tenir recursos econòmics suficients, és a dir, amb menys capacitats d’elecció, menys autonomia i menys llibertat real.
Característiques de l’RBU
És en aquest context que el Govern aposta per desplegar l’RBU. Es tracta d’una assignació monetària amb les següents característiques: és individual, perquè s’atorga a la ciutadania a títol individual i no està vinculada a una llar o unitat familiar; és incondicional, perquè la persona receptora no ha de presentar cap requisit econòmic o social per rebre-la, més enllà de tenir la ciutadania o la residència acreditada; és universal, perquè la rep tothom i no s’adreça a un col·lectiu específic; i és regular, perquè és una percepció mensual, no puntual (un únic pagament) o temporal (de duració limitada).
“Estem parlant d’una redistribució de la riquesa, d’una reducció de les desigualtats socials i de donar una protecció a tota la població pel sol fet de ser ciutadà”, ha explicat Raventós. “Creiem que és una política realment transformadora”, ha afegit, apuntant que l’RBU obligaria a replantejar les polítiques de tipus assistencial i enfocades a determinades problemàtiques que s’estan aplicant actualment. “És una concepció fins i tot republicana, que atorga a la ciutadania el dret a la seva existència material”, ha dit.
El cap de l’Oficina del Pla Pilot ha recordat que l’RBU “és una proposta que el Govern va incorporar des del primer moment, en el pacte d’investidura del president Aragonès”. No obstant això, en aquests moments el Pla Pilot es troba aturat. El passat 10 de març, el Parlament de Catalunya va adoptar la Llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per a 2023, però en virtut de l’aprovació d’una esmena, l’article que creava l’assignació monetària i era la base jurídica del Pla pilot va ser suprimit. El Govern de Catalunya continua apostant per l’RBU com a mesura clau de transformació social i ha encomanat a l’Oficina continuar amb les tasques de difusió i comunicació de la proposta de l’RBU i del Pla Pilot, i tenir-lo a punt per quan es doni una nova oportunitat política.
