MARIA FORMENTI COSP (Bellver de Cerdanya).- El Centre Cívic Escoles Velles de Bellver de Cerdanya s’ha omplert aquest dilluns a la tarda per escoltar la presentació de l’estudi fet pel sociòleg cerdà Marc Pont, qui explica el fenomen de la gentrificació que s’està produint a la comarca. L’estudi conclou que la població local s’està substituint per persones amb rendes més elevades.
Segons l’autor, aquesta problemàtica va més enllà de l’accés a habitatge i també afecta el mercat laboral, el model d’oci o l’oferta comercial. En aquest sentit, ha indicat que ha enfocat l’estudi «des d’un punt de vista multidisciplinari, ja que el problema de Cerdanya i el Pirineu no és només l’habitatge, també hi ha el treball i l’oci: si no tenim coses a fer a la comarca, ningú s’hi vindrà a instal·lar, encara que hi hagi habitatge i treball, si entre setmana no pots anar a prendre res amb els amics, no hi ha vida social; si tenim vida social i feines, però no tenim cases… això és un pilar de tres que ha d’anar unit».
L’estudi és fruit del seu treball de final de carrera que, completant-lo amb una desena d’entrevistes, ha desenvolupat en un llibre titulat «La Cerdanya, una comarca inaccessible per a molta gent».
L’autor parla del fet que algunes persones han de marxar a viure a comarques veïnes perquè no poden accedir a un habitatge, però mantenen el seu lloc de feina a Cerdanya. O bé, que tenen diverses feines precàries per poder subsistir a la comarca. També ha volgut deixar clar que aquestes problemàtiques no només afecten els joves.
Pont remarca que la gentrificació rural que es viu a Cerdanya s’ha d’abordar de manera estructural i que no n’hi ha prou a fer promocions de pisos de protecció oficial. «No és un problema que puguem solucionar d’avui per demà amb tres mesures, hi ha dues fases, la de desfer el que hem anat construint aquests anys i la fase de reconstruir, amb incentius econòmics per poder instal·lar noves empreses de temàtiques diferents a la comarca i, òbviament, també construir pisos de protecció oficial, però són dinàmiques que han d’anar juntes».
Cal tenir en compte que més del 60% dels habitatges de Cerdanya són segones residències. A tots els municipis, excepte a Puigcerdà, hi ha més cases i pisos de segons residents que de persones que hi viuen tot l’any.
