MARCEL FITÉ.- Els llocs que ens són pròxims, ja sigui físicament o mentalment, solen tenir un nom heretat que els designa i a través del qual els coneixem. Però un nom no serveix únicament per a conèixer o designar una cosa o una persona. Un nom també ens pot servir per a evocar o intuir fets històrics —com ara el cas del nom del poble desaparegut d’Urgellet, del qual vaig parlar als darrers articles—, ens pot aportar informacions sobre la fauna (lo Forat de les Gralles), sobre el relleu (la Coma), sobre el color (lo Roc Roi), sobre el clima (lo Serrat del Vent), sobre la natura (la Fageda), etc. Per això sol els responsables polítics dels diferents territoris haurien de tenir molta cura a l’hora de mantenir-los i donar-los a conèixer a través dels rètols i indicacions o altres mitjans que de tant en tant posen a l’abast del públic.
Amb tot, molts noms de lloc no sabem d’on venen ni què signifiquen. Tot i això la gent els empra amb naturalitat i no li fa cap gràcia que els hi canviïn. De fet, la paraula ignomínia, inicialment, designava la deshonra, la infàmia, l’afront, que representaven els canvis de nom d’un territori que solien imposar els conqueridors després d’una guerra de conquesta.
A la Catalunya de la postguerra n’hi ha alguns exemples prou representatius, que si bé no significaren un canvi total del topònim, en foren una traducció no gaire afortunada. Així, per posar tres exemples, del poble de Sant Cugat es pretengué que se’n digués «San Cucufate»; el carrer del Voló (població de la Catalunya del Nord) va ser rebatejat com «calle del Balón», i el Pic dels Tres Hereus es va inscriure als mapes com el «Pico de los Muy Felices», la qual cosa demostrava que el traductor de torn tenia nocions de francès, però no pas de català…
Avui, aquell llarguíssim malson de la darrera Dictadura ja no existeix com a tal, però els noms de lloc continuen amenaçats per altres circumstàncies més subtils, però no per aquest motiu menys vergonyants i ignominioses. En posaré alguns exemples que he detectat als pobles de Nargó i Peramola.
A Nargó, de l’escletxa que hi ha a la roca Gran del Solà del Roca —aquella que permet el pas de l’Obac del Belo al Solà— sempre n’havia sentit a dir l’Escletxa; avui aquest lloc molta gent l’anomena la «Uve». Els Tolls del Codó (amb lo Toll Rodó i la Tolla Gran) avui són majoritàriament coneguts com les «Basses de Coll de Nargó», malgrat que en aquell topant no hi hagi cap bassa. Fins i tot, no falta qui del poble de Nargó, en diu Coll, tal com també fa algun mitjà en les seues pàgines esportives (després passa que un dia vas pel carrer i para un cotxe que et pregunta el camí «per anar a Coll —Coll és una masia perduda en una zona boscosa i quasi inaccessible del municipi—, o a les Basses» i et quedes garratibat).
A Peramola, segons m’informa l’escriptor i investigador Josep Espunyes —autor d’un brillant estudi toponímic sobre l’indret (Municipi de Peramola. Toponímia)— passa també un fenomen semblant. Així, del lloc anomenat les Carreres, molta gent en diu lo Salt de la Cabra; del Ciguelot, l’Agulla del Corb, i del Torrent de la Vila, lo Barranc de la Vila. No sé si aquest fenomen de substitució de la toponímia local és gaire general ni si es produeix també en altres llocs del Pirineu, amb una població més estable i no tan minoritzada com les de Nargó i Peramola.
Les diverses autoritats del territori haurien de ser molt curoses en aquests temes. Sobretot amb la informació o la publicitat que es fa sobre els diversos llocs de què són responsables
Insisteixo, per tant, que les diverses autoritats del territori haurien de ser molt curoses en aquests temes. Sobretot amb la informació o la publicitat que es fa sobre els diversos llocs de què són responsables.
Comento això perquè darrerament s’ha col·locat un rètol al mirador del Cantó, a tocar del Roc Roi de Nargó, amb una fotografia que indica alguns dels noms dels llocs que l’espectador té davant seu, des de la Roca de Narieda fins a la muntanya d’Aubenç. La iniciativa em sembla molt encertada i encomiable. Podria ser, certament, a més d’un bon cartell informatiu, un excel·lent mitjà per a donar a conèixer i reforçar els noms dels llocs de tot aquell perímetre.
El problema, però, sorgeix quan algunes de les indicacions del rètol susciten més dubtes dels que caldria. Així, de les roques que hi ha al cap del serrat de Canelles, el rètol en diu Roca de Cruelles, una denominació que no s’ha sentit mai a la contrada de Nargó ni a la del mateix Canelles. La localització del Port del Comte és també força imprecisa i fins i tot enganyosa. La denominació de Pic de Turp (per a mi desconeguda) obvia les de Cap de Turp, Morro de Turp o Cogulló de Turp, força més vives a la zona. No s’hi indica la Collada, antiga arteria del poble, ni el Roc Roi, que és el primer pla de la fotografia. I, per cert, parlant del Roc Roi, s’hi afirma que s’hi situava el castell de Coll de Nargó (es tractava, potser, d’un castell wagnerià?), amb un aiguabarreig d’informació històrica i toponímica absolutament equívoca i que no ajuda gens a entendre la realitat que es voldria explicar. Seria interessant que els responsables d’aquest rètol —tan necessari— aclarissin aquests i molts altres dubtes que el seu contingut genera i personalment agrairia que es facilitessin les dades i referències que permeten afirmar amb tanta seguretat que l’esmentat castell de Coll de Nargó (sic.) «se situava al Roc Roi».