MARCEL FITÉ.- Actualment hi ha una tendència, molt acusada i segurament justificada, a separar la denominació d’Urgellet de la d’Alt Urgell. He de dir que en el meu llenguatge familiar sempre havia sentit denominar la nostra contrada (Nargó, Sallent, Montanissell, Valldarques…) amb el nom d’Urgellet. Tant és així que encara recordo la primera vegada que vaig veure escrita la denominació d’Alt Urgell referida a la nostra comarca. Va ser cap als anys seixanta, en un rètol a la vora de la carretera, si fa no fa a l’altura de Bassella. Si no ho recordo malament, es tractava d’uns rètols d’origen privat que, segons es va dir, havien estat impulsats per Banca Catalana. Recordo també el goig que em va produir, en aquell temps de repressió, ignorància i silencis imposats, descobrir aquell mínim alè de normalitat.
Per a mi, doncs, el nom d’Urgellet referit popularment a les nostres valls és molt anterior a la denominació relativament moderna i comunament acceptada d’Alt Urgell. Durant molt temps vaig pensar, erròniament, que Urgellet i Alt Urgell eren dues denominacions sinònimes. La primera, apresa de la parla familiar i, la segona, provinent del nostre entorn cultural. No va ser fins força més tard que vaig descobrir que l’Urgellet tan sols era una part de la comarca, la qual, en efecte, comprèn tres territoris: l’Urgellet, que és el nucli original de l’antic comtat d’Urgell i comprèn la capital de la comarca, la Seu d’Urgell, i un reguitzell de poblacions encara relativament poblades, sobretot tenint en compte el gravíssim problema de despoblació que pateix la part rural del territori; el Baridà, que es divideix, administrativament parlant, entre l’Alt Urgell i la Cerdanya: Arsèguel, Cava i el Pont de Bar corresponen a la primera comarca i Lles de Cerdanya, Montellà i Martinet, a la segona; i la part meridional de la comarca, de l’estret dels Espluvins en avall, amb nuclis tan rellevants com Peramola (amb Castell-llebre, Cortiuda, Nuncarga i Tragó de Segre), Oliana i Bassella.
L’Urgellet, a part de ser el nucli original de l’antic comtat d’Urgell, va ser també el motor de l’expansió del comtat cap al sud. La història i topònims com Baix Urgell, Pla d’Urgell, Ivars d’Urgell, etc., ho certifiquen. Hi ha un topònim, però, que des de fa molts anys m’ha cridat molt l’atenció. És el nom d’una de les dues poblacions constitutives de l’actual població de Villanueva de Sigena —anomenada també, en alguns papers anteriors Villanueva de Sijena i, en altres de més anteriors, Vilanova de Sixena—, avui incorporada al bisbat de Barbastre, malgrat que des de l’edat mitjana fins a 1995 havia estat del de Lleida.
Segons diverses fonts documentades, l’any 1182, a uns quaranta quilòmetres de Fraga i divuit de Sarinyena hi havia un poble anomenat l’Urgellet, situat en un turó al marge dret del riu Alcanadre. Davant per davant, justament on avui hi ha el monestir de Sixena, hi havia un altre poble, una mica més xic, que és el que ha donat nom al monestir: Sixena.
L’Urgellet, situat en una posició defensiva força sòlida i sense problemes d’assentament, tenia cinquanta focs i, aproximadament, uns 250 habitants. Sixena comptava amb trenta-sis focs i uns 180 habitants; estava situat al costat d’una llacuna, al mig d’una gran horta que sovint s’inundava amb les crescudes del riu, fet que ocasionava l’aparició de diverses llacunes sense drenatge als voltants, les quals afavorien les humitats, els mosquits i, com a conseqüència, molts problemes de salubritat. Defensivament, d’altra banda, el lloc era molt més vulnerable que el de l’Urgellet.
Malgrat tot el que acabo d’exposar, l’any 1188, la reina consort Sança de Castella, esposa del rei Alfons el Cast i filla del rei castellà Alfonso VII, va decidir traslladar els veïns de l’Urgellet i de Sixena a dalt del turó que avui dia ocupa la vila de Villanueva de Sigena i construir el monestir de Sixena al lloc que ocupava aquella població. Aquesta decisió, al meu parer, deixa oberts un seguit d’interrogants. Com és que es va ordenar construir el monestir en un lloc tan insegur i insalubre? Com és que es va ordenar traslladar els dos pobles a un tercer lloc i no es va aprofitar la situació estratègica i sanejada de l’Urgellet? Com és que sent l’Urgellet la població més gran va deixar de constar al nou nom de la nova vila i ha quedat pràcticament oblidat? D’on provenien aquelles dues poblacions?
