GUILLEM LLUCH TORRES.- Anna Vives Tarrés (La Seu d’Urgell, 1974) va ser nomenada el passat 4 d’abril primera delegada de la Generalitat de Catalunya al Principat d’Andorra, després de superar un concurs públic al qual es van presentar una quarantena d’aspirants. El 4 de maig, acompanyada de la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, es va presentar oficialment davant les autoritats i mitjans de comunicació del Principat i va desgranar els principals objectius de la delegació.
L’obertura de la delegació de la Generalitat a Andorra tindrà uns efectes evidents al Principat, però també a les comarques de l’Alt Pirineu que hi fan frontera, perquè hi ha diversos temes d’interès comú que les afecten. Què pot aportar tenir una delegació de la Generalitat a Andorra, per aquestes comarques?
La zona de Catalunya que més contacte té amb Andorra és l’Alt Pirineu i, per tant, és la zona on alguns dels acords i les relacions institucionals són més visibles. Per exemple, el territori que més beneficiat pot resultar de l’entesa en matèria sanitària és l’Alt Pirineu; també en tot allò relatiu al medi ambient i a la protecció de la biodiversitat, les millores en infraestructures de transports, amb l’aeroport com a clar exemple, o la qüestió cultural. En aquest darrer àmbit, la candidatura dels orígens d’Andorra a ser patrimoni de la UNESCO, que inclou el conjunt catedralici de la Seu d’Urgell, pot donar una volada molt important a aquest element. El fet de ser patrimoni mundial de la UNESCO pot generar un trànsit de visites molt rellevant, no només a la Seu, sinó a tot el Pirineu, perquè es podria enllaçar el conjunt romànic de la Vall de Boí amb el conjunt catedralici de la Seu d’Urgell, i aquest amb Andorra, de manera que s’establiria un fil conductor que seria molt positiu per aquests territoris. I tot plegat, sense oblidar la feina que es fa en el marc de la Comunitat de Treball dels Pirineus, dins del programa POCTEFA, de la qual Catalunya en forma part, conjuntament amb Andorra i Occitània.
Les relacions laborals i els més de 1.600 treballadors fronterers que cada dia pugen a treballar a Andorra des de l’Alt Pirineu són un altre element que lliga molt aquests dos territoris. Quin paper hi pot jugar, la delegació?
Aquest ha de ser un element molt important de la nostra acció. Volem que els treballadors fronterers vegin en la delegació un punt de suport i d’informació. La delegació ha de ser un lloc de trobada i d’acollida per a les persones que cada dia es desplacen al Principat a treballar, i també per a tots els catalans i catalanes que resideixen a Andorra. Per a tots ells, volem ser un punt de referència on puguin relacionar-se, sentir-se acollits, assessorar-se o resoldre tràmits amb l’administració del seu país.
Fa anys que es parla de la creació d’un espai socioeconòmic pirinenc, amb Andorra com a motor, i sembla que l’apropament del Principat a la Unió Europea, si s’acaba assolint, podria ajudar a fer-lo realitat. Quin paper juga Andorra en aquest context pirinenc?
Està clar que Andorra té un paper cabdal perquè és un motor, és un Estat, i té una realitat que no té l’Alt Pirineu com a tal, de manera que Andorra pot estirar molt. L’acord d’associació amb la Unió Europea hi jugarà un paper molt important, i penso que pot ser molt profitós per la zona pirinenca, perquè tot allò que atregui Andorra beneficiarà la seva zona d’influència. I a la inversa, penso que les sinergies amb les regions pirinenques frontereres també poden ser molt profitoses per Andorra.
Se sol dir que els altpirinencs i els andorrans coneixem poc la realitat de l’altre, i molts cops caiem en tòpics. Creu que la presència de la delegació pot ajudar d’alguna manera a millorar el coneixement a banda i banda de la frontera?
És un dels punts que hem de potenciar, el coneixement mutu d’aquestes realitats que són tan similars, però que no són iguals. Per això és important que hi hagi una figura que faci de fil conductor, traduint i explicant Catalunya als andorrans i Andorra als catalans, perquè tenim moltes coses en comú, però també moltes diferències que cal respectar a banda i banda. Andorra i les comarques frontereres de l’Alt Pirineu tenen un punt de retroalimentació, de manera que si una banda va bé, això és positiu per a l’altra. És per aquest motiu que els acords que es puguin anar assolint entre els governs andorrà i català han de ser beneficiosos per a les dues bandes, perquè si una funciona, l’altra també anirà bé.
La seva condició d’urgellenca és un valor important a l’hora de “traduir” i fer de pont entre les dues realitats?
Era important que la persona que ocupés el càrrec de delegat o delegada conegués molt bé el territori, és a dir Catalunya i l’Alt Pirineu, i també la realitat d’Andorra. En el meu cas, o en el de qualsevol persona urgellenca, la relació amb Andorra és natural, ja que hem nascut i ens hem criat aquí i, si bé sí que hi ha una frontera administrativa, és un pas molt natural perquè la relació amb Andorra hi ha estat sempre. Així doncs, sí, és fonamental saber qui és qui a banda i banda de la frontera per poder desenvolupar bé aquesta figura de ‘traductora’.
A nivell personal, què suposa aquesta designació?
Per a qualsevol persona, treballar pel govern del seu país és un honor, i més fer-ho en un país que t’acull i amb el qual hi tens una relació estretíssima i una estima especial. Per la Seu d’Urgell i bona part de l’Alt Pirineu, Andorra és un país d’oportunitats, com proven els més de 1.600 treballadors fronterers que cada dia hi pugen a treballar. Aquestes 1.600 persones reben una oportunitat per part del país veí i, a la vegada, contribueixen a fer-lo créixer i prosperar, de manera que l’estima que hi ha a banda i banda de la frontera també és gran. Per tant, és molt il·lusionant poder ajudar a fer avançar i intensificar les relacions de benefici mutu i a fer front als reptes comuns.