AMADEU GALLART.- Fa una mica més de tres anys que vaig acceptar ser president del Consell Comarcal Consultiu de la Gent Gran de l’Alt Urgell. Aquesta entitat, que ostenta un nom molt potent, a l’Alt Urgell pertany a l’estructura del CAPAU, dit de manera més explícita, al Consorci d’Atenció a les Persones de l’Alt Urgell, una organització que suma els serveis socials de la ciutat de la Seu i els corresponents a les altres poblacions de la comarca.
Se’m va proposar el “càrrec” perquè era imminent la celebració del vuitè Congrés de la Gent Gran de Catalunya i calia representació de la comarca. Corria l’octubre del 2019. L’experiència va ser positiva, il·lusionadament hi vàrem presentar diverses esmenes. Algunes, fins i tot foren aprovades, com la que demanava que al Consell Executiu de la Gent Gran de Catalunya hi hagués representació de la nostra regió de l’Alt Pirineu i l’Aran. Malauradament, tot el tema de la Covid i els canvis administratius a la conselleria de Drets Socials han fet que, de moment, tot quedés en un no res. Però caldrà continuar insistint.
No em dol de reconèixer que tampoc es pot dir que la nostra executòria com a Consell Consultiu Comarcal hagi estat massa brillant. Ni el període viscut ni les indefinicions administratives ens han ajudat gaire. Però insisteixo, cal que plataformes com les del Consell Consultiu existeixin a cada comarca i cal que tinguin els suports necessaris per poder fer coses o, si més no, per a plantejar-les. En el cas de la comarca de l’Alt Urgell ens hem trobat amb un fet que volem considerar com a circumstancial, hem trobat força col·laboradors a la capital comarcal i en les poblacions més veïnes, però hem fracassat, de moment, en trobar-ne a poblacions tan significatives com Organyà, Oliana o Coll de Nargó.
Hem trobat força col·laboradors a la capital comarcal i en les poblacions més veïnes, però hem fracassat, de moment, en trobar-ne a poblacions tan significatives com Organyà, Oliana o Coll de Nargó
Entre els temes on hem participat o que hem plantejat, hi ha els següents: 1.- Participació en la plataforma reivindicativa dels equipaments residencials per a la Gent Gran. 2.-Demanda de coordinació entre les entitats que organitzen activitats per a la Gent Gran. 3.- Seguiment de la temàtica de les voluntats anticipades, el testament vital i les noves disposicions legals sobre l’eutanàsia. 4.-Estudis sobre la pobresa energètica. 5.-Establir caixers automàtics a poblacions que no disposen de cap entitat bancària seguint el model establert a la Diputació de Tarragona. 6.- Aprofitament de les experiències concretes, lligades amb la Gent Gran, viscudes pels serveis socials comarcals -CAPAU. 7.-Popularitzar l’aplicació Telegram per tal de poder fer conèixer les actuacions que es fan a la comarca per a la Gent Gran. 8.-Lluita contra la bretxa digital amb l’ajut dels ajuntaments, de les empreses energètiques i de les entitats bancàries.
Veureu, amics lectors, amigues lectores, que d’idees no n’han faltat i que el que costa és vehicular-les. Altres temes on es pot treballar poden ser: 1.- Establir grups de seguiment respecte a la qualitat dels serveis sanitaris de l’hospital i dels CAP comarcals. 2.- Anàlisi dels desplaçaments a Lleida o a altres centres sanitaris de referència, veure en quins casos poden ser substituïts per mitjans de comunicació que no impliquin quilometratge o fins i tot en alguns temes recurrents, pel desplaçament dels especialistes o els controladors administratius als nostres centres comarcals. 3.- Coordinació amb els consells comarcals del Pirineu que funcionin o que tinguin previst de funcionar; la unió fa la força!
La nostra regió, la de l’Alt Pirineu i Aran, pel que fa als dèficits assistencials en si, no té característiques rotundament diferenciades de la problemàtica general catalana, però sí que cal tenir molt en compte algunes qüestions. En primer lloc, vivim en unes comarques de baixa densitat demogràfica cosa que comporta una atenció política i administrativa de segona categoria per raons òbvies de pes electoral. En segon lloc, la nostra població té elements de progressiu envelliment provocat per la forçada emigració laboral de la joventut. En aquest marc opinem que els Consells Comarcals de la Gent Gran han de ser útils i poden oferir vies productives de treball. Cal, però, que tant els que els componem com les administracions a què estem adscrits, ens ho creguem.
Amadeu Gallart és president del Consell Consultiu Comarcal de la Gent Gran de l’Alt Urgell