REDACCIÓ.- El 17è comitè intergovernamental del patrimoni cultural immaterial de la Unesco, que es reuneix a Rabat del 28 de novembre al 3 de desembre, ha decidit inscriure les festes de l’os dels Pirineus a la llista representativa del patrimoni cultural immaterial. La candidatura, presentada a la Unesco per Andorra i impulsada conjuntament amb França, reuneix segons el comitè els criteris de la convenció del 2003 necessaris per a la inscripció, tenint en compte que les festes que en formen part tenen uns valors que promouen el diàleg entre les persones i el medi natural.
La decisió de la Unesco suposa el reconeixement internacional d’una expressió del patrimoni cultural immaterial del Pirineu i, alhora, implica la implementació de mesures de salvaguarda amb el paper actiu de les institucions i, molt especialment, dels actors que s’encarreguen de materialitzar, difondre i transmetre la festa a les generacions més joves.
Segons recull l’Agència de Notícies Andorrana (ANA), la ministra de Cultura i Esports d’Andorra, Sílvia Riva, ha subratllat que “la inscripció de la Unesco contribuirà a difondre la riquesa cultural del Pirineu i afavorirà el diàleg entre les diferents valls, a més de comprometre institucions i actors de la festa a implementar mesures de salvaguarda per garantir la seva continuïtat”. Precisament, Riva ha volgut adreçar-se a la comissió de festes d’Encamp i a l’Associació de cultura popular i els ha reiterat “el compromís del Govern a acompanyar-los en la salvaguarda d’aquesta festa que ens vincula al nostre territori de muntanya”.
Per la seva banda, la delegada permanent del Principat a la Unesco, Eva Descarrega, en el seu parlament d’agraïment al comitè, ha destacat que “la inscripció contribuirà a posar en valor les pràctiques del patrimoni cultural immaterial de les muntanyes i les valls pirinenques i a sensibilitzar el gran públic de la importància de salvaguardar les pràctiques socials, els rituals i les festes”. “El reconeixement d’aquestes celebracions, que han perviscut en el temps i que serveixen per crear espais de complicitat i intercanvi entre la població local, posen en valor la riquesa de les tradicions d’expressió oral i ajuden a mantenir l’imaginari col·lectiu tradicional”, ha afegit.
Mentrestant, el cònsol menor del comú d’Encamp, Jean Michel Rascagnères, ha destacat que “des del comú volem agrair la tasca de la comissió de festes d’Encamp que ha sabut mantenir la tradició i organitzar la representació del Ball de l’Ossa des de l’any 52 fins ara, sense pràcticament interrupcions, fins i tot, es va continuar fent durant la pandèmia. És tot un orgull que la comissió hagi treballat durant gairebé quatre generacions”.
En la mateixa línia s’ha expressat la cònsol menor del comú d’Ordino, Eva Choy, qui s’ha mostrat doblement contenta per la recuperació de la tradició fa pocs anys i pel reconeixement que ara ha atorgat la Unesco que permetrà “preservar la festivitat els pròxims anys encara amb més força”.
El ministeri de Cultura i els comuns d’Encamp i d’Ordino, juntament amb el ministeri de Cultura francès i l’Alt Vallespir, van col·laborar estretament durant el 2020 i el primer trimestre del 2021 per elaborar el dossier de candidatura i seguir posant en valor les festes de l’os dels Pirineus. Els balls de l’os, o de l’ossa a Andorra, es troben en alguns pobles dels Pirineus i altres zones de muntanya. Es tracta de representacions que es relacionen amb l’època d’hibernació d’aquest animal i amb la dimensió mitològica que encarna, símbol de la relació de la humanitat amb la natura.
Cadascuna de les festes se celebra en moments i llocs especials, i transmet una visió del món que s’arrela en el passat, però que és interpretada des del present. A Andorra, les representacions s’emmarquen en el cicle festiu d’hivern: el Ball de l’Ossa és un dels actes centrals del carnaval d’Encamp, un dels més populars del país, mentre que L’Última Ossa d’Ordino se celebra a inicis de desembre (enguany el dia 11). Una persona disfressada d’ossa és el personatge central de les dues representacions andorranes, que en un to burlesc i crític cerquen la complicitat del públic assistent.
Alguns trets de les festes andorranes tenen relació amb les celebracions de l’os del Vallespir. A l’Alt Vallespir, els pobles d’Arlès, Prats de Molló i Sant Llorenç de Cerdans organitzen les festes de l’os des de temps immemorials. Aquestes celebracions populars també s’emmarquen en el cicle festiu carnavalesc i tenen elements comuns i singulars. L’os mig home i mig bèstia és el personatge central de totes les representacions, tant andorranes com franceses, i sens dubte evoca les societats rurals de muntanya.
Abans del reconeixement de la Unesco, les festes de l’os havien estat inscrites per Andorra i França als respectius inventaris nacionals del patrimoni immaterial. Amb la voluntat de preservar i difondre la festivitat, i de forma prèvia al veredicte d’aquest dimarts, el Govern ja va posar en marxa l’espai web www.cultura.ad/festes-ossa on s’explica per què les representacions de l’ossa són festes d’interès cultural per a Andorra i, ara també, per a la resta del món.
Les festes de l’os del Pirineu són la segona inscripció d’Andorra a la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la Unesco, després del reconeixement de les festes del foc del solstici d’estiu dels Pirineus l’any 2015.
Més enllà de la inscripció de les festes de l’os dels Pirineus, el 17è comitè intergovernamental del patrimoni cultural immaterial de la Unesco ha aprovat el primer cicle d’informes periòdics sobre la implementació de la convenció del 2003 per part dels estats de la regió europea. Aquest cicle inclou l’informe realitzat pel Principat sobre les mesures de salvaguarda que s’han implementat des de la inscripció de les festes del foc del solstici d’estiu dels Pirineus.
Recordem que en aquest 17è comitè intergovernamental del patrimoni cultural immaterial de la Unesco reunit a Rabat també s’ha de decidir sobre la candidatura dels raiers.