REDACCIÓ (Prullans).- El vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, ha donat conèixer aquest dimecres des de Prullans l’inici del procés participatiu per a l’elaboració de l’Agenda l’Estratègica del Pirineu amb horitzó 2030. Tal com s’ha explicat en la presentació, serà un full de ruta per orientar el desenvolupament sostenible de l’Alt Pirineu i Aran, el Solsonès, el Berguedà i el Ripollès els pròxims anys “amb un segell i identitat propis”. Puigneró ha presentat tant el procés com els objectius de l’Estratègia a un centenar de representants del teixit econòmic, social i institucional de les comarques que abastarà.
El Govern impulsa un procés participatiu per elaborar una Agenda prèvia, és a dir, un document d’anàlisi de les potencialitats i reptes del territori que “serà una oportunitat per posar sobre la taula arguments de debat que després es podran concretar en l’Estratègia del Pirineu”. El procés participatiu de l’Agenda es desenvoluparà a partir d’un document d’avanç que va rebre el vistiplau del Consell Executiu el passat mes de maig.
A partir d’aquest dijous, el portal participa.gencat.cat permetrà a tothom que ho vulgui fer aportacions fins al mes d’octubre, per contrastar i ampliar la visió recollida en l’avanç de l’Agenda i ajudar a prioritzar els reptes que ha d’afrontar. Seguidament, durant el setembre i octubre tindran lloc quatre sessions telemàtiques sectorials per tractar els grans temes de l’Agenda i recaptar idees de quins haurien de ser els projectes tractors pels quals s’aposti.
Així, el 27 de setembre es farà un taller al voltant del pilar del medi ambient i la sostenibilitat; el 29 de setembre, es tractarà sobre desenvolupament econòmic i innovació; el 4 d’octubre sobre mobilitat i connectivitat i el 6 d’octubre sobre persones i governança.
El procés continuarà amb sessions territorials presencials de debat els dies 27 d’octubre (al matí al Pont de Suert i a la tarda a Tremp) i 3 de novembre (al matí a Puigcerdà i a la tarda a Berga) i conclourà amb una assemblea territorial presencial el 17 de novembre a la Seu d’Urgell. Durant el mes de desembre es farà públic l’informe final de tot el procés participatiu, que haurà de recollir la visió de l’Agenda, els valors, reptes, projectes tractors i línies d’actuació que es treballaran posteriorment, durant el 2023.
Durant la presentació, Puigneró ha remarcat que “aquest és un pla pel Pirineu fet des del Pirineu” i “volem que esdevingui un Pla amb accions concretes”. També ha apuntat que l’objectiu del Govern amb l’Agenda és orientar el futur sostenible del Pirineu, tant pel que fa a la seva població, garantint-ne l’arrelament, com a l’accés als serveis bàsics i la connectivitat física i digital. L’Agenda haurà d’ajudar a trobar nínxols de mercat per impulsar un model econòmic propi de desenvolupament sostenible, respectuós amb l’entorn natural i situant les persones al centre de les decisions.
L’Agenda es concretarà des de l’autodesenvolupament del territori, prioritzant les accions més transformadores que funcionin com a tractores de l’economia, i en cogovernança des de les mateixes comarques del Pirineu.
Quatre pilars de debat
La proposta inicial de l’Agenda fixa quatre pilars de debat, cadascun amb els seus objectius concrets. D’una banda, les persones i la governança, amb accions per a l’arrelament de la població i la garantia d’accés als serveis bàsics, l’accés a l’habitatge, la creació de serveis mancomunats, la creació de l’Agència de desenvolupament dels territoris del Pirineu, el desplegament de la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran o l’aplicació de l’Agenda rural i l’Agenda urbana de Catalunya. En aquest eix s’inclou també el desplegament d’un paquet legislatiu específic que passa per una nova Llei de muntanya, la Llei de territori i la creació d’un codi de legislació local que reculli la singularitat dels municipis rurals.
El segon eix serà el de medi ambient i sostenibilitat, que inclou l’accés i l’ús sostenible, inclusiu i equitatiu als recursos naturals, la gestió dels boscos i sòls agrícoles, la potenciació d’una indústria verda, els parcs naturals com a porta d’entrada al Pirineu o el desplegament de les energies renovables i de les infraestructures de càrrega de vehicles elèctrics. L’aprovació d’un Pla territorial sectorial de turisme al Pirineu completa aquest eix.
El tercer eix serà el del desenvolupament econòmic i innovació. L’Agenda debatrà com aprofitar el patrimoni cultural i l’esport com a motor de desenvolupament, la creació del Museu virtual del Pirineu o les mesures per esdevenir un territori intel·ligent i aprofitar les possibilitats del teletreball per atreure talent. El Llibre blanc de les estacions de muntanya, aprovat el 2020, servirà per guiar la diversificació d’aquestes infraestructures.
Finalment, el quart eix serà el de mobilitat i connectivitat, que contemplarà la millora de les infraestructures, l’arribada de la fibra òptica a tots els municipis i la garantia de cobertura de mòbil; els plans directors de mobilitat, la integració tarifària i el transport a la demanda juntament amb el manteniment dels camins, i el desplegament de la xarxa d’heliports públics H24.
De fet, la jornada d’aquest dimecres a Pruallans ha comptat amb una taula de debat per parlar d’aquests quatre eixos de l’agenda: les oportunitats, la sostenibilitat, la innovació i la connectivitat. Els ponents han manifestat la necessitat d’una universitat presencial al Pirineu, com és la d’INEFC per arrelar els joves i han demanat diversificar l’economia perquè el turisme no sigui l’únic pilar.
En conjunt, l’Agenda serà un procés de participació i concertació territorial a tots els nivells administratius i amb tots els agents del territori, amb la dinamització econòmica sostenible i l’arrelament de la població com a prioritats. Permetrà recollir i plasmar en un document les necessitats reals de les comarques pirinenques i, com a tal, serà la base sobre la qual s’aprovarà la futura Estratègia del Pirineu, que fixarà les actuacions concretes per donar resposta a aquestes necessitats.