A Catalunya no hi ha gaires persones que es dediquin al múixing. A Cerdanya, però, hi ha un veí de Bolvir que fa tres dècades que ha fet d’aquest esport el seu estil de vida, en Lázaro Martínez. Al llarg de tot aquest temps, ha participat en campionats del món -el darrer fa poques setmanes- d’Europa i també en la mítica cursa Pirena, on va guanyar en dues ocasions. És, doncs, un pioner en el món del múixing.
La seva família són una vintena de husquies siberians, que l’acompanyen en aquesta aventura. Cadascun d’ells té el seu rol: el líder, el colíder o els que es col·loquen a tocar del trineu. El seu benestar és la seva principal preocupació, assegura.
La temporada ja ha finalitzat, però ja té la mirada posada en la següent: “al novembre tenim el primer campionat del món, que es farà a Bèlgica i serà sobre terra, de manera que el 15 d’agost ja començarem a entrenar per preparar aquesta cursa”. Detalla que “entrenarem a Bolvir, als camins de terra, amb el quad, i a poc a poc anirem preparant a l’equip de vuit gossos per anar a aquests campionats del món i lluitar pel títol”.
Després de tres dècades dedicant-se a aquest esport, Martínez admet que “no pensava que arribaria fins aquí, però van passant els anys i sembla que l’experiència ajuda bastant”. En aquest sentit, assegura que “estic en un moment molt dolç de la meva carrera com a esportista”.
Una pràctica que ve de lluny
El trineu amb gossos fa segles que s’utilitza com a mitjà de transport a les regions àrtiques. Les primeres competicions d’Europa ses van celebrar als Alps suïssos l’any 1965, tot i que de seguida es van organitzar curses als països del nord d’Europa. A casa nostra, la Pirena va marcar un abans i un després en aquest esport.
Des que aquesta prova es va deixar de celebrar, l’any 2012, el múixing ha sabut mantenir-se i, de fet, múixers com en Lázaro treballen per donar-lo a conèixer. “Intentem promocionar-lo a través de les xarxes socials i explicar a la gent que en té ni idea, com és aquest esport i els valors que comporta, que estan relacionats amb la natura i amb l’amor als animals i al seu benestar”.
Un cop superats aquests trenta anys de dedicació, en Lázaro té clar que vol seguir al costat dels seus gossos i sense data per retirar-se de la seva passió.