Llegeixo astorat que les presidències dels consells comarcals de la vegueria de l’Alt Pirineu així com la sindicatura d’Aran veuen innecessària la consulta sobre la candidatura dels Jocs Olímpics Barcelona-Pirineus 2030. Sincerament, no em puc creure que hi hagi polítics que creguin que consultar la ciutadania sobre temes d’una importància tan cabal com aquesta sigui «innecessari», un pas que es pot estalviar. Què s’han pensat, que el país és seu? Que no hi tenim tots dret, a dir-hi la nostra?
No em sorprèn, tanmateix, venint de qui ve, ja que les presidències dels consells comarcals no són resultat de la democràcia directa i participativa, sinó de pactes entre vestidors de càrrecs municipals electes on el pes dels partits polítics a escala comarcal és el més important. Ja sabem com de difícil ho tenen les candidatures municipals independents per tenir representació en consells comarcals, per més vots que tinguin dins de la circumscripció electoral del seu municipi.
Per tant, és normal que persones no votades ad hoc per al càrrec que ocupen creguin que és una bona opció passar-se la democràcia pel forro. I, tanmateix, no patiu que tots aquests polítics que pensen així són els primers que es posen el llacet groc a la solapa i diuen que l’estat espanyol és el dimoni que no ens deixa votar per la independència de Catalunya i que té por a les urnes, quan són ells els que tenen por del que diguin els pirinencs en la consulta sobre uns Jocs que s’han pensat d’esquena al país.
La meva enhorabona, doncs, a un nou exemple de la hipocresia política catalana: criticar Espanya per fer el mateix que fas tu, no voler portar a les urnes les decisions transcendents del nostre futur pirinenc, a la vegada que organitzes una candidatura amb l’estat que titlles d’opressor
La meva enhorabona, doncs, a un nou exemple de la hipocresia política catalana: criticar Espanya per fer el mateix que fas tu, no voler portar a les urnes les decisions transcendents del nostre futur pirinenc, a la vegada que organitzes una candidatura amb l’estat que titlles d’opressor. Encara bo que les resolucions del Parlament insten a fer un referèndum sobre el tema, perquè és un fet que aquests Jocs ens els volen fer empassar tant sí com no.
Hem de celebrar que hi hagi un bon nombre de càrrecs electes que s’hagi alçat en contra dels Jocs i que reclami informació més detallada al Govern català, una informació que el ciutadà no pot consultar enlloc. Amb tot, hem de lamentar que la talla d’alguns polítics, en aquest cas la dels presidents dels consells comarcals, sigui tan curta i contrària als principis democràtics més bàsics.
Oliver Vergés Pons és historiador i editor