Oliver Vergés Pons (Terrassa, 1989) és llicenciat en Història i fa uns quants anys que es dedica al món de l’edició al Pirineu. Va començar de la mà d’Anem Editors, editorial nascuda a Andorra que, posteriorment, va expandir el seu àmbit de publicació a l’Alt Pirineu i altres territoris catalans. Recentment, acaba de posar en marxa un segon projecte editorial, de la mà de David Gálvez-Casellas. Es tracta de Medusa Editora, un segell pensat per transcendir les muntanyes pirinenques. Ja fa unes setmanes que Medusa es va donar a conèixer, com està anant l’arrencada?
Fa unes setmanes es va presentar al públic a través de les xarxes socials i ara, a finals d’aquest mes de març, els primers llibres arribaran ja a les llibreries. Concretament, el dia 21 de març arribaran els dos primers en català, que són la novel·la d’Albert Villaró Les ànimes sordes i un seguit de relats d’Antoni Munné-Jordà titulats Sis pamflets de por i una traducció. Mentrestant, el dilluns 28 de març arribaran ja els altres dos llibres de les col·leccions en castellà, Solamente una vez, del Luis Harss i Fantasia fértil, de Maria Cristina Hall. De moment, la resposta a nivell de xarxes socials i de les persones que ja han pogut veure els llibres, com ara gent de la premsa que en farà ressenyes és bona. Esperem que al final tinguin acceptació també a les llibreries per part del públic lector.
Per què heu triat aquests quatre llibres per començar?
Comencem amb quatre autors molt potents. D’una banda, l’Albert Villaró és un autor força conegut en llengua catalana i, en l’àmbit pirinenc, segurament és el més prolífic dels últims anys. Antoni Monné-Jordà, per la seva banda, és possiblement el gran referent de la ciència-ficció a Catalunya. Tots dos són referents en llengua catalana i és fantàstic poder començar amb ells. I en relació a la llengua castellana, en el cas de Fantasia fértil és una jove autora traductora mexicana, però que creiem que té molt de recorregut i que d’aquí a un temps se’n sentirà a parlar. Per la seva banda, el Luis Harss és un veterà i és molt conegut en el cercle de la literatura hispanoamericana, perquè va llegir les primeres 100 pàgines de Cien años de soledad quan García Márquez hi estava treballant i va estar al darrere del ‘boom’ llatinoamericà, amb un seguit d’entrevistes que va fer a García Márquez, Vargas Llosa i companyia.
Quina és la filosofia de l’editorial, com us definiríeu?
Volem ser una editorial amb vocació internacional, anar més enllà de les muntanyes pirinenques. Que tingui un abast inicialment peninsular però també, per qüestions lingüístiques, poder arribar a l’Amèrica Llatina. Ens definim com una editorial amb vocació global i també com una editorial pensada per autors. Tot i que ens proposem descobrir noves promeses de la literatura, també busquem autors consolidats i que el catàleg sigui de referència a nivell de literatura. Bàsicament, el que publicarem serà prosa no assagística, és a dir narrativa, novel·la curta, conte, relat breu, prosa poètica… Hi ha un ventall bastant ampli.
Podríem dir que sou la primera editorial pirinenca amb vocació global, potser juntament amb Trotalibros?
Una mica la idea és similar. No és que nosaltres ens basem en el projecte de Trotalibros, perquè quan ells van arrencar nosaltres ja treballàvem en aquest camp, però sí, som una editorial que té una vocació global i volem treballar amb aquesta perspectiva. Sí que ens definim com a editorial pirinenca, perquè treballem des del Pirineu i amb una idiosincràsia i visió del món pirinenca, però no ens volem limitar a ser una editorial d’autors o temàtica pirinenca. Aquí tenim un repte i un projecte a desenvolupar.
Això demostra que des del Pirineu es pot fer un producte atractiu d’abast global? És a dir, que trenca el tòpic que al Pirineu només hi editem autors o temàtica local?
Sí, nosaltres creiem que realment es pot fer. Sembla que les editorials només puguin estar a Barcelona o a llocs on hi hagi un moviment cultural potent i que a les perifèries d’aquestes grans ciutats no es puguin editar llibres. O que, si es fa, que només es pugui fer amb perspectiva local, perquè la perspectiva global, les traduccions internacionals o l’edició d’autors d’àmbit estatal només estan a l’abast dels segells més importants que hi ha a les grans ciutats. Nosaltres no és que estiguem aquí per trencar aquest tòpic, però creiem ser capaços de desenvolupar aquest projecte en el nostre àmbit, que és el pirinenc. Creiem que no tenim per què traslladar-nos ni haver de posar la seu a un altre lloc si al final som del Pirineu i tenim aquest territori com a espai de treball i oficina, per més que volem tenir autors que vagin molt més enllà de l’àmbit local. Pensem que des del Pirineu també es pot crear una editorial amb vocació global.
No us va fer por posar en marxa una nova editorial de caire generalista, si es pot dir així, en l’actual context de proliferació de segells editorials?
Por no, perquè al final teníem moltes ganes i penso que el respecte que es pugui tenir a un projecte d’aquestes característiques ja l’hem madurat durant més d’un any. D’alguna manera, la por que poguéssim tenir s’ha convertit en respecte per iniciar el projecte. Mirem d’anar pas a pas i no cometre errors pel fet de ser novells. Però justament creiem que la proliferació de petits segells editorials que trenquen la dinàmica de grans segells que copen tot el mercat també ens afavoreix. A poc a poc, el lector va coneixent aquestes editorials, gràcies també a les xarxes socials, a la web, a la premsa especialitzada i això fa que pugui trobar aquell segell que publica llibres que majoritàriament li agraden. De fet, creiem que els petits segells poden aportar la diferència, perquè els grans tenen una producció més industrial i la nostra és més artesanal, més lenta, pensada, que defuig aquesta dinàmica tan excessiva de les novetats constants.
Hi ha tant de pastís per a tothom?
No ho sé, sí que és cert que cada vegada la gent llegeix menys, però també és cert que la que llegeix ho fa molt i amb molt de compromís. Per tant, creiem que podem trobar la nostra parcel·la de mercat i tenim un bon catàleg d’autors per poder-ho fer. Ho demostren aquests quatre primers llibres i els que vindran en el futur.
Quins reptes té al davant Medusa? Es pot avançar en quins títols està treballant?
El principal repte que tenim al davant és que la gent ens conegui. Quan comences un projecte nou pot haver-hi una explosió inicial, quan surts a la premsa, es parla de tal llibre o de tal altre, però hi ha el risc que després això quedi en un foc d’encenalls. El nostre plantejament és que ens conegui la gent, poder arribar al lector final i que agafi confiança amb el nostre producte. Potser una persona del Pirineu s’aproparà a Medusa perquè veurà un títol de l’Albert Villaró que potser desconeix. I, si li agrada aquest llibre, potser veu que tenim una dinàmica que fa que altres llibres nostres també li puguin agradar i confiï en nosaltres per altres títols. Ja tenim quatre coses tancades pel segon semestre, però encara no es poden anunciar públicament.
Com encareu el primer Sant Jordi?
Amb molta il·lusió, ja que és el primer Sant Jordi de l’editorial i crec que tenim quatre autors potents per poder arribar bé al lector final. Per tant, amb molta il·lusió, perquè és un moment en què es parlarà molt de llibres, però també sabent que l’editorial no té un plantejament de treure molta cosa per Sant Jordi, sinó que la nostra és una feina de fons i que, més enllà de Sant Jordi, volem fer presentacions i seguir treballant.