Ignasi Sinfreu, de la borda de Felip de Besan, a l’entrada de la Vall Ferrera, és un dels principals criadors de vaca pallaresa. Es tracta d’una raça que s’ha aconseguit recuperar, després que fa unes dècades estigués al caire de la desaparició. Per promoure aquesta raça autòctona fa uns anys es va crear l’Associació de Criadors de Vaca Pallaresa, de la qual Sinfreu n’és integrant. Aquesta és una espècie ancestral, l’origen del qual és confús, tot i que segons havien sentit explicar els ramaders més grans, sembla que va arribar a la zona a través de la vall d’Isil, provinent de l’Arieja. Més tard, també va entrar per les valls de Cardós i Ferrera.
Quines són les particularitats d’aquesta raça?
La seva principal característica és la coloració blanca de la seva capa. Les femelles tenen un pes d’uns 550 quilos i els mascles, d’uns 700 o 800. Tenen les banyes de color crema i en forma de lira i, a nivell productiu, són molt similars a la bruna dels Pirineus.
En quina situació es troba ara mateix la vaca pallaresa?
Actualment, estem al voltant dels 60 animals reproductors. En total, a l’Associació de Criadors de Vaca Pallaresa som vuit ramaders agrupats, i nosaltres tenim unes 40 vaques. Estem contents perquè hem pogut remuntar molt la població: dels 8 o 10 exemplars a què es va arribar als anys 90 es va passar a uns 20 o 30 als 2000 i ara estem sobre aquests 60. Fins ara només ens hem dedicat a la conservació, però aquesta és una xifra suficient que ja ens permet començar a treballar per millorar la raça.
Com s’ha aconseguit aquesta remuntada?
Amb l’esforç dels ramaders i la paciència dels anys, d’anar guardant totes les femelles que anaven naixent i anar generant nous animals fins a arribar a poder tenir aquest nombre suficient. Estem satisfets d’haver arribat fins a aquest punt, però hem de continuar creixent perquè la raça prosperi, perquè encara són pocs exemplars per ser una raça.
També ha sigut reconeguda per part de la Generalitat i de l’Estat com a raça autòctona i en perill d’extinció.
Exacte, de fet des de l’any 1995 hem tingut el suport del departament d’Agricultura i Ramaderia de la Generalitat i de la Universitat Autònoma de Barcelona, que a través de la Facultat de Veterinària va fer la caracterització morfològica, els estudis de consanguinitat i els estudis genètics, entre altres.
A què us dediqueu des de l’associació?
La tasca principal és la conservació de la raça i la seva difusió. Ara no fa gaire hem fet la pàgina web, vacapallaresa.cat. També treballen en l’elaboració del llibre genealògic, que va ser aprovat l’any 2011. Allà hi consten tots els exemplars que hi ha de vaca pallaresa, qui són els seus progenitors, les dates de naixement i tots els arbres genealògics.
I què va portar la raça al límit de l’extinció?
Aquesta raça era utilitzada principalment per treballar, perquè era molt apreciada per la seva corpulència i força. La feien servir per dallar, per llaurar, per estirar les eines que llavors hi havia per dallar, ja que eren totes de tracció animal. Quan va arribar la mecanització, aquells animals que es dedicaven al treball van anar desapareixent i van ser substituïts per maquinària, bàsicament tractors. Una altra causa també molt important va ser l’arribada de la vaca de llet, ja que les explotacions d’aquest país van passar a ser lleteres i la pallaresa no era una raça que pogués competir en llet amb la vaca alpina que van importar de Suïssa o amb la frisona.
Per què és important recuperar-la?
És un patrimoni històric que tenim a la comarca i sempre hem pensat que s’ha de conservar sigui com sigui. Pensem que és un reconeixement als avantpassats que van mantenir aquesta raça i van treballar amb ella.
Igualment, no ens ha suposat cap pèrdua perquè productivament n’estem molt contents.
Quines accions esteu fent per estendre la raça?
Com que hem assolit un nombre suficient d’animals, a les explotacions que ens demanen exemplars, els en venem. D’aquesta manera, també aconseguim diversificar una mica la seva presència i que no estiguin tots els exemplars concentrats en una mateixa zona, perquè si mai arribés una epidèmia, tindríem un problema. D’aquesta manera, estem intentant que la raça es dispersi i que altres explotacions vagin creixent. De moment, està concentrada principalment al Pallars Sobirà i a la Val d’Aran.
Teniu algun altre projecte de futur?
Ara mateix produïm carn ecològica, però no la venem directament, i estem treballant per crear una marca pròpia i fer nosaltres mateixos la transformació i la comercialització.
