O de les Reines, en tot cas! Doncs això que, per mi, a les cavalcades només hi hauria d’haver en Melcior, en Gaspar i en Baltasar amb tot el seu protagonisme. Si es vol, acompanyats per tot aquell atrezzo relacionat amb la història que les motiva com pot ser el carbó, els regals, una estrella que els guia, un pessebre vivent, entrega de cartes, etc. Però no, sembla que si no la fas la més grossa, la més llarga, la més sorollosa i la més lluminosa no tenim cavalcada!
No em considero pas una persona especialment tradicional, tot i que procuro mantenir les tradicions, m’agrada la innovació, la diversitat i la creativitat, però senyores i senyors, m’expliquen què hi fan la tarda-vespre del 5 de gener a les cavalcades un seguit de personatges sortits de tots aquells imaginaris inimaginables? Que si esquimals i ossos polars – temperatura a Betlem a 5 de gener: entre 25 i 30ºC- , que si personatges sortits d’estudis d’animació – de debò?!-, que si competicions entre entitats, clubs, escoles, associacions, esplais i altres col·laboracions buscant aquell comentari de “la vostra era la més maca” – tot i que ho negaran-.
Una vegada més, això em fa pensar en la societat d’aparença en què ens hem convertit, que prioritza aspectes estètics en la quotidianitat del dia a dia abans que la màgia i la il·lusió dels infants, una societat adultcentrista que pretén impressionar als més petits amb tots aquells estímuls visuals, sonors i materials que sigui possible, deixant en segon terme la senzillesa de les coses que els propicia imaginació i creativitat. Aquella aparença, exposició i visualització d’instagramers i influencers que encisa al voyeurisme de sofà, balcó o vorera, sempre de braços plegats i llengua llarga, que s’atreveix fins i tot amb la il·lusió dels infants la nit de Reis.