REDACCIÓ. (Andorra la Vella).- L’escriptora, periodista i historiadora Laia Perearnau arriba aquest divendres, 26 de juliol, a la Farga Rossell de la Massana (Andorra) per presentar la seva darrera novel·la, La passadora, un treball que narra la història d’una dona que arriscava la vida per ajudar altres persones a travessar la frontera pels Pirineus en ple règim nazi. En una història plena d’acció, i basada en fets reals on el Principat i la vall d’Incles tenen una especial importància, l’autora reivindica el paper menystingut i oblidat que van tenir les dones en les xarxes de resistència durant la Segona Guerra Mundial, alhora que s’endinsa en la figura poc coneguda dels passadors, que van ajudar a evadir pilots, soldats, jueus i resistents al règim de Hitler.
Perearnau assegura que els passadors són una figura pels quals sempre ha sentit atracció tenint en compte la tasca que desenvolupaven i el paper invisible que tenien les dones en aquest sentit. “Era una figura que m’atreia molt i vaig decidir donar-li aquest caràcter femení perquè el que m’interessa sempre és buscar aquestes figures més oblidades o invisibilitzades com són les protagonistes femenines d’aquestes grans històries”, exposa. De fet, el treball de documentació ha estat exhaustiu tenint en compte que en els llibres oficials que parlaven sobre passadors només es feia referència a homes. Això va provocar que l’autora iniciés una investigació pel seu compte “que va ser dura i difícil, i de vegades desesperant”, ja que “et trobes amb moltes barreres ideològiques i molts parents que encara no volen que se sàpiga tot això”. Amb tot, va aconseguir recopilar al voltant de 25 noms de dones que o bé feien de passadores o bé s’encarregaven “d’una altra feina del tot menystinguda com la logística d’assistència”.
La història de La passadora comença a Bescaran, un poblet de l’Alt Urgell una vegada acabada la Guerra Civil. Els del bàndol guanyador tenen plena dominació i la família de la Sol les està passant magres perquè el seu pare ha hagut de fugir i refugiar-se a França. Un dia, en un camí d’alta muntanya, la protagonista topa amb un perillós contrabandista i és testimoni de com viola i assassina una jueva que fugia de la guerra d’Europa. Després d’això, és ella qui ha de fugir i amagar-se entre un grup de contrabandistes a Andorra. Allà coneixerà el món dels passadors i, mentre el Tercer Reich avança fins a la frontera i escampa el terror al seu pas, anirà descobrint que entre els contrabandistes hi ha gent disposada a arriscar la vida per salvar persones que fugen dels nazis.
El pas de la protagonista pel Principat és del tot rellevant. L’autora detalla que la Sol visita establiments ja desapareguts com l’hotel Pla o l’hotel Mirador, ja que aquests eren alguns dels llocs on hi havia passadors que feien les darreres parades abans de finalitzar l’últim tram del recorregut. Un dels personatges reals que apareix en la novel·la és la Lina Pla, una dona andorrana que regentava l’hotel Pla i que, a més, conduïa i parlava anglès, un fet poc habitual a la dècada dels 40. En conèixer la història real, Perearnau assegura que “vaig pensar que era tan extraordinari el personatge que l’havia de fer sortir i, de fet, és qui acollirà la protagonista en el seu hotel i serà un personatge molt important per a ella”.
Al llarg del llibre l’escriptora també fa referència a passadors i contrabandistes andorrans que detalla amb noms i cognoms i parla el cas concret d’una persona instal·lada a Sant Julià de Lòria que era l’encarregada d’organitzar la xarxa de passadors andorrana. Un altre dels punts clau del treball, afegeix, són els espais naturals del Principat, especialment la vall d’Incles, que “és un espai clau de la novel·la perquè és un lloc de trobada entre els contrabandistes”. A més, l’acció també succeeix en altres zones del país com Ordino o la Massana, així com a l’Arieja. “Al llarg de la novel·la he anat desgranant accions que passen per tot el territori”, afirma. A més a més, formar part de la xarxa de passadors andorrana permet a la protagonista començar un canvi d’actitud i passar de ser una persona de poble “que gairebé no coneix res del que passa a entendre que hi ha un drama més enllà de les seves fronteres i un règim opressor feixista”. Aquesta experiència, per tant, permet a la Sol “anar-se fent gran a nivell emocional i fer un pas endavant”.
