AMADEU GALLART.- No ens hem d’esverar! Quan demano política a les escoles em refereixo a unes sessions regulars (una vegada a l’any?) que, en el nostre cas, tinguin lloc a l’Alt Pirineu i l’Aran, en les quals una o dues persones, significades políticament i coordinades amb el professorat, expliquin uns sèrie de temes que puguin interessar a l’alumnat. Com més veïns dels alumnes siguin els ponents, millor. Així, aquests veuran que la parafernàlia que es mostra als mitjans de comunicació només és la punta d’un iceberg constituït per materials molt sòlids i molt lligats a la vida de cada dia. S’ha de lluitar contra la idea que els polítics només són els grans líders que ens atabalen tan sovint, s’ha de fer veure, palpablement, que són senyores o senyors que dediquen una part de la seva vida a pensar sobre els grans problemes de l’organització social, de la qual depenem, de la mateixa manera que els peixos depenen de l’aigua.
Per què defenso aquesta iniciativa? Les darreres eleccions europees ens han donat algunes mostres del que no hauria de passar mai. La irrupció d’una llista com “S’ha Acabat la Festa”, votada en bona part per gent jove, indica que les europees, potser la convocatòria electoral més important, és presa per alguns com una camp de joc per donar una bufetada al sistema. I això ja ha passat vàries vegades, com en el cas dels escandalosos resultats de l’extravagant Ruiz Mateos. Hi ha el perill evident que això es vagi repetint en altres convocatòries electorals.
L’educació de les noves generacions de ciutadanes i ciutadans de l’Alt Pirineu l’Aran i d’altres territoris es fa amb base en tres institucions: la primera és la família, on s’adquireixen tants i tants comportaments que ja no ens abandonaran al llarg de la nostra vida. La segona, són les amistats, que, en força períodes de la formació del jove, pot ser la font més important d’informacions. I la tercera, i potser la menys important de les tres, són els centres d’ensenyament, el darrer recurs perquè tants i tants joves puguin assimilar els millors valors socials possibles. Des de les administracions públiques, veig molt difícil influir en les dues primeres sense creuar línies vermelles de respecte a la llibertat personal. Ens queda, doncs, un sol recurs, del qual no se’n pot abusar perquè ja el trobem molt carregat d’exigències i de reivindicacions.
Caldria, d’una manera suau i prudent, explicar política a les escoles. I algú ho podria fer més bé que els mateixos ciutadans o ciutadanes del territori, o del barri, sense enfrontaments electorals a curt termini? Uns ciutadans i ciutadanes que mostressin el millor d’ells mateixos. Un únic límit: que no siguin d’extrema dreta, que fossin des de la CUP al PP. Haurien d’explicar la seva experiència personal, el que ha significat el franquisme per aquest país, el perquè van decidir treballar pel bé públic des dels àmbits més diversos, el perquè la política, com deia Aristòtil, és la més noble de totes les activitats humanes.
Caldria explicar que la democràcia és el valor suprem pel qual es regeix la nostra societat, amb totes les deficiències pròpies de la condició humana i de les institucions socials que, evidentment, han de millorar. Explicar què és Europa i com l’ideal europeu ens pot conduir a una gran societat, amb uns nivells morals i polítics molt superiors, un espai on problemes tan insolubles dins d’un Estat, com la sobirania catalana, poguessin trobar solucions. La joventut ha d’entendre que amb el seu vot no ha d’abonar al primer ximplet que es presenti perquè domina les xarxes socials. Tampoc no voldria caure en l’edatisme perquè tractem d’un aspecte que podem predicar de qualsevol segment d’edat. Ara, però, som en aquest!
Caldria explicar que la democràcia és el valor suprem pel qual es regeix la nostra societat, amb totes les deficiències pròpies de la condició humana i de les institucions socials que, evidentment, han de millorar. Explicar què és Europa i com l’ideal europeu ens pot conduir a una gran societat, amb uns nivells morals i polítics molt superiors, un espai on problemes tan insolubles dins d’un Estat, com la sobirania catalana, poguessin trobar solucions
Uns altres temes que cal subratllar i sobretot contextualitzar, són tots els grans conceptes que configuren els ideals humans: la llibertat, la república, la igualtat, el treball, etc. O els contraideals: la repressió, el feixisme, la desigualtat, l’explotació, etc. I un fet que sembla secundari, però que no ho és en absolut, el del territori immediat; cal votar —de la mateixa manera que un vi bo té un paladar definit pel terroir— amb el regust del que ens envolta, sense perdre mai de vista el principi bàsic d’una persona, un vot.
Bé, no veig un espai més accessible per lluitar contra les amenaces de l’extrema dreta, o, fins i tot, contra els radicalismes populistes de tot tipus, que el camp de l’educació. Com he dit, defenso que això es treballi a les escoles de manera espontània però regular, a partir de xerrades obertes al col·loqui i protagonitzades per persones significades, per veïns dels alumnes. Els bons productes de proximitat no tan sols han de triomfar als centres comercials, que cada dia ens van encerclant en el nostre consum familiar, sinó també en la política.
Llegim: “Un 42% dels menors de 36 ants de tot el món creu que les dictadures militars són les millors formes de govern”.