MARCEL FITÉ.- Qui era el comte d’Espanya?
Charles d’Espagne de Cousserans de Cominges, conegut a Catalunya com a comte d’Espanya, era un noble occità nascut al castell de Ramefort, del comtat de Foix, un 15 d’agost del 1775.
Contrari al procés revolucionari que es desencadenà a França a partir del 1789, fugí de l’estat francès i s’instal·là a l’illa de Mallorca l’any 1792. En aquell mateix any es va incorporar a l’exèrcit espanyol, en el qual va anar ascendint fins a arribar a general. A partir de la Guerra del Francès (coneguda a Espanya com “Guerra de la Independencia”) es convertí en l’home de confiança de Ferran VIIè, el qual serví en nombroses ocasions amb la màxima fidelitat i rigor, fins i tot en aquells casos que requerien una actuació més fosca, abstrusa i poc exemplar.
Així, del 1820 al 1823, període conegut com el Trienni Liberal, va ser el representant personal de Ferran VIIè davant la caterva conservadora anomenada la Santa Alianza. Quan l’any 1823 va entrar a Navarra al capdavant de les forces reaccionàries en va ser nomenat capità general. Aviat, però, va haver de deixar el càrrec per desavinences amb els seus correligionaris ultraconservadors, entre els qual hi havia el famós monjo conegut com el Trapenc. Més tard, l’any 1825, va derrotar el general ultrareialista Georges Bessières ─compatriota seu i també exiliat com ell mateix, però que havia caigut en desgràcia─ i, després de convidar-lo a sopar, el va fer afusellar, amb la màxima amabilitat que la circumstància requeria. Aquella acció el va promocionar al títol de Grande de España.
Amb la grandesa d’Espanya a la butxaca, l’any 1827 el rei Ferran VIIè en persona l’acompanyà a Catalunya amb la finalitat de reprimir la revolta dels Malcontents. Els Malcontents eren uns voluntaris reialistes que havien lluitat pel retorn del rei del seu exili francès i a qui aquest havia promès incorporar-los a l’exèrcit regular com a paga per la seua fidelitat i esforç. Però Ferran VIIè, home intrigant i voluble ─un dels reis humanament i políticament més desastrosos i pervertits de la corona espanyola, que ja és dir─, va canviar de parer, motiu pel qual els antics voluntaris reialistes es van revoltar en reclamació dels compromisos contrets.
L’any 1827 el rei Ferran VIIè acompanyà el comte d’Espanya a Catalunya amb la finalitat de reprimir la revolta dels Malcontents, uns voluntaris reialistes que havien lluitat pel retorn del rei del seu exili francès i a qui aquest havia promès incorporar-los a l’exèrcit regular com a paga per la seua fidelitat i esforç. Promesa que no va complir
Quan Ferran VIIè i el comte d’Espanya s’acomiadaren ─segons explica José de Oleza, el biògraf oficial d’aquest darrer─, la frase que li dirigí el rei va ser: “Entre tu y yo apañaremos a estos catalanes”, consigna que va dur a terme l’Espanya, amb el màxim rigor i desacomplexament; és a dir, a la seua manera.
La repressió va ser brutal i arbitrària: execucions, empresonaments, vexacions, corrupteles, falsedats, etc. Les execucions solia fer-les de 13 en 13, precedides sempre de cruels tortures i humiliacions, com ara tallar la mà als presos abans de l’execució, fer penjar bandera negra a les dependències militars, acompanyar les execucions amb l’estrèpit de 13 canonades, amb el toc de la cançó de les “Habas verdes” a càrrec de la banda militar, etc.
Els empresonats que havien pogut salvar la vida eren enviats a presons llunyanes, principalment a Ceuta. Entre aquells empresonats n’hi va haver un de molt important que era de les Anoves, concretament del mas d’Eroles. Es deia Bartomeu Porredon i ha passat a la història com lo Ros d’Eroles. És un personatge important perquè va arribar a ser brigadier de l’exèrcit carlí i, sobretot, perquè va tenir un paper decisiu a l’hora de saber i entendre qui va assassinar el comte d’Espanya i per quin motiu es va fer. Caldrà retenir, doncs, aquest nom i preguntar-se per què el comte solia executar les persones que havia condemnat ell mateix de 13 en 13 i amb tanta parafernàlia.