C.S. (Andorra).-L’escriptor David Castillo va néixer a Barcelona però des de fa 12 any resideix a Andorra, país o ha trobat un refugi per desconnectar. Aquest expert en relacions laborals i coaching empresarial combina l’escriptura amb la direcció d’una empresa de consultoria internacional amb seu a nou països i dos centres de negocis. Tot i la seva joventut, ha estat també assessor polític al més alt nivell, així com col·laborador, productor i presentador en diferents mitjans de comunicació. Castillo va publicar l’any passat As de corazones (Universo de letras-Grupo Planeta), seva primera novel·la que ha estat molt ben acollida per la crítica i els lectors, tot i que ell explica que tot va ser fruit de la casualitat. Ara acaba de publicar La vida en tiempos de guerra (Universo de letras-Grupo Planeta), un llibre on recull testimonis del conflicte entre Ucraïna i Rússia amb un entrevistat estrella: Volodímir Zelenski. El proper 30 de maig, a les 18.30 hores, el presentarà a l’FNAC d’Andorra, on podrem comprovar que la casualitat en el cas de Castillo té molt a veure amb una gran feina feta al darrere.
Vostè va estudiar Dret, és expert en relacions laborals, coaching empresarial i en assessoria política, i des de l’any passat, també escriptor. Una combinació gens habitual.
Tinc una màxima que diu que el temps és de qui l’aprofita, i amb aquesta arribo a tot. Tanmateix, haig de dir que per mi l’escriptura és un refugi davant l’estrès habitual de la meva feina.
Escrivia de més jove?
Sí, de fet vaig guanyar el primer concurs literari quan tenia 7 o 8 anys. Escrivia relats, després, articles a la premsa, però la meva assignatura pendent era escriure una novel·la, amb el que em vaig estrenar l’any passat.
S’hi dedicaria en exclusiva si pogués?
I tant. Seria feliç si pogués dedicar-me i viure de l’escriptura, el que passa és que si no vens milers d’exemplars, i no tens molta sort, te n’has d’oblidar.
El seu inici en el món literari no ha estat gens dolent.
No, al contrari. Estic súper content perquè jo vaig enviar As de corazones per casualitat a un concurs que havia vist a internet i quan em van trucar, un any després, des de l’editorial, vaig pensar que era per vendre’m alguna subscripció. Quan em van dir que la volien publicar no m’ho esperava. I ara estic presentant el segon llibre, que en el temps que porta a les llibreries, dies abans de Sant Jordi, l’acceptació està sent increïble.
En aquest segon treball s’ha decantat pel gènere de l’entrevista, per què?
Perquè em permetia arribar millor als testimonis. La meva idea original era tenir la informació dels dos bàndols del conflicte, rus i ucraïnès a parts iguals, que explicarien la seva visió perquè al final el lector extragués les seves pròpies conclusions. Aquest era el meu objectiu. Malauradament, de la part russa només hi vaig poder aconseguir dos testimonis, bé perquè no van voler participar o perquè tenen por.
La meva idea original era tenir la informació dels dos bàndols del conflicte, rus i ucraïnès a parts iguals, que explicarien la seva visió perquè al final el lector extragués les seves pròpies conclusions
Com va contactar amb els testimonis?
A partir d’un primer contacte amb el cònsol honorari d’Ucraïna a Andorra, que de seguida em va facilitar alguns noms al país, la xarxa de testimonis es va anar ampliant gràcies al boca-orella Paral·lelament, vaig contactar amb l’ambaixada a Madrid, que també va obrir una altra línia de contactes que volien participar.
Quin seria el perfil dels testimonis?
Hi ha de tot, hi ha gent que viu a Andorra, d’altra a Espanya, gent que en el moment de les entrevistes vivia a Ucraïna i després ha marxat. El que he intentat és que cada perfil de les 26 entrevistes, comptant la de Volodímir Zelenski, fos representativa d’una situació diferent perquè el lector tingués un ventall el més ampli possible de realitats. Per aconseguir-ho vaig fer-ne entre 60-70 entrevistes.
Quins diria que ha estat la motivació dels testimonis per participar al projecte?
Per ells és molt complicat explicar-t’ho perquè suposa reviure tot el viscut. Alguns ho han volgut fer perquè consideren que és important que la gent sàpiga el que ha passat i amb el seu testimoni volen ajudar a què no torni a succeir.
Per què ha volgut parlar d’aquest conflicte. Actualment, al món hi ha molts enfrontaments oberts?
M’hi vaig centrar a partir d’un punt d’inflexió, que té a veure amb el moment en què els mitjans de comunicació comencen a manipular la informació sobre el que passava. Llavors, vaig proposar la idea i la meva editora em va animar a tirar endavant amb total llibertat. Al final era la meva necessitat d’explicar el conflicte des d’un altre punt de vista que no fos el que la gent està acostumada a consumir en determinats mitjans de comunicació, que tinguessin un element que fos objectiu. A més, és que és un llibre únic a Europa. N’hi ha que parlen del conflicte polític, històric, però no hi ha cap en el qual la gent parli, quan la gent que està vivint aquest conflicte és la que precisament pot parlar en primera persona del que està succeint, com per exemple en el cas d’un testimoni que em va explicar com al matí estava esmorzant a una cafeteria mentre escoltava com queien les bombes a casa seva.
Com es va preparar les entrevistes?
No tenia una fórmula perquè cada testimoni és únic i més en una situació com aquesta. El que jo intentava, primer, era que m’expliqués una miqueta quina era la seva història i a partir d’aquí elaborava una primera tanda de preguntes. A partir d’aquí, ja tenia lloc l’entrevista, bé presencial o per Zoom, per intentar aprofundir-hi.
Després d’escoltar testimonis tant durs, li va costar posar-se a escriure?
Molt. Al final és impossible no trencar-te, fins i tot quan estàs fent l’entrevista. De fet, en la fase final d’escriptura vaig acabar plorant. Crec que he plorat pels propers 10 anys.
Alguna que li resultés més especial?
Si m’hagués de quedar amb un testimoni seria el d’una refugiada a Andorra, que em va cridar molt l’atenció perquè és una dona que sempre somriu, però quan et parla t’adones que està destrossada per dins però que intenta fer el dia a dia amb la millor cara. És difícil no empatitzar amb els sentiments d’aquestes persones perquè resulta inevitable posar-te en la seva pell. Quan t’expliquen la seva historia tu hi ets a dins. Al final és com quan estàs mirant una pel·lícula i veus que el protagonista se salva, respires tranquil, amb la diferència que això és la vida real.
És difícil no empatitzar amb els sentiments d’aquestes persones perquè resulta inevitable posar-te en la seva pell. Quan t’expliquen la seva historia tu hi ets a dins
Manté contacte amb ells?
Sí, sí, gairebé amb tots. De fet, amb alguns els hi he pogut donar en persona un exemplar del llibre i espero que el dia 30 de maig, que faig la presentació a l’FNAC d’Andorra, hi vinguin. Tanmateix, també hi ha alguns que els he escrit un WhatsApp i el telèfon ja no està operatiu. Vull pensar que estan bé.
Quant a l’entrevista amb Zelenki, com va sorgir la possibilitat d’apropar-se a un dels homes amb més seguretat del món?
L’entrevista va ser per Zoom i tot i així, amb unes mesures de seguretat per moments surrealistes. Va sorgir d’una manera molt espontània. Quan em vaig reunir amb l’ambaixador d’Ucraïna a Madrid, que es va oferir a ajudar-me en el que necessités, ja li vaig comentar i la petició es va fer des de la mateixa ambaixada, però es va començar a demorar en el temps i vam tirar de contactes a un altre nivell. En aquest sentit, la meva experiència al sector polític a la Unió Europea va tenir un paper clau i al final algú em va ajudar. En total van ser uns 11 mesos de gestions. Pel que fa a l’entrevista en si, va ser per Zoom i tot i així, amb unes mesures de seguretat per moments surrealistes.
El llibre és de testimonis personals, en el cas de Zelenski, es va obrir o va mantenir el posat polític?
Quan vaig comentar que era una entrevista més aviat personal, no va agradar, i llavors el que vaig fer és disfressar les preguntes, fent un equilibri entre les polítiques i les personals. Els vaig passar els qüestionari, tot i que tenia clar el que volia preguntar, el que si em sobrava temps, preguntaria i allò que era poc probable que respongués. Finalment li vaig poder preguntar com es va assabentar del primer atac, com és el seu dia a dia, si troba a faltar la rutina, etc. De totes maneres, com el temps era just, volia que fos una entrevista molt àgil, encara que m’hi hauria estat hores. Ell va respondre a tot i haig de dir que per cortesia vaig enviar l’entrevista a la seva oficina i no van canviar res.
Va aconseguir que baixés la guàrdia en algun moment?
Sí, tot i ser actor, hi va haver un moment en què no va actuar. Ho explico al llibre. Vaig poder veure la persona però de seguida va tornar a sortir el polític. Crec que hi ha preguntes que li van tocar una mica la fibra, potser perquè no se les esperava, i en alguna vaig notar que en un altre context s’hi hagués obert encara més.
Crec que hi ha preguntes que li van tocar [a Zelenski) una mica la fibra, potser perquè no se les esperava, i en alguna vaig notar que en un altre context s’hi hagués obert encara més
Els seus propers projectes continuaran per la no ficció?
Crec que amb aquet ja ho tinc cobert. Tornaré a la ficció que m’agrada molt perquè em permet dissenyar personatges. De fet, estic amb la segona part de As de corazones, que la tinc encara en fase de planificar la trama. Tanmateix, el format de l’entrevista m’agrada i no descarto en un futur tornar amb un altre projecte d’aquest estil.
