MARCEL FITÉ.- L’Spill manifest de totes les coses del vescomdat de Castellbò ens aporta un retrat riquíssim dels pobles i viles de l’antic vescomtat. Resulta gairebé fantasiós que actualment puguem construir un retaule clar i precís de la fesomia del nostre territori el mateix any que les caravel·les de Cristòfor Colom arribaven a Amèrica.
L’Spill va enumerant els nuclis de població principals i ens n’ofereix una documentació minuciosa i detallada. Així, a través d’aquesta obra, en coneixem les rendes i els censos, les fortaleses, les cases, els nuclis poblats, els masos de les rodalies, els masos deshabitats, etc., amb tota mena d’informacions d’interès.
Pel que fa als impostos, podem saber que a Nargó -el poble que prenc com a exemple- cada casa pagava «dotze diners (un sou) de cens (impost reial que es pagava pels béns immobles) al Senyor», els quals diners ja eren «compresos en les quísties (tribut que podia ser en diners o en fruits de la terra) e censos que fan». Podem saber les quísties, censos, els delmes (dècima part de la collita), les dècimes (dècima part del que es recaptava a l’església i que anava al bisbat i a Roma) que pagava cada casa i també quant rebia el poble per la lleuda (dret de pas pel territori) que en alguns casos (quan es tractava de bestiar de cabana) es pagava amb formatges i que al cap de l’any representava per al poble unes 12 o 13 lliures (cada lliura equivalia a 20 sous i cada sou, a 12 diners).
Dins de la muralla de la vila closa de Nargó (Nargó era vila franca des de 1346 en què Roger Bernat III de Castellbò li atorgà aquest privilegi) hi habitaven els següents caps de casa: «Pere de las Casellas, Pere Cases, Pere Collpiquer àlias Selentill, Joan Guillot, Pere Covilar, Jaume Oliva, Ramon Penella, Anttoni Blanch àlias Monlevir, Jacme Penella, Nadal Collpiquer, Joan Pere Salides». Cal afegir-hi que Nargó, a més a més de ser vila i franca, era una de les poques poblacions que tenia «balle per si, lo qual creha la señora Reyna e vezcomtessa de Castellbò; ara per privilegi és triennal e la vila ne elegeix tres e lo senyor ne pren hu».
A més de les cases del nucli emmurallat, al terme hi havia un seguit de masos dispersos habitats: «lo mas de Puiol, en lo qual habiten Bartomeu del Puiol e Ramon Gacet. Lo mas de la Roqueta, en lo qual habite Pera de la Roqueta. Lo mas de Bosquet, en lo qual habite Miró de Mores. Lo mas de les Cazelles, en lo qual habite Pere de les Cazelles. Lo mas de la Oliva, en lo qual habite Pere de la Oliva. Lo mas del Vilar, lo qual és deshabitat e és del dit Pera de la Oliva. Lo mas de Cases, en lo qual habite Salvador de Cases. Lo mas o vila de Ramolins, en lo qual habite Pere de Remolins. Lo mas del Puy Sobirà, àlias lo Puy de Cases, en lo qual habite Joan de Puy de Cases».
L’Spill ens aporta també una informació exhaustiva sobre els nombrosos masos deshabitats del territori
L’Spill ens aporta també una informació exhaustiva sobre els nombrosos masos deshabitats del territori: «Lo mas de Terrassola. Lo mas d’en Soler. Lo mas d’en Dolça, lo qual té y poseheix en Pere de Colpiquer, àlias Salentill (…) Lo mas de la Coma, lo qual poseheix Joan Guillot de Nargó. Lo mas de Borrell. Lo mas de Milla, lo qual poseheix Pere Covilar de Nargó. Lo mas de Salentill, lo qual poseheix en Jaume Oliva de dit lloch de Nargó. Lo mas d’en Guàrdia, lo qual poseheix Anttoni Blanch àlias Monlevir de dit lloch de Nargó, y confronte ab lo terme de Santa Eulàlia (…) Lo mas de Collpiquer o de Graells, lo qual té e possehex Nadal Collpiquer (…) Lo mas de Salides, lo qual poseheix Joan Pere Salides de la dita vila de Nargó. Lo mas de Graell de Cases, ab lo qual és unit lo mas d’en Marcer de Cases e és tot hu, del qual poseheix la mitat Salvador de Cases del mas de Cases e la altre meytat Joan del Puy de Cases. Lo mas de Puyol Farrer. Lo mas de Ramoneda. Lo mas de Leniarons. Lo mas d’Ermena».
A més a més d’aquestes dades ens informa dels tres albergs de Massana: el d’en Feu, el d’en Massanet i el del Galceran del Bosc. I dels quinze -en realitat setze- d’Albàs: el d’en Salmones, el d’en Pinyes, el d’en Bernat Turrella, el d’en Pere Farrer, el d’en Pere Guitart, el d’en Roqueta, el d’en Noguer, el d’en Vall, el d’en Agramunt del Baçer, el d’en Fiter, el d’en Salvador Turrilla, el d’en Ramon Torner, el de Na Cases, el d’en Toniqua, el d’en Vilar, el de Remolins.
Pe que fa al castell de Nargó, hi ha una diferència substancial entre el capbreu de 1492 i l’Spill de 1519. Mentre el primer es limita a indicar l’existència de «lo dit castell e loch de Nargó», el segon ens dona dues dades noves i importants, el lloc on era: «Lo castell de Nargó ere cituat sobre una rocha molt alta», i el fet que ja havia desaparegut, si més no, les parets: «ara no y a parets sinó la rocha munda».
Molts d’aquests topònims, noms i cognoms encara es mantenen al territori després dels 531 anys que han passat. Per això sol l’Spill constitueix un document valuosíssim per conèixer la nostra història i saber d’on venim. En definitiva, l’Spill ens ofereix una informació de luxe de fa més de cinc segles i ens envia una invitació a la descoberta integral de totes les poblacions i racons d’aquesta part del Pirineu -a cavall de les dues riberes- que és l’antic vescomtat de Castellbò.