REDACCIÓ.- El cap de Govern d’Andorra, Xavier Espot, ha anunciat aquest dimecres a la tarda, després d’assistir a la reunió política extraordinària per valorar la concentració ciutadana d’aquest dimarts, que es reunirà amb tots els presidents dels grups parlamentaris de cara a la setmana vinent amb l’objectiu de consensuar mesures en matèria d’habitatge, d’urbanisme i d’inversió estrangera. “Crec que hem de ser capaços de seure en una taula, posar-nos d’acord i llançar un missatge tranquil·litzador a la ciutadania tenint en compte el neguit i la preocupació que ens està expressant” ha assegurat el cap de Govern, en declaracions recollides per l’Agència de Notícies Andorrana (ANA).
Espot, primer de tot, ha volgut demostrar la màxima empatia amb totes aquelles persones que es van manifestar aquest dimarts per un habitatge digne i que estan passant per dificultats amb relació a aquesta qüestió. En aquest sentit, el cap de Govern, ha asseverat que l’executiu “no ha negat mai aquesta problemàtica” i que “sempre ha estat una prioritat”. “Sempre l’hem volgut afrontar de cara i per aquest motiu constitueix la nostra obsessió en les polítiques públiques que estem implementant” ha apuntat el cap de Govern.
Amb relació a aquest tema, Espot ha recordat una sèrie de mesures executives o legislatives que el Govern ja ha dut a terme o es troba en procés d’aplicar per pal·liar o resoldre la problemàtica de l’habitatge com ara diferents mesures per fomentar l’habitatge a preu assequible, com són la compra i rehabilitació d’edificis per destinar-los a lloguer assequible o la construcció per iniciativa pública i publicoprivada d’habitatges de lloguer assequible. Així mateix, el cap de Govern també ha citat altres mesures com el nou impost sobre la inversió estrangera immobiliària que donarà recursos per a nous projectes d’habitatge assequible, i iniciatives per aconseguir que els pisos buits i els pisos destinats a lloguer turístic tornin al mercat de lloguer residencial per a les persones que viuen i treballen al país.
Davant d’aquest clam de la ciutadania, Espot ha admès públicament que ha de fer una part d’autocrítica. “Jo, com a cap de govern, soc el primer responsable, segurament, de no haver sabut explicar prou bé la filosofia i el contingut efectiu d’aquesta llei de mesures de l’habitatge. És una llei eminentment protectora, segurament la llei més protectora del llogater des que vam començar a acordar les pròrrogues forçoses als contractes d’arrendament l’any 2019” ha puntualitzat el cap de Govern, mentre admetia que, en tractar-se d’una temàtica eminentment jurídica, segurament no s’havia sabut explicar d’una forma prou didàctica i havia generat en la ciutadania una mica la sensació de desprotecció. “En funció de la data del seu contracte, els llogaters es podran quedar al pis on estan vivint actualment, independentment de la voluntat del propietari del pis, i, a més a més, només els podran apujar el preu de lloguer d’acord amb uns percentatges que la llei també fixa”.
El cap de Govern, de fet, ha insistit que, d’ara endavant, l’executiu haurà de fer molt esforç “per explicar a la gent que determinades pràctiques que s’estan duent a terme com l’enviament de cartes de propietaris o immobiliàries a hores d’ara són il·legals i, a més a més, absolutament inefectives”. “Vull llençar un missatge molt clar i molt taxatiu. Aquestes cartes es fan en contra de la lletra de la llei. No tenen cap efecte i aquestes persones es poden quedar al seu pis un any més, dos anys més, o tres anys més de la data del seu contracte, i només els poden aplicar un increment pel seu lloguer, d’acord amb l’IPC i un percentatge addicional que fixa la llei també en funció de l’horitzó temporal addicional que tens de duració del teu contracte de rendiment” ha concretat Espot mentre afegia que treballarà en aquesta qüestió.
Davant d’aquesta situació, Espot ha assegurat que “s’ha d’anar un pas més enllà”, ja que, al seu entendre, en la manifestació d’aquest dimarts “vull pensar també que hi havia un clam perquè tots i cadascun dels responsables polítics fóssim capaços de posar-nos d’acord, de consensuar mesures i de no utilitzar la temàtica de l’habitatge, la temàtica de la inversió estrangera, la temàtica del creixement urbanístic i la temàtica política per desgastar-nos els uns contra els altres”. Amb relació a aquest punt, Espot s’ha mostrat optimista. “Estic segur que podem fer mesures més ponderades, més moderades, més centristes, si ens posem d’acord tots plegats. Jo crec que també aquí llançarem un missatge tranquil·litzador a la ciutadania i segurament també estarem implementant mesures en matèria d’habitatge que també tindran tendència a ser millors i més perfeccionades i amb una visió més a llarg termini” ha afegit.
La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, per la seva banda, ha llençat un missatge de tranquil·litat explicant que el 60% dels contractes quedaran prorrogats de forma automàtica i forçosa per un període de quatre anys. “Volem que tothom es quedi tranquil i que la gent sàpiga que es podrà continuar en els seus habitatges” ha remarcat la ministra d’Habitatge.
Davant d’una pregunta formulada per la premsa amb relació al topall dels lloguers, Marsol ha assegurat que aquesta és precisament una de les propostes també que el Consell Econòmic i Social els sindicats va posar sobre la taula. “Vam dir que en parlaríem, ho estudiaríem, ho analitzaríem i, per tant, estem en aquest moment encara de parlar-ne i analitzar i potser, amb aquesta reunió, es pot parlar”. Espot, per la seva banda, ha apuntat que aquesta no és “una solució a la problemàtica de l’habitatge sinó una tireta” i ha assenyalat que “hauria d’anar acompanyada de polítiques de fons i estructurals que permetin ‘destensionar’ el mercat de l’habitatge de lloguer”.
Per altra banda, i amb relació a una pregunta sobre la preocupació de la població per la por de no poder fer front a l’increment de l’IPC, el cap de Govern ha volgut llençar un missatge d’esperança. “Estem disposats a estudiar i a revisar totes i cadascuna de les mesures que nosaltres hem introduït en aquest projecte de llei i particularment la qüestió de l’increment de l’IPC amb el benentès que donem un horitzó temporal que va, a vegades, a quatre anys vista més” mentre afegia que “evidentment, nosaltres estem disposats a parlar de tot i a consensuar-ho tot en pro de la tranquil·litat social”. A més, Espot ha insistit que no serà necessari que la ciutadania torni a manifestar-se perquè “el Govern els ha escoltat, està al seu costat i assumeix aquest rol de lideratge per intentar trobar solucions efectives a la problemàtica que estan patint”.
Finalment, Espot ha desestimat la necessitat d’establir un pacte d’estat al voltant de la qüestió de l’habitatge. “Jo no parlaria de pacte d’estat, sinó que, al final, parlaria de la necessitat o de la voluntat de seure al tomb d’una taula tots els actors per intentar trobar solucions conjuntes” ha indicat el cap de Govern. “Allò que compta és que al final siguem capaços de posar-nos d’acord amb mesures consensuades, no només en matèria d’habitatge sinó en matèria de creixement urbanístic, de política urbanística o d’inversió estrangera perquè tot això està molt lligat” ha afegit.
Manifestació multitudinària
Dimarts a la tarda, un miler les persones van sortir al carrer per protestar per la situació que es viu al país al voltant de l’habitatge. La concentració ha arrencat abans de dos quarts de vuit del vespre a la plaça de la Rotonda i davant la gran multitud de gent concentrada s’ha optat per “l’opció B” que era moure la gent cap a la plaça de l’antiga STA. Però hi ha hagut gent que s’ha quedat a la Rotonda i ha decidit enfilar carrer amunt cap a la rotonda de la Dama de Gel, tallant el trànsit per després dirigir-se a través del carrer de la Unió cap a la rotonda del quilòmetre zero.
Al llarg de la marxa i la concentració s’han pogut sentir proclames contra el cap de Govern, Xavier Espot, i la titular d’Habitatge, Conxita Marsol. “Conxita al carrer”, “Xavier Espot dimissió”, “no volem només sobreviure, volem viure” o “fora d’Andorra especuladors” han estat alguns dels crits que s’han pogut sentir durant la protesta. La gent prometia que “hi tornaran” més endavant i que es vol “un canvi”.