REDACCIÓ.- Els governs català i andorrà crearan diversos grups de treball per abordar aspectes d’interès comú. Així ho han anunciat aquest dimarts a la tarda el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el cap de Govern d’Andorra, Xavier Espot, després de la reunió mantinguda al Palau de la Generalitat.
Bàsicament, se’n crearan en l’àmbit de la salut, de les infraestructures, de l’energia i de la gestió dels residus. A banda, també s’ha anunciat la constitució d’un grup de reflexió sobre les relacions frontereres. L’objectiu, tal com ha detallat Espot, és “trobar solucions a problemàtiques comunes, com l’habitatge, la pèrdua de poder adquisitiu dels nostres ciutadans, la mobilitat sostenible o la lluita contra el canvi climàtic”. Per la seva banda, Aragonès ha recordat els molts àmbits en els quals els dos governs ja treballen i ha anunciat que n’hi ha d’altres que ja estan molt avançats, un d’ells en matèria de Formació Professional.
Pel que fa al grup de reflexió, ara s’establirà qui l’ha de conformar i també la metodologia, tal com ha destacat el cap de Govern i recull l’Agència de Notícies Andorrana (ANA). I quant als grups de treball, cal destacar que el de salut ha de servir per tractar amb Catalunya aspectes com l’assistència sanitària que es dona a les persones de l’Alt Urgell a Andorra i viceversa i com es pot donar “més i millors serveis”, en paraules d’Espot, que ha recordat que aquesta col·laboració es concreta en l’àmbit de l’acord marc que Andorra va signar amb Espanya i que ara cal negociar amb Catalunya. En aquest sentit, tant Espot com Aragonès s’han referit a la importància de la salut mental i al fet que el futur centre de salut mental de la Seu d’Urgell podria donar servei a Andorra.
Quant al grup sobre infraestructures, Espot s’ha referit a la necessitat de “millorar les connexions” i Aragonès ha completat aquesta col·laboració recordant que es comparteixen infraestructures com l’aeroport de la Seu d’Urgell que ha tingut “més d’11.000 passatgers” i sobre el qual hi ha la voluntat que tingui “els destins que es convinguin”. Pel que fa a l’àmbit ferroviari, ha recordat l’estudi encarregat sobre la connexió Alp- la Seu-Andorra, que ha de servir per determinar “si es donen les condicions òptimes” per impulsar aquesta línia i ha refermat la voluntat de Catalunya de ser “un país de trens”.
En matèria d’energia, el president de la Generalitat s’ha referit a la col·laboració que hi pot haver entre les companyies energètiques públiques o parapúbliques dels dos països i Espot ha destacat que es pugui compartir “el ‘know-how’ i que això reverteixi en una major sobirania energètica” d’Andorra “en clau d’energia verda”.
Els dos mandataris han destacat, també, el treball perquè es puguin reconèixer aviat els títols de formació professional o que hi hagi altres convenis en elaboració com per exemple en matèria de prevenció i extinció d’incendis. Quant a les relacions econòmiques, el president de la Generalitat ha recordat l’acord entre Acció i Andorra Business per al suport mutu a les empreses que es vulguin establir a Andorra i viceversa, perquè les andorranes puguin tenir acompanyament en la xarxa d’oficines que té Acció.
Aragonès ha incidit en el fet que la trobada ha anat “molt bé” i s’ha referit als “reptes compartits” entre els dos territoris. Espot, per la seva banda, ha valorat molt positivament l’obertura de la delegació de la Generalitat a Andorra, en considerar que pot ser de gran ajuda a l’hora d’abordar tot aquest treball comú.
Habitatge
Qüestionats sobre el fet que la problemàtica de l’habitatge a Andorra hagi pogut tenir una repercussió a l’Alt Urgell, i més concretament a la Seu, Espot ha manifestat que “no es tracta de responsabilitzar cap dels dos territoris” i ha afegit que la manca d’habitatge a preu assequible és un problema que es dona arreu i ha dit que això és el “mal del creixement econòmic”. Al seu torn, Aragonès ha recordat la intenció de la Generalitat d’impulsar en tres anys 10.000 habitatges a preu assequible i ha destacat que òbviament l’Alt Urgell serà una de les comarques beneficiades.
Impuls al català
Pel que fa a la possibilitat que la llengua catalana esdevingui oficial a la Unió Europea, una demanda que ha fet ja el Govern espanyol, el cap de Govern ha destacat que el fet que Andorra arribi a un acord d’associació amb la UE “pot ajudar o apalancar” que hi hagi una “presència major prop de les institucions europees” i ha opinat que la via perquè hi hagi aquesta oficialitat vindrà més per la demanda del govern espanyol que no pas pel fet que Andorra tingui un acord d’associació, ja que en no ser país membre no es contemplaria l’oficialitat.
De totes maneres, ha destacat que el Principat veu “amb molts bons ulls” aquesta demanada de l’executiu espanyol, perquè tenint en compte tot el cabal comunitari que s’haurà d’assumir el fet que el català fos oficial “facilitaria la tasca administrativa”, perquè molts textos ja estarien traduïts. Aragonès ha remarcat el suport de Catalunya en la negociació amb la UE i ha desitjat que pugui “culminar amb èxit”, tot subratllant que aquest acord també hauria de servir per fer “més present la llengua catalana a les institucions europees”, si bé ha incidit en el manifestat per Aragonès que l’oficialitat hauria de venir per la petició del govern espanyol.
Sobre els canvis en la llei del català que poden comportar que s’exigeixi un coneixement mínim de la llengua per renovar el permís de residència i treball, el cap de l’executiu ha recordat que es tracta d’una qüestió que Demòcrates ja portava al programa electoral i que en tot cas no s’està parlant “de cap nivell d’exigència insuperable”, sinó de tenir un “mínim per interlocutar”. Així, ha remarcat la “mà estesa” als empresaris i ha recordat que la voluntat és “fomentar l’ús social del català”; en aquest sentit, ha afegit que no es vol posar “traves a l’activitat productiva”, amb la qual cosa s’ha mostrat convençut que es trobarà un equilibri que “satisfarà tothom”.