REDACCIÓ (Quanca).- La Fundación Oso Pardo, amb la col·laboració de la Fundació Endesa, han clos aquest dijous el procés de plantació de 7.000 arbres fruiters a diversos punts de l’Alt Pirineu i Aran. Ho han fet amb la plantació d’una última moixera als entorns de Quanca, al municipi pallarès de Lladorre.
Tal com han explicat els impulsors de la iniciativa, l’objectiu és contribuir a la conservació de l’os bru. Aquesta acció forma part del programa ‘Enriquiment de la biodiversitat en zones osseres’, que es va engegar l’any 2016 per dissenyar una xarxa d’espais que facilitessin el moviment i la dispersió de l’espècie a tota l’àrea dels Pirineus, gràcies a l’augment de l’oferta d’aliment, i que contribuïssin, d’aquesta manera, a la seva conservació.
Aquests arbres, disposats en 17 bosquets, es troben, en gran part, en terrenys públics de l’Ajuntament de Lladorre amb qui la companyia signarà un acord de custòdia del territori per garantir la continuïtat del projecte. Es preveu que els arbres plantats absorbiran, durant els propers 30 anys, un total de 1.665 tones de CO2, l’equivalent a les emissions que generaria un avió que fes una mica més d’1,7 voltes al món. És per això que, amb el nom de Bosc Endesa Pirineus, el projecte s’integrarà en el programa Bosc Endesa, “una iniciativa pionera en el sector energètic amb importants beneficis mediambientals, econòmics i socials”, tal com han explicat des de la companyia.
L’objectiu principal del projecte és restaurar l’hàbitat de l’os bru en zones que han perdut cobertura vegetal. Per aconseguir-ho s’està creant una xarxa de boscos d’enriquiment i alimentació repartits estratègicament entre les zones de presència d’osses amb cries a la comarca del Pallars Sobirà, principalment. Els arbres fruiters silvestres suposen una font d’alimentació fonamental per als ossos, per la qual cosa disposar d’un hàbitat ric en aquest recurs contribueix tant a millorar les expectatives de l’espècie com a conciliar la seva presència amb les activitats humanes en proporcionar aquesta font d’alimentació en el seu medi natural, de manera que no s’hagi d’apropar tant als nuclis de població per aconseguir-la.
La plantació que ha finalitzat aquest dijous s’ha realitzat en dues fases: la primera, la primavera passada, quan es van plantar 1.200 arbres (cirerers i pomeres), i la segona, que va començar el darrer mes de març i ha finalitzat aquesta mateixa setmana i en la qual s’han plantat 5.800 arbres més. D’entre ells, 4.000 són moixeres (Sorbus aria), 910 cirerers (Prunus avium) i 800 pomeres (Malus sp.).
El procés va començar ara fa tres anys, quan tècnics de Forestal Catalana (que pertany a la Generalitat de Catalunya i amb qui la FOP té un acord de col·laboració) van estar recollint llavors de varietats autòctones per posteriorment plantar-les al seu planter de Tremp, on les han cuidat fins a obtenir els plançons llestos per ser plantats sobre terreny. Les plantacions s’han disposat en 17 ubicacions diferents, generant bosquets, en lloc de grans extensions de terreny.
Aquest concepte de plantació busca que la millora de l’hàbitat de l’os tingui una repercussió més àmplia, ja que aconsegueix abastar una extensió més gran de territori. Perquè la naturalitat sigui més gran, les plantes es distribueixen de forma irregular i amb certa distància entre si perquè puguin desenvolupar àmplies copes, la qual cosa implica una producció més gran de fruits en el futur que donaran aliment a l’os i a altres espècies, per la qual cosa afavoreix la biodiversitat.
Una espècie en perill d’extinció
L’os bru és una espècie considerada vulnerable a escala mundial i a Espanya es troba en perill d’extinció a causa de l’escassetat de la seva població en general, la seva baixa variabilitat genètica i el seu hàbitat fragmentat. La població més nombrosa s’assenta a la serralada Cantàbrica, distribuïda entre les comunitats autònomes d’Astúries, Castella i Lleó, Cantàbria i una part de Galícia.
La darrera estimació genètica realitzada el 2020 xifrava aquesta població en 370 exemplars. Des de la dècada de 1990, l’espècie ha començat a recuperar-se gràcies a la protecció legal i als diferents programes de suport i en els darrers 25 anys creix a una mitjana anual d’un 10%.
A Catalunya, als Pirineus, es van extingir entre finals dels anys vuitanta i principis dels noranta i, actualment, els que hi ha són d’origen eslovè i es troben distribuïts majoritàriament a l’Aran i el Pallars Sobirà, tot i que també n’hi ha al Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça. Els darrers censos duts a terme pel Grup de Seguiment Transfronterer de l’Os Bru als Pirineus (GSTOP) indiquen que la situació de la població està en creixement.
En l’últim cens oficial, realitzat el 2022, es van localitzar un nombre total de 76 exemplars: 39 són femelles i 35 mascles (més dos exemplars de sexe no identificat). Entre ells, destaquen 8 femelles amb tretze cries nascudes al llarg de l’any. Es tracta de la tercera xifra més alta registrada després del 2020 i el 2021 (amb nou reproduccions). També és destacable que sis mascles diferents han tingut cadells, la qual cosa suposa que comença a produir-se un intercanvi important d’informació genètica entre els individus reproductors de la població.