JOFRE FIGUERAS/GUILLEM LLUCH (Arcavell).- La situació de sequera no només està portant al límit als pagesos del pla de Lleida, que han vist molt reduïts els seus regadius. Diversos ramaders de l’Alt Urgell han alertat que la manca de pluges, agreujada pel fet que l’any passat ja no va ser bo en aquest sentit, els ha deixat sense prou herba per alimentar el bestiar i, en alguns casos, tampoc tenen suficient aigua per abeurar-los.
Aquesta situació, lamenten, els obligarà a sacrificar animals abans d’hora, ja que no els podran alimentar. De fet, alerten que hauran de dur a l’escorxador mares i vedelles molt joves, una acció que acabarà repercutint en el preu de la carn, que s’apujarà força, ja que hi haurà molts menys animals i, per tant, una oferta molt menor.
Joel Obiols, de cal Travesset d’Alinyà, explica que “un any normal ara em guardaria 15 o 20 braves, que són vedelles que ens quedem per tenir més mares; aquest any, però, no en podré guardar cap, tot anirà a fora, incloses vaques que potser haurien tirat dos o tres anys més”.
Pallers buits
Obiols exemplifica que l'”alimentació que estem gastant ara és la que s’haurien de menjar a l’hivern, en un any normal”. El problema, afegeix, és que “si l’any passat hagués estat bo, hauria sobrat una mica de menjar, però ja va ser dolent, de manera que arrosseguem dos anys dolents; l’any passat, el paller ja es va buidar, i aquest any no s’ha omplert ni s’omplirà, així que està ben buit”.
Per la seva banda, Jordi Fabra, de cal Fuster d’Arcavell, alerta que “aquest any no collirem herba per tenir-ne a l’hivern; a més, a causa de la sequera a la plana, tampoc hi haurà farratge ni cereal per comprar, per poder alimentar als nostres animals, de manera que la cabana ramadera disminuirà moltíssim”.
Per tot plegat, afegeix que “avui, a la carnisseria la gent encara comprarà barat, però demà compraran car, perquè quan haguem acabat l’excedent dels animals que han d’anar a l’escorxador, la gent que vulgui un tall de carn veurà el que val…”.
Sense aigua per abeurar
Tot i remarcar que sempre s’intenta fer el possible per no haver de portar animals a l’escorxador abans d’hora, els ramaders alturgellencs alerten que sense menjar i amb poca aigua, és molt difícil trobar alternatives. Jordi Carchat, ramader de Castellbò i coordinador comarcal d’Unió de Pagesos a l’Alt Urgell, explica que algunes explotacions ja han començat a portar cisternes a les explotacions per poder abeurar, amb els costos que això suposa, uns diners que no recuperaran i que, si la situació no canvia, tampoc podran mantenir aquesta solució d’emergència gaire temps més.
Pel que fa al reg, Joan Guitart, ramader de Castellar de Tost i coordinador territorial de les comarques de muntanya d’Unió de Pagesos no creu que s’arribi a l’extrem de no deixar regar a l’alta muntanya, ja que es tracta de molt poques hectàrees en comparació amb el pla de Lleida. Tot i això, deixa clar que, encara que es regui, tampoc s’aconseguirà la producció d’herba que es pot assolir amb un any de pluja. “Els que reguen, si fan un 60 o un 70% d’herba del que farien en un any normal, ja poden estar contents, i regar tampoc és gratis, perquè l’aigua s’ha de moure amb bombes, i això té un cost…”.
Crítiques a la CHE
Per tot plegat, Guitart assegura que “hem de demandar la mala gestió que s’ha fet de la situació per part de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE)”, motiu pel qual, des d’Unió de Pagesos han empès una marxa amb tractors cap a Saragossa, seu de la CHE, “per demanar responsabilitats als que gestionen l’aigua”.
En concret, Guitart retreu que s’hagin tingut més en compte els interessos de les hidroelèctriques, que necessiten buidar l’aigua dels pantans per produir llum, que no pas els del sector primari. “És cert que hem d’invertir en regadius, perquè són una mica vells, però també hem de ser capaços de pensar en la nostra alimentació abans que en anar produint llum: aquest any no tindrem peres o nectarines de Lleida, d’on vindran? A quin preu la comprarem, si és que en trobem?”, denuncia, i insisteix que “aquí dalt, majoritàriament cuidem animals, i això vol dir que vivim del que fan aquests animals, així que si no tenim alimentació per donar-los, els haurem de vendre a l’escorxador i si hem de vendre animals que estan en plena producció per pagar el menjar de la resta, no té cap sentit. No hi haurà mares, perquè ara estem matant les mares”.
Per la seva banda, Jordi Fabra lamenta que “el Departament d’Agricultura i la Generalitat s’omplen la boca amb l’equilibri del territori, i si hi ha algú que doni equilibri som nosaltres: com diu el cap dels GRAF dels Bombers, Marc Castellnou, veuran el problema quan ho vegin cremar, perquè el ramader extensiu d’alta muntanya és el bomber natural”.
“He estat 30 anys al cos de Bombers i sé del que parlo”, apunta Fabra, i alerta que “això ens ha passat per sobre, en aquest moment ja anem darrere de la natura per culpa de la despoblació del territori i anem tard, la vegetació ens ha guanyat la partida”. Per tot plegat, conclou que “si nosaltres no podem viure i acabem de marxar del territori, un o altre ho tornarà a posar a lloc i això només ho podem fer les flames”.