MARCEL FITÉ.- Arran de la publicació de la meua darrera novel·la, Les Dones d’Aigua i els homes de la corbata verda (Edicions Salòria), algunes persones que l’han llegida ―algunes que viuen a la contrada i, fins i tot, algunes d’una certa edat― m’han preguntat si el forat de les Encantades existia realment. Aquesta pregunta m’ha sorprès i m’ha fet adonar de les tones d’oblit liquat i liquidador que es van anar dipositant sobre les terres i els espais amb un cert interès cultural i històric i que foren negats pel pantà d’Oliana a una velocitat i amb una voracitat difícils d’entendre.
Primer de tot cal dir que, tant a la novel·la com en aquest article, em refereixo al forat de les Encantades que hi ha sota la carretera de Sant Llorenç, gairebé a tocar del pont d’Espia; aquesta precisió és del tot necessària, ja que el mateix nom es troba també en altres indrets del territori, algunes vegades amb la denominació de cova. Sense anar més lluny, seguint la carretera de Sant Llorenç, a l’alçada de Cambrils, trobaríem un altre lloc que també es coneix com el forat de les Encantades (El Forat de les Encantades – Cambrils – Wikiloc). El poeta i escriptor Joan Graell en va publicar dues llegendes al número 3 (pàgina 26) de l’excel·lent revista L’Arpiot. .
El forat de les Encantades a què em refereixo el conec d’ençà que era una criatura. El meu padrí matern, lo Cisco de ca la Munda, que havia nascut a la masia de Pujol, tenia un hort meravellós en aquells topants ―el paradís perdut dels meus estius d’infantesa― i sovint anàvem a tallar canyes a la vora del Segre. Algunes vegades ho fèiem en un canyer que hi havia justament al costat del forat de les Encantades. La imatge misteriosa d’aquella entrada, banyada per l’aigua aleshores cristal·lina del Segre, que es tancava com un con, fins a arribar a l’estretor aproximada d’un cos anant a garrameu (de quatre grapes), m’impressionava.
La foscor de més enllà de l’entrada, la font fresquíssima que en sortia, el nom de les Encantades i les històries i llegendes que una mica difuses s’explicaven de l’indret, excitaven la meua imaginació d’infant i m’estimulaven a crear un món subterrani, ple de fantasies meravelloses, que jo convertia en un baluard particular i secret, completament impermeable als problemes i a les dificultats quotidianes. El meu padrí, expert raier i bon coneixedor del Segre i de les Nogueres, solia posar un punt de realitat als meus somnis sempre que li demanava detalls de l’interior del forat: «Ja pots comptar què hi trobaràs, allà dins, alguna llúdriga». Ell, d’encantada, no n’hi havia vist mai cap…
Més endavant vaig saber que aquell forat, si més no des de fora, havia cridat l’atenció de personatges com Pío Baroja i Mercè Rodoreda, que n’havien parlat a les seues novel·les
La primera persona que me’n va donar una imatge aproximada, quan jo encara era xic, va ser lo Peret de cal Guillot, el Pere Ramoneda. Ell hi havia entrat en una ocasió amb uns espeleòlegs de Barcelona. Em va explicar els llargs passadissos per on havien transitat, les sales, els forats amb arrulladors (baixadors), el soroll d’aigua del sifó que hi havia on es pensaven que era el final de l’itinerari… Total, més de dues hores de caminar, sense poder assegurar si realment havien arribat al final. Més endavant, quan jo tenia vint anys (1969), hi vaig entrar amb una colla de la Seu (de la U.E.U.) i vaig poder comprovar moltes de les coses que lo Peret me n’havia explicat. Més endavant vaig saber que aquell forat, si més no des de fora, havia cridat l’atenció de personatges com Pío Baroja i Mercè Rodoreda, que n’havien parlat a les seues novel·les, i de Joaquim Mir, que s´havia fet filmar davant del forat d’entrada. Era, per tant, un indret dels més emblemàtics de l’entorn.
Després va venir el pantà que ho va colgar tot i va enviar aquell lloc al gran magatzem del subconscient de les coses oblidables. L’any 1997, vaig intentar rememorar-les en un conte, «El darrer rai», que vaig publicar a Històries de vetllador. Forat de les Encantades – Endrets – Endrets. Darrerament, aquest any 2022 que acabem de deixar enrere, aprofitant que el pantà està molt baix a causa de la forta secada que patim, tres membres de l’ERE-CEC i de la SIE-CEA hi van dedicar tres sortides durant el mes d’octubre per tal de completar l’exploració i topografia de tota la cavitat i en van publicar un molt interessant i il·lustrat resum al blog espeleobloc. NO US EL PERDEU! Forat de les Encantades del Pont d’espia – Espeleo World (Si teniu alguna dificultat per a entrar-hi, també hi podeu accedir simplement escrivint al Google: Forat de les Encantades del pont d’Espia).
