MARIA BARBAL.- En certa manera, el títol sembla orientar-nos cap al mite i cap a la ironia, dos elements contraposats que la novel·la resol a bastament.
L’argument gira a l’entorn de la Clàudia, una noia guapa, gitana d’Hostafrancs, que s’embranca en una investigació degut a una amiga seva, immigrada de l’Est sense papers, que apareix morta en estranyes circumstàncies. La seva curiositat i l’afecte amb la difunta fan que, malgrat totes les pegues, es posi en un perillós camí on hi ha més assassinats. L’hi acompanyaran però uns quants homes, que constituiran, ara l’un, ara l’altre, els seus aliats. L’Espluvins, el Pau i el Joan.
Aquest argument d’intriga, per bé que està molt ben construït i que fins al final de la novel·la ens dona sorpreses, no és, per a mi, el més interessant de la novel·la, perquè la base que la sustenta és una elegia de les terres fèrtils de pobles, com Coll de Nargó, que, abans de l’ofegament que van sofrir amb el pantà d’Oliana, unida a la pèrdua d’una manera de viure, d’un temps bell, pacífic i d’acord a les persones.
El paisatge, minuciosament descrit per l’autor, és el gran personatge i també, el temps passat, amb la crítica dels mals que la dictadura franquista i els seus addictes van provocar sense la més mínima consideració per a les persones dels pobles que van perdre casa i terres, la vida que tenien.
Així doncs, els personatges més entranyables de la novel·la són homes grans que han preferit quedar-se i resistir en la seva petita arcàdia renunciant a guanyar-se un sou a la ciutat. El malfactor és el personatge, ressentit, reaccionari, que ha sabut posar-se al grup dels vencedors en política, en sectes religioses, i treure’n favors i profit per obtenir riquesa i poder, fins que derivarà en una “gesta” que connecta la novel·la amb la més rabiosa actualitat.
A part de la descripció prodigiosa dels pobles i del paisatge, un altre dels encerts de la novel·la són les característiques de la Clàudia, ingènua i decidida, i la relació amb els seus companys, sobretot, el Pau i l’Espluvins. I, encara, un estil on la llengua catalana és una joia, amb la presència del vocabulari gitano i la d’elements dialectals dels personatges de Coll de Nargó i comarca.
Un llibre de lectura molt agradable, amb ingredients diversos que queden ben lligats i que dona continuïtat a personatges apareguts en algunes de les novel·les anteriors de l’autor.
‘Les dones d’aigua i els homes de la corbata verda’
Marcel Fité
Ed. Salòria, col. Ull viu, desembre 2022
Maria Barbal i Marcel Fité ‘intercanvien’ ressenyes literàries a través de Pirineus Digital
