La pagesia extensiva del Sobirà exigeix canvis en la nova PAC per evitar “greus perjudicis” a petites explotacions

REDACCIÓ.- La pagesia extensiva del Pallars Sobirà ha reclamat al departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat que dugui a terme canvis en la nova PAC per evitar “greus perjudicis” a petites explotacions. Tal com han donat a conèixer des del Grup de Treball de Pagesia del Pallars Sobirà, el passat divendres 24 de febrer es van reunir a Llavorsí diversos representants de la pagesia del Pallars Sobirà “per acordar un comunicat on es recullen onze mesures que s’han traslladat a la conselleria d’Acció Climàtica i Agenda Rural”.

Per una banda, s’ha exigit que es facin efectives ja en l’aplicació de la nova Política Agrària Comunitària (PAC) del període 2023-2027. Per altra banda les mesures recullen “altres exigències que venen reclamant-se històricament i de les quals el departament n’ha fet cas omís”, han apuntat des del Grup de Treball, tot afegint que “totes elles es consideren necessàries per salvaguardar i enfortir la pagesia extensiva, no només del Pirineu sinó de la resta del territori”.

Des del col·lectiu asseguren que “l’homogeneïtzació de les polítiques agràries condueix a dur a terme decisions que no estan adaptades a les característiques d’un territori que practica un model extensiu i semi extensiu en la seva totalitat i que mira d’aprofitar el terreny que gestiona amb una pràctica sostenible”. Així, apunten que “el Pallars Sobirà és una de les comarques amb més ramaderia extensiva de Catalunya”, des d’on s’aporten “aliments sans i un seguit de serveis que mantenen i milloren la biodiversitat afavorint no només un ecosistema en equilibri sinó també a mitigar el canvi climàtic”.

En aquest sentit, han afegit que “la pagesia manté l’entorn de l’emboscament, minimitzant el risc d’incendis forestals i alhora aplica uns coneixements tradicionals que són cabdals a l’hora de gestionar correctament l’entorn, mantenint viva una cultura ancestral lligada a la seva parla”. En conseqüència, afegeixen, “entenem que el Departament hauria d’intentar afavorir aquest sistema productiu i per aquesta raó s’exigeix que es rectifiqui un seguit de disposicions”.

Les onze demandes a la Generalitat
1.- L’augment de la càrrega ramadera obligatòria per al cobrament de les ajudes de la PAC passant del 0.2 UBG/ha i any al 0.4UBG/ha i any, conjuntament amb la revisió/explicació de la nova taula d’equivalències
2.- Rectificació de la nova taula de conversió
3.- Igualar la mesura associada al segon pilar (agroambientals i ZLN) a l’ecoregim de pastures
4.- Passar de pastures humides a pastures mediterrànies
5.- Adquisició de drets per a les noves incorporacions durant els 5 primers anys
6.- Drets de pagament base pel sector equí
7.- Nou Quadern Integral d’Explotació
8.- Gestió urgent de la problemàtica de la fauna salvatge
9.- Ampliació de la recollida de dades del cens productiu de l’oví/cabrum
10.- Ajuts ramaderia ecològica
11.- Una política molt més protectora que garanteixi uns preus justos en origen dignificant així el nostre treball.

Aquestes mesures, han afegit, “responen a un primer llistat d’aspectes que es consideren prioritaris”. De la mateixa manera, el Grup de Treball es planteja com un grup permanent que anirà ampliant aquest llistat amb altres demandes més estructurals.

Reunions amb administracions locals
En breu, el grup té previst una reunió amb el Consell Comarcal del Pallars Sobirà, així com amb el seu consell d’alcaldes i alcaldesses. Consideren que “si el Departament no s’implica en aquestes demandes les comarques de l’Alt Pirineu es podrien veure abocades a una gran disminució de les seves explotacions ramaderes per tancament de l’activitat amb tot el que això comporta”.

El col·lectiu també ha manifestat que “prendrà les mesures que siguin necessàries perquè això no succeeixi” i han assegurat que “aquesta exigència ve alimentada per l’immobilisme del departament davant de demandes que ja són històriques no només per part del Pirineu, sinó de tot el país”.

A banda, el dilluns dia 28 de febrer es va llençar una campanya per recollir signatures en suport del comunicat a nivell del sector. A partir d’aquí altres associacions ramaderes i pagesos/es de les comarques del Pirineu s’han posat en contacte amb el grup de treball impulsor per unir-se a la campanya i coordinar-se per tenir una veu unitària davant la conselleria.