PAU LOZANO.- Finalment, després de mesos de treball i dilacions a porta tancada, es presentava el nou Hospital Comarcal de l’Alt Urgell. L’anunci s’acompanyava de la presentació d’un Pla Funcional i del nou model de gestió. La construcció del nou hospital és necessària, però el més imprescindible és l’augment del personal i les especialitats de la cartera de serveis, amb l’objectiu de garantir un servei de qualitat. Canviar d’edifici, però mantenir el pressupost i dinàmica actual condemna el nou hospital abans de sortir.
Entrem en profunditat en matèria: des que la CUP vam entrar a l’Ajuntament de la Seu i també al Patronat de la Fundació Sant Hospital (FSH), la nostra anàlisi era i continua sent que l’hospital s’enfronta a quatre reptes principals: l’edifici, el deute, el model de gestió i la cartera de serveis. Aquests dos últims, entrelligats amb el model sanitari català, centralitzat i que abandona els territoris allunyats i amb poca població.
L’edifici.
És evident que aquest és un dels problemes que arrossega l’hospital en les últimes dècades. Fruit de la priorització durant anys d’altres infraestructures, s’havia anat envellint i convertint en una butxaca foradada pel que fa a les inversions que requeria de forma constant per mantenir i adaptar els espais; sense arribar mai a garantir unes condicions acceptables. En aquest capítol, cal destacar la reforma del 92 feta a correcuita i com a contrapartida als JJOO. Reforma que condemnava l’hospital (i a les veïnes de l’Alt Urgell) a trenta anys més en aquest edifici vell.
Ara que s’ha anunciat el nou hospital i tothom es penja medalles, cal recordar que va ser la CUP qui va començar en solitari a reclamar la construcció d’un nou hospital, plantejant destinar l’actual edifici a la imprescindible Residència Municipal. Els plans oficials, però, anaven per un altre camí. Fins al punt de plantejar una reforma milionària de la segona i tercera planta de l’hospital —més de 5 milions d’euros— que ens haguessin lligat durant una dècada més a l’actual ubicació.
A la reunió del Patronat del 12 de març de 2020, la CUP ens hi vam oposar en solitari, instant a reservar els diners i batallar per construir un nou edifici. Uns mesos després, el 24 de juliol de 2020, els vents havien canviat de direcció: el consens al Patronat i al Departament de Salut era paralitzar les obres i començar a treballar en el nou hospital.
Ara que s’ha anunciat el nou hospital i tothom es penja medalles, cal recordar que va ser la CUP qui va començar en solitari a reclamar la construcció d’un nou hospital, plantejant destinar l’actual edifici a la imprescindible Residència Municipal
És curiós que tot i ser la CUP qui va posar sobre la taula aquesta necessitat ja el 2020, tant al Patronat com a l’Ajuntament han respost amb ambigüitats i ocultant informació a les demandes constants d’informació sobre el tema. Fins que es presenta per sorpresa el projecte, sense cap mena de debat previ; ni amb el territori, ni amb els partits, ni amb les treballadores i sense convocar la Taula de Treball del Model Sanitari de l’Alt Urgell. És evident que el projecte de nou Hospital és una qüestió tècnica, però ha d’anar subjecte a un projecte i plantejament de salut que sí que hauria d’estar consensuat. Més endavant parlarem del Pla Funcional.
El deute
Ha estat un factor que ha anat degradant l’hospital any rere any. Alhora, el fet d’aplicar-hi criteris empresarials, tant pel mateix Patronat com pel Departament de Salut, ha encadenat encara més l’hospital a un deute que en cap cas era responsabilitat de les treballadores o de les veïnes de la Seu, que han estat qui han pagat les conseqüències d’haver de retornar-lo.
Durant anys, la CUP ens hem quedat soles en la demanda d’una auditoria externa que busqués les causes i les responsabilitats del deute que la direcció de l’hospital havia contret. També ens hem quedat soles en la demanda i exigència que el Departament de Salut assumís la gestió de l’hospital de forma immediata i, per tant, també el deute. Això hauria evitat que una part important del pressupost de l’hospital se n’anés a retornar el deute. Cada any de retornar deute equival a un any de retallada extra de drets laborals i serveis.
Aquest llast que tot ho condiciona, s’ha sumat a la visió mercantil i empresarial de l’hospital, que ha arribat a provocar paradoxes com que el Patronat aprovi (i celebri) el tancament econòmic de l’any 2020 (any de la pandèmia) amb un benefici d’1,5 milions d’euros. Per entendre la gravetat d’aquestes xifres, és important recordar que pràcticament la totalitat d’ingressos de l’hospital són públics i ho són en funció de l’activitat que té. Això vol dir que aquests beneficis i aquest deute s’han retornat retallant els serveis prestats. Ara caldrà veure si amb l’anunci del nou hospital, el deute pendent queda congelat o la FSH el continuarà retornant durant els anys que trigui a fer-se efectiu el canvi de titularitat, amb l’impacte negatiu que això tindrà sobre uns serveis i uns professionals al límit.
Model de gestió
Repetidament, des que fa vuit anys vam entrar al Patronat, hem perseguit el canvi de model de gestió. Al principi ho hem defensat en solitari, fins i tot entomant burles d’altres dient-nos il·lusos de forma paternalista. A poc a poc, la realitat ens ha donat la raó i des de fa diversos anys l’esgotament del model de gestió de l’hospital s’ha convertit en una qüestió de consens i transversal. És des d’aquest moment que hem exigit repetidament que hi hagi un debat sobre el model de gestió que mai hi ha hagut… Diverses vegades, a les mateixes juntes del Patronat hem plantejat abordar el debat sobre el nou model de gestió i hem forçat que aquest sigui un dels punts a l’ordre del dia.
Així ho reflecteixen les actes. Per exemple, l’acta del 12 de març de 2020 conté el Punt 6 “Valoració d’un possible canvi en l’òrgan de govern de la FSH”, on s’arriba a l’acord que “cal acordar quin model volem i saber quin és el llistó que marca el Departament per saber quan es pot començar a parlar i traçar un full de ruta. Els criteris de gestió també estan vinculats al territori.”. O la del 24 de juliol de 2020, que recull que “caldrà fer un debat amb els grups polítics, associacions i professionals per a veure com es pot encarar tot plegat”.
Podem fer-nos molt pesats en el recordatori de cada acta, de cada reunió, on hem posat el debat damunt la taula, fins que, per sorpresa, el mes passat es presentava el nou model de gestió de l’hospital. Evidentment, ni debat, ni consens, ni tan sols informació. I aquest no és un tema menor: el fet de tenir un model empresarial que prioritzi el vessant econòmic marcarà el futur de l’hospital. Com també ho farà el fet que als òrgans de direcció no es compti amb la presència de representants de treballadores. Sense canvis reals als òrgans de direcció, l’hospital està condemnat a seguir pel mateix camí.
El fet de tenir un model empresarial que prioritzi el vessant econòmic marcarà el futur de l’Hospital. Com també ho farà el fet que als òrgans de direcció no es compti amb la presència de representants de treballadores
Aquest és el debat central: quin model d’hospital volem i/o necessitem? Aquesta és la primera pregunta que hem de respondre, aquesta és la pregunta que tant convergents com ERC i el Departament de Salut han esquivat debatre i han respost i imposat en solitari a través del Pla Funcional del nou Hospital, cuinat a porta tancada. Quin contingut té? Qui ha participat en la redacció? Dues preguntes que caldrà esbrinar i explicar les pròximes setmanes.
De moment, el que sí que cal és explicar les iniciatives que hi ha hagut perquè darrere de la construcció del nou hospital hi hagués un impuls col·lectiu i un exercici obert de pensar en el futur del model sanitari de l’Alt Urgell.
Després de molt demanar-ho, després que l’Ajuntament de la Seu, fins i tot, aprovés una moció al respecte, el 28 de setembre de 2020 es convocava la Taula de Treball del Model Sanitari de l’Alt Urgell, que comptava amb la participació de diferents representants polítics comarcals, del Departament de Salut, de les diferents unitats sanitàries i socials implicades, d’usuaris i experts locals amb una llarga trajectòria. La majoria de membres de la Taula s’hi va abocar amb ganes i motivació; era una oportunitat històrica per fer les coses ben fetes, treballar en un diagnòstic compartit, definir els reptes que tenim davant i plantejar conjuntament un futur pel model sanitari comarcal.
Ben aviat es va veure el poc interès que la taula generava en els diferents governs, i solament es va realitzar una segona reunió en què es van presentar diversos informes i on es van començar a definir mancances i reptes d’un sistema sanitari com el nostre, situat en una comarca pirinenca, amb una baixa població, dispersa i lluny dels centres de salut importants. Per sorpresa de les membres de la taula, la reunió de l’11 de desembre de 2020, va ser l’última. Més de dos anys després, no s’ha enviat l’acta d’aquesta. La taula no s’ha desconvocat, ni ha comunicat que s’hagi dissolt. Però sí que se l’ha mantingut al marge del procés i la informació que han pogut rebre les membres ha estat a través de la premsa.
Cal celebrar l’anunci de la construcció del nou Hospital i el canvi de model de gestió, que hem defensat en solitari durant anys. Aquest pas ha de ser un revulsiu per al sistema sanitari comarcal que necessitem: integrat en la xarxa pública, amb una cartera de serveis ampliada i de millor qualitat. Tanmateix, canviar d’edifici, però mantenir el pressupost i dinàmica actual condemna el nou hospital abans de sortir. Ja ho hem vist amb el CAP: per molt que es canviï la façana, el que urgeix és reforçar l’activitat i el personal.
Pau Lozano és membre del Patronat de la Fundació del Sant Hospital i militant de la CUP a la Seu d’Urgell.