Més notícies

    Esquerra confirma que presentarà llistes als 14 municipis del Pallars Jussà i als 15 del Sobirà

    març 29, 2023

    El nou Arxiu Comarcal de Cerdanya serà una realitat el 2025 i tindrà 8 vegades més capacitat d’emmagatzematge

    març 29, 2023

    VÍDEO.- L’equip preinfantil del Sedis Bàsquet es prepara per disputar la Mini Copa de la Reina

    març 29, 2023

    La baixada dels Raiers de Coll de Nargó es trasllada al 8 d’abril per garantir prou aigua al Segre

    març 29, 2023

    Tremosa apunta que els pantans de l’Alt Pirineu són claus en la transformació energètica de Catalunya

    març 29, 2023

    Esquerra presenta la llista de Tremp a les municipals i confia que Cases revalidi l’alcaldia

    març 29, 2023
    Facebook Twitter LinkedIn WhatsApp
    Últimes notícies:
    • Esquerra confirma que presentarà llistes als 14 municipis del Pallars Jussà i als 15 del Sobirà
    • El nou Arxiu Comarcal de Cerdanya serà una realitat el 2025 i tindrà 8 vegades més capacitat d’emmagatzematge
    • VÍDEO.- L’equip preinfantil del Sedis Bàsquet es prepara per disputar la Mini Copa de la Reina
    • La baixada dels Raiers de Coll de Nargó es trasllada al 8 d’abril per garantir prou aigua al Segre
    • Tremosa apunta que els pantans de l’Alt Pirineu són claus en la transformació energètica de Catalunya
    • Esquerra presenta la llista de Tremp a les municipals i confia que Cases revalidi l’alcaldia
    • Els regants de la Conca de Tremp confien assolir “en 6 o 7 mesos” les adhesions per finançar la part del reg que els toca
    • La Vall Fosca planifica un sistema de cotxes compartits, una xarxa d’itineraris de BTT o la reformulació del telefèric
    Facebook Twitter Instagram YouTube
    Pirineus DigitalPirineus Digital
    Demo
    • Inici
    • Política
    • Societat
    • Successos
    • Medi ambient
    • Economia
    • Cultura
    • Esports
    • Opinió
    Pirineus DigitalPirineus Digital
    Home»Pirineus»Les arrels fascinants de la paraula: escassar
    Pirineus

    Les arrels fascinants de la paraula: escassar

    Una paraula molt nostra, d’àmbit bàsicament pirinenc, i que seria una prolongació per la via popular d’aquella antiga forma llatina, la trobaríem en el verb 'escassar'
    febrer 3, 2023

    MARCEL FITÉ ARGERICH.- Un altre exemple interessant de la capacitat creadora del llenguatge el trobem en la presumpta forma indoeuropea kes, que no volia dir altra cosa que tallar, separar. En trobem exemples que en donen testimoni en diverses llengües indoeuropees. En la llengua sànscrita: shástrá significa ganivet; en l’eslava antiga:  kosa significava falçó; en l’albanesa: thadrë significa destral, etc. En totes aquestes paraules podem observar com es va reproduint una noció emparentada amb el fet de tallar. La llengua catalana, en aquest sentit concret, ha seguit altres camins, però això no treu que hi hagi una bona colla de mots hereditaris d’aquella forma tan llunyana que encara en mantenen alguns trets semàntics, malgrat que no se’ns manifestin tan explícitament.

    Poques coses poden resultar tan excitants, tan apassionants, tan fascinants, com intentar investigar les peripècies vitals i genealògiques del significat d’una paraula que fem servir habitualment. És a dir, la manera com una determinada paraula ha passat a assolir un seguit de significats diferenciats i enriquidors a partir d’uns orígens senzills, primaris, gairebé rudimentaris i tot, com ho són les nocions de tallar o separar.

    Així, una paraula catalana derivada de la forma kes seria el mot casta, la qual, segons els diccionaris, designaria aquells grups socials que tendeixen a viure separats de la resta de la gent per raons d’uns prejudicis relacionats amb uns presumptes mèrits i una presumpta puresa del llinatge al qual pertanyen. Solen ser, per tant, un grup endogàmic i generalment dipositari de privilegis obtinguts per la via de l’herència. La presumpta puresa dels seus orígens, l’aïllament dels seus components i els privilegis heretats serien tres de les seues característiques essencials. Algunes altres paraules de la mateixa família són: castís, descastar, descastat o descastada.

    Poques coses poden resultar tan excitants, tan apassionants, tan fascinants, com intentar investigar les peripècies vitals i genealògiques del significat d’una paraula que fem servir habitualment

    Aquella noció de tallar, separar o aïllar, de la forma indoeuropea kes va generar paraules com castració o castrar  (és a dir, tallar els òrgans sexuals),  carència (separació o mancança d’alguna cosa o sentiment) o també la de castigar (tant per la noció d’aïllar o separar com, dit més cruelment, per la de tallar).

    També provenen d’aquesta mateixa arrel els adjectius cast i casta, l’adverbi castament o el substantiu castedat, tots ells relacionats amb la noció d’estar separat dels plaers sexuals i que signifiquen justament el contrari d’incestuós o incestuosa, de la mateixa nissaga.

    Un altre grup de paraules el constitueixen el camp semàntic de castell (recinte aïllat, separat de l’exterior ―provinent de castrum―), que coneix derivats com castellà, castellana, castellania, castellar, castelló, castellet, castellot, encastellar, encastellament, encastellonat, desencastellar…

    Unes altres paraules provinents de la noció de tallar de la forma indoeuropea kes serien les formes preses directament del llatí clàssic cassar i cassació, que es refereixen al fet d’anul·lar o destruir (tallar) un tribunal una sentència que ha dictat un altre.

    Finalment, una paraula molt nostra,  d’àmbit bàsicament pirinenc, i que seria una prolongació per la via popular d’aquella antiga forma llatina, la trobaríem en el verb escassar. Escassar, que no figura al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, significa, tal com molts lectors ja deuen saber, «tallar les rames més tendres d’un arbre, ja sigui per donar-les als conills o per donar la forma que es cregui més convenient a l’arbre». Això és justament el que fem molts pagesos i afeccionats al conreu de la terra aquests dies: escassar olivers, que no és pas el mateix que podar-los.

    Marcel Fité opinió
    Share. Facebook WhatsApp Twitter Email LinkedIn Telegram

    TAMBÉ ET POT INTERESSAR

    No ens enganyem

    març 25, 2023

    Les arrels fascinants de la paraula: seny i rauxa (II)

    març 24, 2023

    Les arrels fascinants de la paraula: seny i rauxa (I)

    març 17, 2023
    Add A Comment

    Leave A Reply Cancel Reply

    Vídeo del dia
    Segueix-nos
    • Facebook
    • Twitter
    • Instagram
    • YouTube
    Demo
    Meteo
    La teva opinió importa

    El pròxim mes de maig tindran lloc les eleccions municipals. Tens previst anar a votar?
    229 Vots
    Vota
    Demo

    Som el nou diari digital de l’Alt Pirineu. T’apropem l’actualitat de l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, Cerdanya i els Pallars Jussà i Sobirà.

    Email : info@pirineusdigital.cat
    Contacte: +34 653 14 37 29

    Facebook Twitter Instagram YouTube
    últimes notícies

    Esquerra confirma que presentarà llistes als 14 municipis del Pallars Jussà i als 15 del Sobirà

    març 29, 2023

    El nou Arxiu Comarcal de Cerdanya serà una realitat el 2025 i tindrà 8 vegades més capacitat d’emmagatzematge

    març 29, 2023

    VÍDEO.- L’equip preinfantil del Sedis Bàsquet es prepara per disputar la Mini Copa de la Reina

    març 29, 2023
    Publicacions més vistes

    Un veí de Puigcerdà deixa en herència 7,2 MEUR a la Residència i a l’Hospital de Cerdanya

    desembre 20, 20228.344

    Tres ferits, un d’ells greu, en un accident a la C-14 a Bassella

    febrer 5, 20235.735

    Els Mossos detenen dues persones per cultivar 193 plantes de marihuana en una casa de Boí

    febrer 14, 20232.676
    • Inici
    • Política
    • Societat
    • Economia
    • Cultura
    • Esports
    • Opinió
    • Avís legal
    • Cookies
    © 2023 Pirineus Digital - Cadena Pirenaica.

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.