Més notícies

    L’ànima del carrer Canonges que manté viva l’última fonda de la Seu

    febrer 4, 2023

    El nou Hospital Comarcal: canvi de façana o impuls de la sanitat pública comarcal?

    febrer 4, 2023

    Fígols ultima els treballs per posar de nou en marxa l’antic molí d’oli

    febrer 3, 2023

    Un detingut a la frontera de la Farga de Moles per intentar entrar MDMA i haixix a Andorra

    febrer 3, 2023

    VÍDEO.- Una companyia pallaresa teatralitza el primer conte infantil de Maria Barbal

    febrer 3, 2023

    Les arrels fascinants de la paraula: escassar

    febrer 3, 2023
    Facebook Twitter LinkedIn WhatsApp
    Últimes notícies:
    • L’ànima del carrer Canonges que manté viva l’última fonda de la Seu
    • El nou Hospital Comarcal: canvi de façana o impuls de la sanitat pública comarcal?
    • Fígols ultima els treballs per posar de nou en marxa l’antic molí d’oli
    • Un detingut a la frontera de la Farga de Moles per intentar entrar MDMA i haixix a Andorra
    • VÍDEO.- Una companyia pallaresa teatralitza el primer conte infantil de Maria Barbal
    • Les arrels fascinants de la paraula: escassar
    • Les darreres nevades i la producció de neu permeten estrenar la renovada pista Barcelona de La Molina
    • Tretze aparadors de Tremp “maridaran” durant el febrer el vi amb la lectura
    Facebook Twitter Instagram YouTube
    Pirineus DigitalPirineus Digital
    Demo
    • Inici
    • Política
    • Societat
    • Successos
    • Medi ambient
    • Economia
    • Cultura
    • Esports
    • Opinió
    Pirineus DigitalPirineus Digital
    Home»Pirineus»Paraules que enllacen muntanyes
    Pirineus

    Paraules que enllacen muntanyes

    El nombre de paraules d’origen basc que preserven i ens envien des del passat sentits amagats, al Pirineu, és realment molt i molt gran
    gener 13, 2023

    MARCEL FITÉ ARGERICH.- Hi ha paraules més arrelades al territori que les soques dels roures i de les alzines més ancestrals. Més arrelades al país que els pontarrons del Segre i les esglésies romàniques, i tant o més velles que els camins i corriols que un dia les havien unit, els delimitaven cos i els feien de venes i artèries. Són una munió de paraules, avui disperses, que tan aviat es poden trobar en una capital de comarca com en un poblet de la rodalia; en una casa de pagès com en una borda o un cortal; en un poble desaparegut com en un indret solitari i perdut, enmig d’un munt de runes i pedres. O potser en una font, en un gorg, en una cova o en una esllavissada. Són paraules que ens conviden a obrir el mapa, a treure’ns la mandra i a fer una passejada per aquesta serralada nostra tan maltractada, però que tot i això ens uneix i ens identifica des dels orígens de la nostra cultura.

    En el temps que el senyor Menéndez Pidal i la seua trepa tallaven i retallaven el bacallà de les lletres hispàniques que s’ensenyaven, semblava que aquestes paraules, al nostre país, es circumscrivien a les comarques occidentals dels Pallars i la Ribagorça. Eren paraules que sorgien d’un passat remot i ens parlaven de les bruixes que es passejaven pels prats dels verals de Vall Ferrera, com ara al poblet de Sorguen (sorgin significa “bruixa” en basc). O ens parlaven d’arbredes o rouredes que s’estenien en extensos paratges muntanyosos, com ara el que hi ha a la Vall d’Àneu, entre Boet i Sotllo i que es coneix amb el nom d’Areste, que en basc significa “arbreda” o “roureda”. El substrat basc de molts topònims pallaresos i ribagorçans és, en efecte, un fenomen prou conegut i no cal pas estendre-s’hi gaire. L’Onomasticon Cataloniae, de Joan Coromines, n’és un referent de primeríssima.

    Malgrat que el fenomen no sigui tan conegut com en aquelles darreres comarques, convé recordar que a la majoria de contrades pirinenques nombrosos topònims s’expliquen també a través del basc antic. A l’Alt Urgell, per exemple, trobem poblacions com Artedó, provinent del basc arte-dun, que significa “ple d’alzines verdes”; Arfa (antigament Assua), provinent probablement del basc asu-a, que podria fer referència a un “lloc de bardisses o de pedres”, segons diferents filòlegs. Bescaran, format a partir beso-co aran, que hauria significat “vall dels escarpats o dels boscos i maleses”. O llocs de la toponímia menor, com ara Turp, provinent del basc iturbe, que significa “font” (aquest topònim, segurament, prové d’una font mentidera, és a dir, una font que només raja de tant en tant; però que quan ho fa, raja d’una manera torrencial i espectacular. Es coneix com la font del Racó del Pal).

    Malgrat que el fenomen no sigui tan conegut com als Pallars i la Ribagorça, convé recordar que a la majoria de contrades pirinenques nombrosos topònims s’expliquen també a través del basc antic

    A la comarca de la Cerdanya adquireixen un interès especial els topònims acabats en –eja, en –(g)uja i en –eig. Paraules com Cereja, o Saneja, segurament estan relacionades amb la terminació basca –egi, la qual significa “vessant de muntanya”; així, Cereja, poblet agregat al municipi de Llívia, situat en un vesant d’un contrafort del Carlit, provindria d’una forma pre-romana cere-egi-a, formada pel nom ibèric de Llívia, Cere, i el basc -egi (vessant). Pel que fa a Saneja, provindria de l’evolució de les formes basques etxa-egi, que voldria dir “vessant de la casa o de les cases”. Poblacions com Estaüja (prop d’Estavar), Anaguja (prop d’Ans) o Barguja (prop de Bar) ens parlarien de la relació geogràfica que es produeix entre cada parella de poblacions. Un cas a part seria el d’Enveig, probablement relacionat amb l’arrel basca ib- “vesant de l’aigua”, malgrat l’existència de l’explicació popular que sovint s’hi ha donat de “lloc digne d’enveja”, que encara que no sigui vàlida és prou escaient.

    Al marge de les comarques d’aquest costat de la frontera política tenim el cas de les valls d’Andorra, amb topònims d’origen basc com Arinsal, que provindria d’un Aranzadi basc que significa “arbust d’espines”; Erts (poblet agregat a la Massana, a la confluència del riu de Pal amb el d’Arinsal), que prové del basc ertz i significa “riba”; Arans (del terme d’Ordino), que prové del terme basc arantza, que significa “espina”. Finalment, esmentaré també el terme de Llorts, del mateix paratge, i que prové de la forma basca lurtes, que significa “esllavissada”, “allau”, “tartera”…

    El nombre de paraules, d’origen basc, que preserven i ens envien des del passat sentits amagats, al Pirineu, és realment molt i molt més gran que aquesta breu mostra que n’acabo d’exposar. M’agradaria, amb tot, que aquests quatre mots constituïssin un estímul suficient per a engrescar algun lector o lectora a conèixer de més a prop la infinitat de llocs i llogarrets de gran bellesa que malviuen, en aquesta nostra serralada, sebollits sota estrats polsegosos d’indiferència i d’oblit.

    Marcel Fité opinió
    Share. Facebook WhatsApp Twitter Email LinkedIn Telegram

    TAMBÉ ET POT INTERESSAR

    El nou Hospital Comarcal: canvi de façana o impuls de la sanitat pública comarcal?

    febrer 4, 2023

    Les arrels fascinants de la paraula: escassar

    febrer 3, 2023

    La Colla del Safrà a la Vall de Boí

    gener 27, 2023
    Add A Comment

    Leave A Reply Cancel Reply

    Vídeo del dia
    Segueix-nos
    • Facebook
    • Twitter
    • Instagram
    • YouTube
    Demo
    Meteo
    La teva opinió importa

    Creus que la bonificació de 20 cèntims per litre de carburant s'hauria d'haver mantingut per als residents en zones rurals com el Pirineu, on les alternatives de transport públic són escasses o, en alguns casos, nul·les?
    120 Vots
    Vota
    Demo

    Som el nou diari digital de l’Alt Pirineu. T’apropem l’actualitat de l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, Cerdanya i els Pallars Jussà i Sobirà.

    Email : info@pirineusdigital.cat
    Contacte: +34 653 14 37 29

    Facebook Twitter Instagram YouTube
    últimes notícies

    L’ànima del carrer Canonges que manté viva l’última fonda de la Seu

    febrer 4, 2023

    Fígols ultima els treballs per posar de nou en marxa l’antic molí d’oli

    febrer 3, 2023

    Un detingut a la frontera de la Farga de Moles per intentar entrar MDMA i haixix a Andorra

    febrer 3, 2023
    Publicacions més vistes

    Un veí de Puigcerdà deixa en herència 7,2 MEUR a la Residència i a l’Hospital de Cerdanya

    desembre 20, 20228.266

    Un veí de Montellà resulta greument ferit després de ser atropellat per un cotxe a l’N-260

    gener 27, 20231.663

    Reobre amb pas alternatiu l’N-230 a la Ribagorça després del tall provocat per una gran esllavissada de roques

    desembre 13, 20221.609
    • Inici
    • Política
    • Societat
    • Economia
    • Cultura
    • Esports
    • Opinió
    • Avís legal
    • Cookies
    © 2023 Pirineus Digital - Cadena Pirenaica.

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.