REDACCIÓ.- El grup parlamentari de Junts per Catalunya ha registrat aquest dimecres al matí al Parlament una proposta de resolució on demana al Govern que les seus dels serveis territorials de la Generalitat a la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran estiguin en funcionament durant el primer semestre de 2023. En concret, es tracta de les seus dels serveis territorials de les conselleries d’Educació, Salut, Drets Socials, Cultura, Territori, Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Economia i Hisenda i Empresa i Treball.
Des de Junts han apuntat que el desplegament va anunciar-se el març de 2022 i estava previst que el 2023 en finalitzés la implementació. Així, s’esperava que Territori; Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural; Educació i Drets Socials ja estiguessin en funcionament abans del mes de setembre de 2022. Cultura, Empresa i treball i Economia i Hisenda havien d’obrir la seva seu a principis de l’any 2023. A data d’avui no s’ha complert amb els compromisos fixats pel setembre de 2022 i des de Junts han posat en dubte que es compleixi l’objectiu fixat per principis de 2023.
Les cinc capitals de l’Alt Pirineu acolliran almenys una delegació de la Generalitat cadascuna
Recordem que la ubicació anunciada va ser la següent: Departament d’Educació i Salut —que ja està parcialment desplegada a Tremp, on també hi ha la seu de la regió sanitària—, a Tremp; el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i el de Territori, a la Seu d’Urgell; a Sort, el Departament de Drets Socials; el Departament de Cultura, al Pont de Suert i el Departament d’Empresa i Treball i el d’Economia i Hisenda, a Puigcerdà.
Segons la diputada de l’Alt Pirineu i Aran, Jeannine Abella, “la finalitat d’aquest desplegament descentralitzat és que a cadascuna d’aquestes cinc seus hi hagi un punt d’atenció ciutadana on fer els tràmits de qualsevol de les conselleries desplegades a l’Alt Pirineu i l’Aran, amb un registre únic que eviti els desplaçaments fora de la comarca tot oferint un servei de proximitat als habitants de la vegueria. Per aquest motiu, ha recordat que “es tracta d’una reivindicació històrica del territori per apropar l’administració a la ciutadania, millorar les condicions de vida dels pirinencs, i poder prendre decisions adaptades a la singularitat de l’Alt Pirineu i l’Aran”.
