MARCEL FITÉ ARGERICH.- Dijous passat, dia 1 de desembre, es va celebrar al Saló Víctor Siurana de la Universitat de Lleida una jornada dedicada a promocionar, estudiar i homenatjar el poeta peramolí Josep Espunyes. L’acte, intitulat Diàlegs: Jornada Josep Espunyes, s’inscriu dins les activitats de l’”Any literari Josep Espunyes al Pirineu” i era organitzat per l’Associació del Llibre del Pirineu, la Càtedra Màrius Torres i els Serveis Territorials a Lleida del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
La jornada va començar a les 11 del matí i es va cloure a les 7 del vespre, amb la corresponent pausa per a dinar, de dos quarts de dues del migdia a les 4 de la tarda. L’objectiu final de la jornada ─més enllà de retre un merescut homenatge a l’autor des de la capital ilergeta─ era posar damunt la taula l’extraordinària obra de creació literària i científica de Josep Espunyes, la qual abraça des de la poesia a la recerca, tot passant per la narrativa i la lingüística, i que constitueix un patrimoni literari i cultural en llengua catalana de primer ordre.
La jornada es va desenvolupar a l’entorn de tres eixos: en primer lloc, el de la llengua, dut a terme a través d’una presentació magistral del Dr. Joan Veny, que girà a l’entorn d’un estudi que ell mateix ha fet sobre dues obres de l’autor: Piulades de cultura popular i Món rural. Mots que es perden, a través de les quals el professor Veny va mostrar i destacar la riquesa lèxica, la tasca de recerca i la pulcritud de l’obra d’Espunyes. A continuació de l’exposició del Dr. J. Veny, va intervenir el Dr. Albert Turull, que subratllà el treball i la vàlua de J. Espunyes en l’àmbit lingüístic, amb una especial menció al rigor i l’excel·lència amb què ha estat capaç de posar a la disposició dels estudiosos i del públic en general la toponímia del terme de Peramola, entre altres indrets.
Es fa molt difícil encasellar Josep Espunyes en un sol apartat, perquè, tant en l’àmbit de la llengua, com en el de la recerca i com en el de poesia i la prosa, el rigor i l’exigència amb què ha treballat i treballa el situen en una posició d’excel·lència en tots tres espais
A continuació s’inicià un diàleg entre Lluís Obiols i Jordi Pasques referit a la tasca de recerca efectuada per Josep Espunyes al llarg dels anys. Una tasca que, més enllà del camp de la lingüística i la toponímia esmentat suara, destaca en l’àmbit de la història i el de la cultura popular. Pel que fa a la recerca històrica van posar l’accent en l’extensíssima recerca feta per l’autor a l’entorn de la vida de Peramola i de la seua Baronia, entre les quals destaca el primer volum de Municipi de Peramola. Història i històries. Del neolític a la roda, el segon volum del qual és a punt de sortir al mercat.
El tercer dels diàlegs va tenir lloc a la tarda. Va ser entre Marcel Fité i Isidre Domenjó i va girar a l’entorn de l’extensa producció literària de l’autor. Pel que fa a la poesia, es van analitzar les causes de l’evolució poètica de l’autor, el seu pas d’un realisme històric de fons urbà, fill de les circumstàncies socials i laborals del moment, a una poesia més orientada al seu bressol pirinenc i amb uns plantejaments estètics en què l’amor per la natura, el paisatge i la gent adquireixen un protagonisme destacat. En aquest sentit, es van examinar i valorar obres com Notes mínimes d’un paisatge, que ha estat magníficament reeditada aquest any i es troba en vies de ser traduïda al francès, Pirineu, plany i passió, o Pa d’àngel. Pel que fa a la prosa narrativa es va remarcar la importància d’obres com Hora foscant a la Ribera o En Calçons i es va lamentar que avui gairebé no es trobin al mercat i que, les poques que s’hi puguin trobar, estiguin en un format antic i, per aquest motiu, de difícil lectura, atès el tipus de lletra i altres servituds del moment en què foren editades.
Al final de cada diàleg, es va poder comptar amb la participació de l’autor, el qual completà i matisà, si calia, les intervencions que l’havien precedit. Finalment, a la darrera part de l’acte, diversos participants, i el mateix Josep Espunyes, van llegir textos de diverses obres de l’autor.
Com a conclusió, es va veure que es fa molt difícil encasellar Josep Espunyes en un sol apartat, perquè, tant en l’àmbit de la llengua, com en el de la recerca i com en el de poesia i la prosa, el rigor i l’exigència amb què ha treballat i treballa el situen en una posició d’excel·lència en tots tres espais, fet que el converteix en un punt de referència, no solament pirinenc, sinó també de tot el territori lingüístic i cultural català.