AMADEU GALLART SORT.- Falten pocs mesos per a les eleccions municipals del mes de maig de l’any vinent. Dues qüestions es plantegen en territoris com els nostres. Una de positiva i una altra de negativa. La positiva és l’oportunitat de plantejar totes les nostres problemàtiques territorials tenint com a horitzons més propers a la comarca i la regió de l’Alt Pirineu i l’Aran. La negativa és la creixent dificultat de trobar les candidatures més adients per a tots els nostres municipis, atès que es fan evidents l’emigració juvenil cap a zones amb més possibilitats laborals i la precarietat de molts dels municipis d’alta muntanya.
Les eleccions municipals permeten un cert oasi ideològic. En temps com els viscuts els darrers anys, en altres eleccions (les autonòmiques, les estatals, les cada vegada més importants europees) ens domina lògicament la ideologia i, perquè no dir-ho, un conjunt de sentiments legítims, però que compliquen la correcta evolució de la nostra anàlisi política. A les eleccions locals això pot quedar, no del tot però sí en bona part, més difós i menys decisiu.
Tampoc no podem oblidar que aquesta convocatòria afecta no només els ajuntaments, sinó també els consells comarcals—que tan positius han resultat en comarques de muntanya com les nostres—, les diputacions provincials —Lleida i Girona—, i la perspectiva futura del que ha de ser la institucionalització necessària de l’Alt Pirineu, amb la vegueria i amb la col·laboració imprescindible del territori d’Aran, a aconseguir amb l’aplicació de la vigent Llei de Vegueries que implica el buidatge de les diputacions.
Benaurades siguin les eleccions municipals perquè ens han de portar la regular bugada mental que necessitem per adonar-nos que ja ha arribat l’hora d’acabar amb les lamentacions i agafar el nostre brau territorial per les banyes.
Malgrat la impossibilitat d’entrar en anàlisis més detallades sí que demanaríem a les candidatures que es presentin (pel sol fet de presentar-se ja demostren la necessitat de l’existència dels polítics i les polítiques) que, a part dels problemes més importants de les seves poblacions, tinguin també aquesta visió més general del que significa viure en aquest racó del Pirineu. Aquest articulista sempre ha defensat la gran sort que tenim els que hem fet o fem política a l’Alt Pirineu i a l’Aran. Que la nostra situació geogràfica, que la nostra problemàtica de territori que havia estat món rural i avui està en uns llimbs caracteritzats per una baixa densitat demogràfica-13 habitants per km2 a l’Alt Pirineu i l’Aran; a Catalunya en general, 243 per km2, i la Cerdanya, que és la comarca altpirinenca més poblada tenint en compte el seu territori, 34 habitants per km2-, ens obliga a plantejaments que excedeixen en molt el campanar del nostre poble, fins i tot de la nostra comarca, plantejaments que ens porten a reivindicacions territorials de més envergadura, i que ens empenyen, malgré nous, a anàlisis importants de la nostra problemàtica.
Benaurades siguin les eleccions municipals, perquè ens han de dur a posicions polítiques imprescindibles per a l’estructuració i la consolidació institucional. Benaurades siguin, perquè elles ens han de portar la regular bugada mental que necessitem per adonar-nos que ja ha arribat l’hora d’acabar amb les lamentacions i agafar el nostre brau territorial per les banyes. Benaurades siguin, perquè elles han de demostrar a la resta dels catalans que tenim molt a dir del nostre país a partir de la nostra realitat i de la nostra veu pròpia. I entremig de tantes benaurances pensar que tot això està, en bona part, per fer, però que tot també és possible.
Recordar la creixent dificultat de trobar bons equips, no ja per regir les diferents realitats municipals sinó per presentar candidatures que engresquin
I en l’apartat negatiu, recordar la creixent dificultat de trobar bons equips, no ja per regir les diferents realitats municipals sinó per presentar candidatures que engresquin. Que la ciutadania percebi els candidats com a capaços de fer un bon treball, d’enfocar les inversions i les renovacions necessàries, i, sobretot, que aquests no es pensin, si són nous a la plaça, que tot comença amb ells. És lamentable com es fa repetitiu el fet que molts temes s’enfoquin com si fossin nous, com si no s’haguessin tractat ja manta vegades… Una de les assignatures que s’aproven més que amb feina amb bona voluntat personal i política, és la de basar-se en allò que s’ha fet bé anteriorment, no pretendre que tot és brut i malendreçat i que el sol surt per primera vegada. Aquí hi pot fer molt l’electorat, que coneix bé, en general, els equips que es presenten i que sap quins són els que poden actuar amb més correcció, sigui per la via de la continuïtat o per la via del canvi.
Aquest articulista no pretén res més que reflexionar sobre la importància de les eleccions municipals a tot arreu, però tenyint-ho de l’ara i aquí. Fins ara l’articulista ha participat en totes les eleccions municipals que han tingut lloc a la seva estimada ciutat de la Seu d’Urgell.