GUILLEM LLUCH / JOFRE FIGUERAS (Abella de la Conca).- La Reserva Nacional de Caça (RNC) del Boumourt, situada a cavall de l’Alt Urgell, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, és coneguda per la presència d’espècies com els cérvols -que cada any atrauen molts visitants durant la brama- o els voltors. El que poca gent sap és que aquesta gran extensió de territori protegit també acull des del 2017 a cinc exemplars de l’espècie de cavall més antiga que es conserva al món, els cavalls salvatges Przewalski, que estan en risc d’extinció.
El director de la RNC, Jordi Palau, detalla que fa entre 8.000 i 15.000 anys, a tot Euràsia hi havia cavalls salvatges, però que, amb la domesticació de l’espècie, aquests “es van anar apartant perquè feien nosa”. L’últim reducte on en van quedar va ser en alguns indrets molt marginals del desert del Gobi, a Mongòlia. Allà, justament, va ser on l’explorador rus Przewalski en va descobrir uns últims ramats -per això duen el seu nom- i això va propiciar que es capturessin alguns exemplars per dur-los cap a zoos d’Europa.
Els cavalls que vivien en llibertat a Mongòlia van acabar morint, però l’espècie es va salvar a partir de la dotzena d’exemplars que s’havien capturat i dut a Europa. Amb aquests dotze exemplars es va iniciar un programa de cria, vigilant molt la genètica, fins a arribar a la situació actual, en què es calcula que n’hi ha uns 3.000 a tot el món.
Primer, els animals es van mantenir en zoos, però després es van començar a tenir en alguns centres en semillibertat, com al centre de l’Assocaicion Pour le Cheval Przewalski-TAKH, situat al Massís Central de França. A més, alguns exemplars s’han retornat a Mongòlia, perquè puguin tornar a viure en llibertat i se n’han deixat alguns altres al nord de la Xina i al Kazakhstan.
A Catalunya, l’únic lloc on hi ha aquests cavalls és la RNC del Boumort, i això és gràcies a la Fundació Miranda, una entitat que vetlla per reintroduir a la natura cavalls abandonats o maltractats. En aquest sentit, la seva presidenta, Rosa Galindo, explica que la idea de dur alguns exemplars al Boumort “va sorgir d’una proposta que ens va fer la Laura Riera i l’ONG FAADA, arran d’un rescat que van fer d’una petita família de cavalls que estaven confinats en un zoo clausurat d’Andalusia”.
Després de coordinar-ho amb els gestors de la Reserva, els quatre cavalls es van traslladar cap aquí, i es van establir en una zona d’unes 200 hectàrees, situada a la part alta de la vall de Carreu, al municipi d’Abella de la Conca, al Pallars Jussà. D’aquells quatre exemplars, un va morir, però en van néixer dos, de manera que es va aconseguir incrementar el nombre, fins a cinc. Una de les pollines, per cert, ha estat apadrinada per la pizzeria Salasse, de Salàs de Pallars.
Un cop passats aquests cinc anys, ara la Reserva i la Fundació es plantegen ampliar la presència d’exemplars a la zona. Per tractar la qüestió, justament, aquesta passada setmana han visitat la Reserva representants de l’Assocaicion Pour le Cheval Przewalski-TAKH de França, així com d’un parc natural d’Hongria, per valorar possibles col·laboracions i intercanviar experiències.
En aquest sentit, el director de l’Assocaicion Pour le Cheval Przewalski-TAKH, Jean Louis Perrin, explica que “ja fa tres anys que treballem amb la Fundació Miranda i hem vingut amb l’equip científic per estudiar sobre el terreny i veure com podem desplaçar cavalls de Lozère i potser també d’Hongria cap aquí, ja que per nosaltres és molt important tenir nous espais”. A més, assegura que “el treball conjunt que fan la Reserva i la Fundació ens pot servir d’exemple a França”.
Conveni per dur més exemplars
Tot i que encara no s’ha quantificat quants exemplars més es podrien dur a la Reserva, Palau parla d’una vintena com a molt. En aquest sentit, hi hauria d’ajudar el conveni que acaben de signar la Fundació Miranda amb el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat, que és de qui depèn la Reserva Nacional de Caça del Boumort.
Tal com han explicat des de la Generalitat, l’objecte del conveni és concretar els termes de la col·laboració entre les parts per tal d’establir i gestionar un ramat de conservació de cavall de Przewalski a Catalunya, en el marc del Projecte Giska de la Fundació Miranda, que s’integrarà en la planificació i el funcionament de l’RNC de Boumort. El conveni estableix el marc per coordinar el treball de les dues institucions en el desenvolupament d’aquest projecte, i crea una comissió de seguiment i control per avaluar el seu compliment.
Des de la Generalitat també apunten que entre les diferents institucions que col·laboren en la iniciativa “s’ha considerat que l’RNC de Boumort és un lloc idoni per a l’acollida d’aquests animals, ja que compta amb una extensió notable de territori propietat de la Generalitat de Catalunya, en el qual es porta a terme un projecte de valorització de la fauna salvatge com a actiu per al desenvolupament local”. Aquesta actuació, afegeixen, “es fa amb la finalitat d’oferir una ubicació adequada a les característiques dels cavalls salvatges, alhora que es contribueix a la recuperació d’una varietat amenaçada”.
En aquest sentit, detallen que els animals que puguin arribar “estaran en llibertat controlada en recintes de grans dimensions, delimitats físicament, en els quals podran desenvolupar el seu comportament natural i interactuar amb les altres espècies de la reserva”.
Per Jordi Palau, la presència d’aquesta espècie a la RNC és positiva per tres motius: d’una banda, perquè “contribueix a la recuperació d’aquest tipus de cavall a nivell mundial; de l’altra perquè milloren l’hàbitat de pastura, ja que cada espècie pastura i menja de forma diferent, de manera que si n’hi ha més d’una, això millora la biodiversitat del paisatge; i, finalment, perquè poden ser un atractiu visitable de la reserva de cara al futur i representar una oportunitat de desenvolupament local, com ja passa amb la brama del cérvol”.
A banda, Palau assenyala que la convivència amb l’altra fauna de la Reserva és bona i, més d’un cop, han pogut veure els cavalls pasturant amb els cérvols. De fet, en les 200 hectàrees on viuen hi ha també presència de cérvols, cabirols i porc senglars.
Pel que fa a les possibilitats de creixement, Galindo deixa clar que “volem fer-ho amb molta prudència, conèixer l’experiència dels companys de França que ens han visitat i no carregar-nos de molts exemplars si no els podem assumir”. En aquest sentit, apunta que “estem a l’inic d’un camí i això pot acabar sent una gran aula d’aprenentatge i de recerca”. De fet, assenyala que la presència d’aquesta espècie ha propiciat alguns projectes d’investigació de la Universitat de Lleida i la Universitat Autònoma de Barcelona sobre l’impacte dels cavalls en la pastura.
Sigui com sigui, conclou que per la Fundació Miranda aquests cavalls “són un gran símbol, perquè nosaltres, que treballem per alliberar cavalls que venen de patir maltractaments i abandonaments, de sobte poder fer-nos càrrec dels últims cavalls salvatges que malvivien en un zoo és molt potent i ens fa molta il·lusió”.
