MARCEL FITÉ ARGERICH.- La secada que viu el país aquests darrers temps ha deixat el nivell de l’aigua del pantà d’Oliana a uns mínims històrics com no es recordaven. Aquest fet ha posat al descobert una colla de llocs, d’antigues cases, i per tant també de noms quasi perduts, que ja només formen part de la memòria vacil·lant i llunyana de la gent més gran de la contrada.
Alguns d’aquests llocs i topants estan carregats d’històries i de records. L’antiga font dels Espluvins, avui desviada del seu curs natural. Lo rasper d’Armena, platgeta on els antics raiers desenraiaven els troncs per a aviar-los Segre avall pel llarg (5 km) congost de la Garanta. En aquest mateix lloc d’Armena, com és prou conegut, a l’acabament de la Primera Guerra Carlina hi aparegué el cadàver del comte d’Espanya uns dies després que, a sobre Organyà, els mateixos carlins llancessin el seu cos al riu amb un cantal endogalat al coll. L’Ansola del Magí. Els ametllers de Turp del Pauetó, que el seu amo conreà durant molt temps a l’altre costat del pantà amb l’ajut d’una barqueta. La volta de vora 180 graus que fa el Segre, coneguda actualment com Lo racó els Arç, però que podria ser que sigui una desfiguració de La Recolzada, nom que en alguna ocasió he trobat escrit en certs textos antics.
Una de les coses que ha cridat més l’atenció de molta gent i ha originat més fotografies a internet ha estat descobrir les runes de les antigues cases i vies que hi havia a la vora del Segre quan aquest era ple de vida i l’eix al voltant del qual girava la comunicació de la comarca: l’antiga carretera, Cal Borges, La “Casilla”, el Soler o Soleró, l’Hostal de l’Esquella, cal Guerxo, l’Hostal de la Penella, ca la “Tomassa”…
Entre tots els llocs que es recorden i es comenten no hi falta mai el de l’antic Hostal dels Espluvins. La força evocadora d’aquest nom és tan potent i llegendària que, malgrat que quan es va inaugurar el pantà ja feia més de 60 anys que havia desaparegut, la gent encara l’esmenta i el confon amb alguna de les cases ofegades per la presa. La tragèdia que va patir aquell establiment va ser tan forta i va tenir una repercussió social tan estrident que sempre que es parla d’aquell indret surt el tema de l’antic Hostal dels Espluvins, amb la seua història, la seua mala fama popular i les seues llegendes més o menys truculentes. Convé recordar que l’Hostal dels Espluvins era un lloc de parada estratègic en els temps que encara no hi havia una carretera que travessés la comarca i que justament va desaparèixer mentre aquesta es construïa, l’any 1894, en caure-li a sobre una enorme massa de tosca i pedra que havia estat descalçada per les obres d’aquella mateixa carretera.
Una altra de les coses que la davallada de l’aigua del pantà ha posat al descobert és la mà de fauna animal que es refugia a la muntanya de Turp.
Una altra de les coses que la davallada de l’aigua del pantà ha posat al descobert és la mà de fauna animal que es refugia a la muntanya de Turp. Antigament, quan encara no hi havia el pantà, aquesta muntanya havia estat molt conreada i transitada per la gent de la rodalia. Les famoses boïgues de trumfos de Turp formen part encara de la memòria local.
Actualment, amb el pantà actuant com a barrera, aquests conreus estan pràcticament abandonats i tot el que en queda és el record en forma de topònims. Les boïgues del Corder, les del Tonillo, les del Ton del Peret… En substitució d’aquests ancestrals conreus hi ha un bosc cada dia més ufanós i alguns ramats d’animals que hi viuen en estat salvatge i tenen el bosc com a refugi i l’aigua del pantà (o actualment del Segre) per a beure. El dia que jo vaig anar a visitar les runes d’algunes de les cases ofegades pel pantà, a l’altre costat del riu, justament a l’antic rasper d’Armena, hi vaig poder comptar una vintena llarga de cabres assilvestrades pasturant. Amb tot, l’animal menys visible però que més estralls causa als conreus de la població és el porc fer. No és tan visible perquè, al de dia, és de suposar que fa vida al seu reialme de Turp, però així que arriba la nit passa Segre i es desplaça cap als conreus d’aquest costat del riu i hi causa unes destrosses considerables, tal com també fan aquestes mateixes bèsties vingudes d’altres indrets forestals dels molts que envolten el terme de Nargó.
El que passa amb aquests animals és un fenomen ben curiós. En qüestió de no gaires anys han passat de ser una peça molt cobejada pels caçadors i un plat molt apreciat a la cuina en forma de civet, a ser un problema per als pagesos i per als conductors a causa de la proliferació i sobreabundància que n’hi ha. No s’hi podria fer res per a controlar-ne el creixement?