REDACCIÓ (Puigcerdà).- La quinzena d’entitats adherides a la Confluència per una Cerdanya sostenible han reclamat al Consell Comarcal de Cerdanya més lideratge a l’hora d’afrontar els principals reptes i problemes del territori. Tal com han donat a conèixer els impulsors del moviment, liderat pel Grup de Recerca de Cerdanya, Cerdanya en Acció pel Clima i l’Associació Ceretània, les entitats integrants de la Confluència “constatem una falta de lideratge per part del Consell Comarcal a la comarca, per sobre dels interessos legítims dels municipis, que ha de ser capaç de prendre decisions d’àmbit comarcal, com un tot a defensar i a construir, en definitiva, per anar endavant”.
De les qüestions que creuen que cal abordar de manera més urgent en destaquen especialment tres: la gestió de l’aeròdrom de Cerdanya, la regulació de l’accés al medi natural i la solució dels problemes d’accés a l’habitatge.
En relació a l’aeròdrom, apunten que des de l’aprovació del nou Pla Director Urbanístic de l’equipament (PDUAC), el 2020, “que va representar una gran alegria per tots els que van treballar en el pla, començant pels alcaldes de Fontanals de Cerdanya i Das, i seguint per tots els veïns i associacions que hi varen participar, es va iniciar el procés de posada en marxa de l’Aeròdrom de la Cerdanya atenent a les noves consideracions assenyalades en la nova disposició urbanística que regula l’ús de la zona, tant pel que fa a les actuacions aèries, com a les que es fan en terra”. Tanmateix, afegeixen, “era i és necessària l’adequada potenciació del Consorci de l’Aeròdrom (50% Generalitat – 50% Consell Comarcal), com a propietari i responsable de la seva gestió, amb una total i clara participació i direcció del mateix per part del Consell Comarcal”.
La primera decisió important, recorden, va ser liquidar amb l’anterior gestor i nomenar temporalment a Aeroports de Catalunya com a nou gestor de les activitats aeronàutiques de l’aeròdrom, fins a la realització del concurs per l’adjudicació definitiva “amb bases ben clares, com s’assenyala en el PDUAC, i, a partir d’aquest nomenament, regular dites activitats”.
Des dels ajuntaments directament implicats i des de les associacions més implicades afegeixen que hi havia, i encara hi ha, una sèrie de temes clau per definir sobre la marxa futura de l’aeròdrom. Entre aquestes demandes, apunten, hi ha “que es creï una Comissió de Seguiment de l’aeròdrom, formada per associacions i veïns, per garantir una adequada relació de la infraestructura amb els veïns i el territori”. En aquest sentit, apunten que “comissions de seguiment com la que es demana existeixen en moltes infraestructures, com l’aeròdrom”.
També reclamen un “coneixement i control de les variables ambientals i acústiques de forma continuada, per valorar el seu impacte real al territori, i coneixement dels millors punts per a la instal·lació dels equipaments de control pel seu seguiment continuat”. A banda, demanen la desaparició de l’escola de vol, “expressament eliminada en el nou PDUAC, i que l’actual gestor i el Consorci de l’aeròdrom, estan mantenint i incrementant a demanda d’un operador, totalment al marge i en contra del PDUAC, incomplint, a més, compromisos promoguts i signats per totes les institucions implicades”.
Les entitats reclamen a més “que les activitats en terra (restaurant, piscina i altres) es gestionin des del Consell Comarcal, com a garantia que estan al servei de la comarca”. Igualment, volen que la presidència del Consorci de l’Aeròdrom de la Cerdanya, “recaigui, com així ho diuen els nous Estatuts del Consorci, en el president del Consell Comarcal, és a dir, en la comarca”.
Aquestes qüestions, passats dos anys des de l’aprovació, asseguren que “segueixen sense resolució i tant el gestor com qui realment és el responsable, el Consorci de l’Aeròdrom de la Cerdanya, per les seves actuacions manifesten una voluntat de no resoldre-les ni esmenar-les”.
Des de les associacions implicades, afegeixen, “veiem, a més, una total falta de transparència per part del Consell Comarcal i del Consorci de l’Aeròdrom en la gestió de la infraestructura, inventant-se comissions tècniques per evitar la transparència necessària en una infraestructura com aquesta, que pertany a la comarca”.
Pla de protecció dels espais naturals
Pel que fa a la protecció dels espais naturals de la comarca, les entitats de la Confluència denuncien que des de les administracions públiques implicades, fonamentalment els ajuntaments i en el seu defecte, el lideratge del Consell Comarcal “no s’està actuant en la defensa d’aquest patrimoni únic i col·lectiu d’una manera ferma i decidida”.
Tot i ser la comarca de muntanya amb major nombre de visitants en els períodes vacacionals, apunten, “les decisions preses, fins al dia d’avui, pels ajuntaments amb el suport del Consell Comarcal són reduïdes, a vegades mal definides, no prou coordinades amb els agents econòmics implicats i sense el necessari criteri global comarcal”. Així, remarquen que els municipis de Lles, Bellver, Riu i Montellà i Martinet “han definit ja actuacions amb les mancances abans esmentades, però en falten moltes més”.
Des de la Confluència apunten que “som conscients que cal limitar l’accés al medi natural, especialment del trànsit motoritzat, però creiem també que caldria aplicar uns criteris més o menys unificats en tots els municipis de la comarca, encara que cadascú tingui les seves especificitats”.
També demanen que “de forma urgent, el Consell Comarcal conjuntament amb els municipis i la col·laboració dels agents i associacions implicades, liderin l’elaboració d’un pla de protecció efectiva dels espais naturals cerdans i en facultin la coordinació esmentada”.
Accés a l’habitatge
Finalment, en relació a l’habitatge, des de la Confluència constaten que “la gentrificació de la població cerdana en passar d’una activitat majoritàriament ramadera i rural a una altra de turisme i serveis, és una realitat ben palpable”. Aquest fet, afegeixen, “unit al gran pes de la segona residència en els nous habitatges en construcció a la Cerdanya, està creant una gran falta d’habitatge pels joves i pels avis a la comarca”.
En aquest sentit, denuncien que “falten polítiques que permetin modificar els actuals plans urbanístics, incrementar la creació d’habitatge social, la priorització de la rehabilitació dels pisos i cases buides al centre dels pobles, que permetin fixar la població a la comarca i no hagin de marxar a les comarques veïnes”.
Això, conclouen, “combinat amb la manca d’oportunitats laborals en treballs qualificats, dificulta el retorn dels estudiants que, any rere any, marxen a les ciutats a cursa estudis superiors”.
Tal com apunten des del moviment, la Clonfluència per a una Cerdanya sostenible va néixer el juny de 2022 “de la voluntat de diverses associacions cerdanes d’ajuntar els esforços de totes elles per convertir-se com a conjunt en quelcom més visible de cara a l’opinió pública cerdana, partint d’un mínim comú denominador que es correspon al decàleg d’objectius que van aprovar totes les associacions signants”.
Aquestes entitats són Agroalimentària Cerdanya, Amics de Cerdanya, Associació de veïns de la Molina, Ateneu Popular de Cerdanya, Cerdanya EcoResort, Cerdanya en Acció pel Clima, Ceretània, Grup d’Amics de Montellà, Grup de Recerca de Cerdanya, Institut d’Estudis Ceretans, Òmnium Cultural de Cerdanya, Petits Ruisseaux, Salvem Éller, Salvem la Molina i Salvem la Solana.