ENRIC QUÍLEZ CASTRO.- Avui llegia a les xarxes socials sobre una curiosa polèmica que m’ha cridat l’atenció. Algú es queixava que TV3 emetés el piromusical de la Mercè, quan no emet en directe, per exemple, la baixada de les falles d’Isil, l’aquelarre de Cervera o altres festes de la geografia catalana. Apa que no serà per festes!
I en part tenen raó. La major part dels barcelonins poden aixecar el cap a l’aire i veure els focs d’artifici. Possiblement, s’hauran de desplaçar una certa distància, perquè des de molts llocs no es veuen, però ho tenen força més fàcil que els habitants del Pirineu. Tan lluny, no ens arriben. Així que la necessitat de transmetre’ls per TV3, “la nostra”, pagada amb els “nostres” impostos és, com a mínim, discutible.
En tot cas, estic d’acord que seria un detall que algunes de les festes més importants de la geografia catalana també tinguessin un racó a la graella de TV3, superior als trenta segons del Telenotícies Comarques de torn. Ep! Que no dic que TV3 hagi de servir només per això!
El cert és que, com sempre, tot allò que passa fora de l’àrea metropolitana només existeix quan es tracta d’una catàstrofe natural o un crim passional
El cert és que, com sempre, tot allò que passa fora de l’àrea metropolitana només existeix quan es tracta d’una catàstrofe natural o un crim passional. La resta de coses surten poc i generalment sota l’epígraf de “folklorisme”.
Passa que quan una cosa es posa de moda ja no té aturador. Per exemple, passa amb els castellers, que els trobem, especialment en aquesta època, pertot arreu. Em sembla perfecte, torno a insistir, però, en canvi, moltes altres coses han desaparegut o s’emeten en horaris intempestius, amb audiències mínimes.
I no parlem ja del Pirineu! Ai, pobre Pirineu! Si és que ens queixem per vici. Sortim cada cap de setmana a la tele. Concretament per informar la gent que hi ha cues de pujada o de baixada a les nostres poblacions. Com si no ho veiéssim o com si els patidors conductors no ho estiguessin experimentant ells mateixos. També sortim quan neva, per indicar als esquiadors que ja poden pujar a gastar-se els quartos o per assaborir la salivera hidrològica, tot indicant-nos que la neu que cau ara, serà aigua per als rius dels quals es nodreixen.
I de tant en tant, es parla de la Patum, de la Fia-Faia o d’algun concurs de gossos d’atura. El que us dic: tot molt folklòric. Aquí no tenim curses esportives, festivals de cinema o de música, teatre, fires de bestiar o carnestoltes. Aquestes coses es reserven a les poblacions de sempre, especialment, les pròximes a l’àrea metropolitana de Barcelona i a Barcelona, és clar.
En fi, parafrasejant a Orwell: “Tots els catalans som iguals, però alguns són més iguals que els altres”.