Un treball d’investigació sobre Tuixent, a càrrec de l’historiador Daniel Fité, ha permès treure a la llum diversos elements interessants sobre com era la vida al poble i l’evolució demogràfica, política i administrativa des de fa cent anys. La recerca ha durat dos anys i aquesta setmana s’ha presentat al veïnat.
Fité explica que, a diferència d’altres pobles de la zona, una quarantena de famílies continuen establertes a la localitat. “Tuixent és un cas de supervivència, ja que, si fa 100 anys era un poble que estava viu, avui també ho està però d’una altra manera”, ha apuntat, tot afegint que “molta de la població natural d’aquí ha marxat, però també ha vingut població de fora a estiuejar i això fa que sigui un dels pobles de l’Alt Urgell que té més vitalitat”.
La investigació històrica constata que fa cent anys hi havia un gran teixit econòmic entre Gòsol, Sant Llorenç de Morunys i Tuixent, en el qual s’hi cuidaven grans ramats d’ovelles. Tot i això, aquesta no era l’única activitat, el contraban suposava una part important per a la població.
De Tuixent a l’Argentina
D’altra banda, des de fa uns mesos un grup de veïns del poble han començat a mantenir contacte amb argentins, ja que les seves famílies eren originàries de Tuixent. Fité espera que en un futur, aquesta iniciativa es pugui convertir en una recerca universitària. En aquest sentit, ha detallat que “tenim els casos de les migracions ‘golondrina’, a principis del segle XX, que era aquella gent que anava i tornava, i en el cas de Tuixent va ser una mica excepcional dins de l’àmbit català pel volum, ja que va representar entre el 15 i el 18% de la població”.
El projecte per conèixer la història de Tuixent no finalitza aquí, sinó que Fité vol animar que més persones s’involucrin en la investigació, per acabar recuperant tots els noms de les cases i històries familiars.