Aquest dissabte ha tingut lloc la 33a edició de la Baixada dels Raiers de Coll de Nargó als Clops de Fígols, realitzada amb dos rais de tres trams construïts la setmana prèvia a la baixada per una desena de raiers. Tal com han explicat des de l’organització, ho ha fet amb èxit de públic i sense incidents. La Baixada ha pogut tenir lloc gràcies a les pluges dels últims dies, que han permès un mínim cabal per continuar fent el curt descens d’un quilòmetre.
Justament, el canvi de les condicions climàtiques i el cabal del riu, i amb vistes que aquesta tradició arribi a ser considerada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat aquest any, l’Associació de Raiers de Coll de Nargó té previst canviar de data la baixada i realitzar-la a la primavera, per tal de tenir cabal suficient i poder allargar el recorregut, com es feia en les primeres edicions, “i evitar que la tradició acabi desapareixent per la manca d’aigua”.
Tot plegat ho ha comunicat el president de l’associació, Àlex Ferré, en les seves declaracions després de la baixada. Ho ha fet en el context de l’anunci de la Comissió de la Unesco que la candidatura multinacional “El ràfting amb fusta”, presentada per Àustria, Txequia, Alemanya, Letònia, Polònia i Espanya, de la qual formen part els Raiers de Nargó, serà considerada per a la seva inscripció a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat el proper mes d’octubre a París. La decisió definitiva s’anunciarà el mes de desembre a la reunió del Comité Intergubernamental de la Unesco a Marrakech.
Monument als raiers
D’altra banda, l’Associació de Raiers de Coll de Nargó i l’Ajuntament de Coll de Nargó han comunicat que estan preparant un Monument als Raiers, en homenatge als padrins raiers de Coll de Nargó, que estarà ubicat al costat de l’església romànica de Sant Climent.
Consistirà en un tram de rai amb rem, que tothom podrà visitar i d’accés lliure. La seva inauguració està prevista per a finals d’aquest any.
Una de les particularitats que té la Baixada de Nargó és que no recorda només els homes i el seu ofici, sinó que també és una festa en homenatge a les dones dels raiers, amb una ofrena floral a una font del poble dedicada a elles. Com deia en Ton Marot, fill de raier, «eren les dones les que patien i s’havien de fer càrrec de totes les feines de casa, del camp i dels fills mentre els homes eren fora».