Des de fa cinc anys el Grup de Lectura de Nargó celebra la seua Trobada Poètica, en què es comenta el darrer llibre llegit pel grup, que sempre és de poesia, i es convida el seu autor o la seua autora. El primer any ens va visitar el poeta Josep Espunyes; el segon, Jordi Pàmies; el tercer no es va poder celebrar a causa de la pandèmia; el quart ens visità telemàticament en Joan Graell i, aquest cinquè, hem llegit Alè (Edicions Salòria), d’Elisabet Segura Fàbrega. Sortosament, aquest any ens hem pogut trobar presencialment al marc incomparable que envolta l’església romànica de Sant Climent i gaudir dels versos i de les explicacions de l’autora.
L’Elisabet Segura Fàbrega va néixer a Nargó, lloc on va cursar els primers estudis. Després va continuar els estudis de secundària a la Seu i, finalment, es llicencià en magisteri a Lleida. Durant la seua vida acadèmica ha fet classes a Mollet, a Barcelona, a la Barceloneta, a la Massana, a la Seu i a Castellciutat.
L’any 2015 va publicar Nu (Edicions Salòria), un llibre “íntim, proper (…) estilísticament lliure”, que constitueix, segons Joan Aixàs (que l’ha estudiat i ha musicat algunes obres de l’autora), un recull de “moments, vivències i emocions que transmeten sentiments d’allò que ella recull intensament i amb vehemència però també amb habilitat i delicadesa”.
Alè, de l’amor i del dol es va editar l’any 2019. Els poemes d’aquest recull van precedits per un pròleg de Joan Aixàs i per un parell de frases prou significatives i ben triades. La primera és: “Els records es falsegen, cert, però els de les sensacions solen romandre amb molta més precisió…”, de Carme Riera, i, la segona: “Els silencis ho diuen tot perquè són els espais lliures en què l’altre t’imagina i et comprèn- i tu a ell”. A aquestes dues frases potser caldria afegir-hi la que inclou al seu poema “Potser estar viu és això”, de Muriel Barbery: “Potser estar viu és això: atrapar instants que moren”. Amb aquests tres vímets, els records, els silencies i el pas del temps (atrapar instants), juntament amb l’argamassa de l’amor, que ho lliga i afaiçona tot, l’autora construeix un discurs poètic profund i alhora planer; ric i ben escrit, però gens artificiós; delicat, però no pas carrincló; d’una gran sensibilitat, però ni poc ni molt sensibler; emotiu, però sense un bri d’estremiment o d’exaltació; amb profundes i senzilles reflexions sobre la vida i la mort, però sense fer cap mena de concessió a la ingenuïtat ni al dramatisme. Una poesia, en definitiva, vista des d’un caire molt personal, serè, mesurat i alhora molt comunicatiu on:
El pas del temps ens és presentat com “…el millor aliat / o el pitjor dels botxins” a “Tempus Fugit”.
La força de l’instant se’ns manifesta a “Instant trencat” com: “un instant / que s’esmicola, / un futur que s’ennuvola. / Una força que ens empeny / a caminar”.
La capacitat generadora i gratificant del silenci apareix a “Antull” com: “Que el silencia no t’amari ni els ulls / ni el cor… / Que només sigui preludi / d’un instant plaent”.
La vida, vista entre la nit i l’albada, apareix a “Comiat” com “…aquesta croada, / ulls enlaire, pou d’amor…”
La mort, té una presència natural, gairebé dolça, a “Remor”: “I quan la mort em festegi, / només voldria sentir / la cantarella de l’aigua / i l’olor de romaní”.
No hi falten tampoc records d’infantesa lluitant amb el present, com ara al poema “Cor arrecerat”: “Ja no sento el dringar de les esquelles / que omplien la nit i el meu esguard, / regalima sutge de les estrelles / i la lluna avui sembla de glaç”.
Ni hi manca la metàfora que evoca una pèrdua personal irreparable i molt recordada: “L’ametller tampoc no ha florit / mai més / La saba es va escolar / mica a mica costerota avall / i resta vestit d’hivern / amb les branques rovellades. / …Ni ell, ni tu… Ambdós al cel del meu amor”.
Una trobada poètica, doncs, compartida a través de diverses lectures i múltiples punts de vista que van transcórrer en un ambient d’excel·lent comunicació entre els components del grup i amb el privilegi impagable de comptar amb un entorn formidable i amb l’enriquidora presència de l’autora, que va ser molt aplaudida.