Les deu comarques del Pirineu i el Prepirineu català s’han unit per presentar la candidatura per ser Comunitat Europea de l’Esport 2023. Es tracta d’un reconeixement que assigna cada any l’entitat ACES Europe, amb seu a Brussel·les, i que compta amb el suport de la Comissió Europea i de la UNESCO. Els impulsors de la candidatura veuen aquest segell com una oportunitat per reforçar la idea que el Pirineu és un territori on l’esport hi té un paper molt rellevant. A banda de la promoció que això pot aportar, també es vol aprofitar el projecte per aconseguir que la població del territori practiqui més esport i guanyi en salut i qualitat de vida.
La presentació de la candidatura s’ha donat a conèixer aquest dilluns al matí des de Puigcerdà, ja que, justament, l’Ajuntament cerdà és un dels tres impulsors de la candidatura, juntament amb la Fundació Catalana per a l’Esport i la Generalitat de Catalunya. A banda, aquesta compta amb el suport dels consells comarcals de les 9 comarques pirinenques i prepirinenques -l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, el Berguedà, Cerdanya, la Garrotxa, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès i el Solsonès-, així com del Conselh Generau d’Aran. També hi donen suport els ajuntaments del territori, les diputacions de Barcelona, Girona i Lleida, l’Agència Catalana de Turisme i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
Tal com ha destacat l’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, el Pirineu i el Prepirineu compta amb més de 3.700 instal·lacions esportives i es tracta d’un territori “on s’hi poden practicar el gruix de totes les disciplines esportives, destacant especialment les activitats al medi natural, la neu i el gel, però també totes les pràctiques indoor“. En aquest sentit, ha detallat que “som l’1% de la població de Catalunya, però tenim el 12% de les instal·lacions esportives del país”. A banda, Piñeira també ha posat en valor que “som un dels territoris que acull més competicions esportives i proves internacionals al llarg de l’any”.
Reforçar la marca ‘Pirineu’ com a territori esportiu
En aquest sentit, ha apuntat que rebre el reconeixement de Comunitat Europea de l’Esport seria una bona manera de reforçar “la nostra empremta europea, ja que som un territori que mira cap al nord, i la nostra empremta de territori esportiu, aprofitant el que ja tenim i, sobretot amb l’objectiu de promoure la pràctica esportiva a casa nostra, l’activitat física en general i posar en valor els esports que es poden fer a casa nostra”.
També ha considerat que seria una bona manera que “es vegi al Pirineu com una destinació de turisme esportiu; ja ho som força, però volem reforçar aquesta marca que uneix el Pirineu amb l’esport”. L’altre gran aspecte de la relació del territori amb l’esport, ha insistit, és que “no només es tracta d’acollir competicions internacionals i fer instal·lacions, sinó que el que volem és que se’ns identifiqui com a territori on hi ha molta activitat esportiva i això comença pels de casa, és a dir promovent l’activitat física i l’esport per a tothom i totes les edats al Pirineu”.
Per la seva banda, el president de la Fundació Catalana per a l’Esport, Pere Sust, ha apuntat que la candidatura treballa amb un pressupost d’uns 100.000 euros. En cas que aquesta s’atorgui, però, es repassarà, per mirar de poder arribar a tots els projectes previstos.
I és que, a banda de posar en valor el que ja hi haurà a nivell competitiu el 2023, com els Campionats del Món d’Esquí de Muntanya de Boí Taüll o el pas de la Volta a Catalunya, es volen posar en marxa un seguit de programes adreçats a ampliar la pràctica esportiva entre la gent del territori.
En aquest sentit, es volen potenciar entre la població aquelles pràctiques o disciplines que ja tenen arrelament al territori, com el piragüisme, l’esquí, els esports de gel, el ciclisme, la BTT o les diverses activitats indoor que es poden practicar en aquestes comarques.
Calendari de la candidatura
Pel que fa al procés de la candidatura, del 27 al 30 de juliol el territori rebrà la visita de la comissió avaluadora, que realitzarà un examen el dia 28. Els resultats es coneixeran entre finals de novembre i principis de desembre en un acte que se celebrarà a la seu de la Comissió Europea, a Brussel·les. Cada estat europeu pot optar a dos reconeixements anuals, és a dir que aquesta candidatura competiria contra les altres que es puguin presentar a l’Estat espanyol, si és que se n’hi presenta alguna altra.