En algunes eres i coberts de Durro fa dies que s’hi treballa la fusta. Aquesta població donarà el tret de sortida, el pròxim 18 de juny, a la temporada de falles de l’Alta Ribagorça i de bona part del Pirineu, amb permís de la Pobla de Segur, on les falles es baixaran el dia abans. Aquests dies, doncs, la gent de Durro ja està immersa en els preparatius que comporta la festa, entre altres la construcció de les mateixes falles.
Com encareu les falles aquest any?
Aquest serà el primer any després de la pandèmia en què tornarem a fer unes falles en principi normals, ja que de moment no hem tingut cap avís de que haguem d’aplicar restriccions, com hem hagut de fer els últims dos anys.
El fet de ser pràcticament les primeres de la temporada us comporta una afluència extra de visitants?
A Durro, les falles sempre han estat el dia 15 de juny, la vetlla de Sant Quirc, que és el sant pel qual es corren les falles. Normalment, ara ho passem al cap de setmana per tenir més afluència de turisme perquè, al cap i a la fi, la vall i la comarca viuen del turisme. Pel que fa a l’afluència de públic, no sabria dir la quantitat exacta de gent que arriba cada any, però sí que sabem que se’ns col·lapsa el poble, que hem de tallar la carretera i posar transport públic des de Barruera perquè cada any tenim més afluència de visitants.
Després de les restriccions que heu hagut d’aplicar per la pandèmia, hi havia ganes de tornar a fer unes falles com abans?
Amb això hi ha una mica de contradicció: els dos anys d’aturada han fet que només corréssim com ho fèiem abans, és a dir la gent del poble. Per un costat això és dolent, perquè no aporta el turisme que volem, però per l’altra han estat unes falles més autèntiques, amb menys afluència de gent.
Com s’organitza la preparació de la baixada?
Quan jo era petit, el dia de Sant Antoni, que és tres dies abans de la baixada, la gent del poble s’ajuntava per fer les falles per a tothom, fins i tot per a la gent de fora. Avui en dia tenim el problema que cada vegada hi ha més gent baixant, que tenim massa gent corrent falles. Per això vam decidir que cadascú es fes les seves falles, per intentar no massificar la festa, perquè si no és impossible controlar una baixada amb tanta gent. Per això, cadascú se les fa a casa seva i s’intenta no fer més falles per evitar que vingui gent de fora a córrer.
Hi ha intercanvi de fallaires entre pobles de la vall, és a dir que gent d’un poble va a córrer les falles del poble del costat?
Sí, ara sí, hi ha molta joventut que van a córrer a tots els pobles. La gent d’abans correva al seu poble i poques vegades anava al poble del costat a córrer, a no ser que hi tingués família o algun interès. Ara no, ara ja hi ha gent que van a córrer totes les falles i ells mateixos se les fan.
Com és la falla que baixeu a Durro?
Agafem un pal d’avellanera i fusta de pi negre que ha de tenir tea i rentina, ja que hi ha l’inconvenient que no tot el pi negre és bo. Després, el que fem és trencar-lo amb ascles primes, clavem el pal i posem el filferro perquè no es desmunti la falla. A més, a cada filferro hi posem una tatxa petita perquè aquest no pugui caure al coll del fallaire.
Abans corríeu amb altres tipus de falles?
Sí, abans també s’havia baixat el rantiner, que ara és molt típic de Taüll, o la falla de creueta, que ara es corre molt a Barruera. Són falles diferents però, al cap i a la fi, serveixen per al mateix.